S’agreuja el doble desamparament dels menors de la DGAIA

Antecedents

El passat 14.01.14, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat va publicar un comunicat sobre les “mesures acordades amb el sector d’atenció a la infància”,signat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i per la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència), plataforma que agrupa a Catalunya a una part de les entitats que gestionen els Centres on resideixen els menors tutelats per la Generalitat.

Des de DASC (Defensem l’Acció Social i Comunitària), volem deixar constància que aquestes mesures, tot i que les vulguin presentar com a “noves mesures d’eficàcia”, són realmentretallades pressupostàries dels diners destinats a aquests centres, retallades que agreujaran, encara més, el “doble desemparament” d’aquests menors tutelats per la Generalitat.

Al març de 2013, des de DASC vam difondre a les xarxes socials l’article: “El doble desemparament dels menors de la DGAIA”[i]. Es tracta d’un document relatiu a diverses qüestions de l’atenció dels nens, nenes i adolescents tutelats per l’Administració. El text es va presentar com a queixa al Síndic de Greuges, qui, després de realitzar un estudi de l’expedient va a proposar (Resolució número: R-00115/2013 amb data 07.06.13) les següentsrecomanacions a la DGAIA:

- Que s’adoptin mecanismes per a una supervisió rigorosa i continuada de lesràtios reals educadors/infants i de les substitucions de les baixes dels educadors/es.

- Que es prenguin mesures per conèixer i supervisar la despesa real de cada centre, a l’atenció directa als infants i als adolescents, i a la indirecta per a manteniment, serveis i administració de l’entitat gestora.

- Que la DGAIA faci la supervisió de la qualitat i la quantitat del menjar que els centres donen als infants i als adolescents acollits, més allà de les inspeccions anuals del Servei d’inspecció del departament.

- Que s’adoptin mecanismes perquè la DGAIA pugui supervisar les activitats extraescolars i de lleure dels centres, així com els criteris de decisió a cada PEI[ii].

La DGAIA, fent cas omís al Síndic, ha decidit retallar encara més els recursos destinats a atendre a aquests menors. Tot això suposa un deteriorament directe de les sevescondicions de vida i una disminució de les seves opcions de futur. A més a més, suposa un perjudici afegit, perquè les entitats que gestionen aquests centres cercaran unes altres vies de compensar aquestes retallades. Pel que estem observant als diferents centres, aquesta compensació s’està intentant fer a través d’aquestes mesures:

1- Empitjorament de les condicions laborals dels/les treballadors/es: No cobrint les substitucions dels/les educadors/es de baixa o permís, no respectant les ràtios d’educadors/infant, contractant personal amb formació inferior a la necessària, etc. Fet amb el què es desmarcarien (o directament incomplirien) del conveni del sector (Acció Social de Catalunya). A més a més, aquest Conveni està actualment en procés de negociació i aquesta situació pot ser utilitzada per la patronal com medi de pressió per rebaixar les condicions laborals reflexades al Conveni. Tot això empitjorarà la qualitat de l’atenció educativa als menors, reduint-la a l’assistencialisme i fent molt difícil que es puguin tenir uns referents educatius, afectius i vitals, estables (educadors/es, tutors/es).

2- Reducció a les despeses dels serveis quotidians bàsics de les cases i llars on viuen: qualitat del menjar, la roba, restriccions als consums bàsics (calefacció, telèfon, etc…) i, fins i tot, (com ja està passant amb alguns centres) eliminant-los (servei de neteja, bugaderia, etc…). D’aquesta manera els acabaran assumint el personal educatiu i els propis menors.

3- Reducció/eliminació de les activitats extraescolars (no becades) i lúdico-recreatives. D’aquesta manera, els menors no podran integrar-se a la seva comunitat, augmentant així la seva institucionalització (remarcant la seva condició de “nens/es de centre”) i reduint les possibilitats de desenvolupar les seves aptituds i interessos, de manera integral.

Des de DASC, considerem que el que el mateix acord anunciat entre la DGAIA i la FEDAIA és un engany i una burla cap als usuaris, professionals del sector i cap a tota la societat. El títol “Mesures acordades amb el Sector d’Atenció a la Infància” no es correspon amb la realitat, doncs ha deixat al marge d’aquest acord als professionals del sector i als seus representats (sindicats, associacions, col·legis de professionals, etc.), que són els que desenvoluparan l’atenció directa cap als menors i vetllaran pels seus drets.

Volem deixar clar, que els qui han arribat a aquest acord han estat el Departament de Benestar i Família (a través de la DGAIA) i la FEDAIA . La primera aplica sense escrúpols unes polítiques neoliberals que retallen l’estat del benestar, perjudicant greument la qualitat de vida de les persones, la segona funciona com una patronal sectorial sense tenir la representativitat de tot el sector.

Considerem que algunes entitats de la FEDAIA, han acceptat aquest acord per minimitzar les pèrdues econòmiques a curt termini preveient “compensar-les” amb algunes de les opcions plantejades anteriorment. Les entitats que segueixen (per ara) funcionant sense ànim de lucre no sols es veuran perjudicades per aquestes retallades,també quedaran en una situació de desavantatge a l’hora d’optar a gestionar els diferents recursos respecte a les que segueixen els plantejaments neoliberals de la DGAIA. Seria una feina molt interessant ( i reveladora) fer un estudi sobre la presencia de determinats càrrec i excàrrecs polítics als patronats d’aquestes entitats.

Anàlisis del Contingut de l’Acord.

Al text, pretenent justificar aquestes retallades a les entitats concertades, es fa referència a la Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i la adolescència, com a part d’un nou marc legal i polític que segons el Departament de Benestar Social implica:

a) “Un esforç per millorar les polítiques preventives i la necessitat d’incrementar el suport i el treball amb les famílies biològiques”, alhora que es redueix el nombre deprofessionals a l’atenció directa, tant a Serveis Socials bàsics, com als EAIA. Estan reduinto desapareixent les ajudes econòmiques a les famílies amb situació de precarietat econòmica. S’estan tancant els recursos com els PDC, a barris on la crisi econòmica afecta a la gran majoria de persones, etc.

b) “Reforçar la prioritat de l’acolliment familiar (tant amb família aliena com amb família extensa)”, cosa que, segons el Síndic de Greuges, cal controlar més del que s’està fent perquè s’estan produint acolliments sense un seguiment suficient del casos. Fet que acabarà en fracàs, amb les conseqüències negatives que això suposarà per al menor. A més a més, s’estan reavaluant amb criteris més laxes (i validant), a membres de la família extensa que prèviament s’havien desestimat[iii].

c) “Continuar desenvolupant les mesures de foment a l’emancipació i autonomia delsjoves extutelats“. El que no està tenint gaire èxit en l’actualitat, com es demostra a un estudi fet recentment per la Universitat de Girona, segons el qual un 53% dels joves extutelats no assoleixen l’autonomia, perquè no s’inverteix prou en la seva formació reglada i no hi ha una diversificació de l’oferta per a que puguin incloure a tothom[iv].

Des de DASC considerem que aquestes noves “mesures d’eficàcia” (retallades), que pretenen ofegar les despeses en l’atenció als menors tutelats per dedicar-les als extutelats, sónineficaces i només s’adopten en base a criteris econòmics. El que s’està fent des de Benestar i Família, és traspassar els diners d’una partida a una altra i, en conjunt,reduir-la. Amb això, es perjudica a uns menors que s’acabaran desinternant amb moltpoques oportunitatsper tirar endavant. Tot això condicionat a més, per aquesta mena de “loteria” que determina que el Centre a on van a parar sigui capaç d’oferir, o no, els recursos formatius i educatius necessaris per donar un pas cap a la seva autonomia. Això dependrà de si, per una banda, es tracta d’un centre propi de la DGAIA o no, i per l’altra, de si el Centre concertat o de gestió delegada estava gestionat per una entitat amb o sense ànim de lucre.

En qualsevol cas, crida l’atenció que la DGAIA només faci referència a consideracions econòmiques quan parla de “donar oportunitats a la Infància i Adolescència”. Des de DASC sabem, per que som professionals que treballem al sector (no polítics), que un menor que ingressat a un Centre on no hi ha accés a realitzar activitats extraescolars, no podrà relacionar-se amb un entorn social “normalitzat”, fet que accentuarà la seva institucionalització i reduirà les seves oportunitats a l’hora d’integrar-se a la societat.

Mesures concretes i les seves conseqüències:

Les retallades / mesures d’eficàcia, afectaran Centres d’Acolliment , CRAE (centres residencials), CREI i Cases d’ infants i ho faran d’aquesta manera:

3.1.Sobre la unificació dels mòduls, als CRAE concertats:

Des de la DGAIA s’estableixen uns barems a la baixa, amb la base d’un criteriessencialment econòmic. Aquest criteri, no té en compte la idiosincràsia dels menors que es troben ingressats a cada recurs, les necessitats educatives especials de cadascun/a d’ells/es (trastorns de conducta, disminucions psíquiques o físiques, etc . ), la ubicació del Centre, etc … Un bon exemple seria, la diferència de despesa en desplaçaments que suposa per a cada centre, depenent de la seva ubicació, portar els menors a les visites amb les seves famílies al Punt de Trobada (situat a Barcelona), a visites mèdiques als recursos hospitalaris (la majoria a Barcelona), a recursos educatius especialitzats fora de la seva comarca, etc…

Aquesta unificació no afecta els serveis de gestió delegada, ja que el mòdul (diners assignats per a la gestió del servei) s’estableix per uns concursos/subhastes Com ho ha anomenat la mateixa patronal) públiques. És aquí on es prioritza més la part econòmica que l’educativa, fins al punt d’establir uns barems per adjudicar la gestió d’un CRAE, de 65 % per a la part econòmica i 35% per a la part tècnica/educativa.

Ens consta que des del Síndic de Greuges s’ha sol·licitat a la DGAIA, informació sobre elscriteris que utilitzen per establir aquests barems als concursos i no han donat cap respostaconcreta. Novament, tornen a demostrar la falsedat de l’afirmació que fa el Departament de Benestar, a l’esmentat acord, sobre el gran esforç realitzat durant els últims anys, per millorar la claredat i la transparència de la gestió d’aquests serveis residencials. El fet de prioritzar el criteri econòmic, fa que les empreses que es presenten als concursos ofereixin quantitats a la baixa. Però també, que aquesta gestió pugui acabar en mans d’empreses que no tenen ni experiència, ni interès , ni compromís social corporatiu, en relació a aquest àmbit.

3.2.Sobre el nou tractament de les places no ocupades i sobreocupades

Un cop més, la mala gestió de la DGAIA l’hora d’enviar als menors tutelats als diferents centres penalitza les entitats (i als mateixos menors). En aquests moments s’estan donant acentres situats a la mateixa comarca o comarques limítrofes situacions d’infraocupació a uns i de sobreocupació en d’altres. Tot això com a conseqüència, en gran mesura, d’una burocràcia administrativa que dificulta l’adequada distribució d’aquestes places. Implicant alhora una distribució incorrecta dels recursos econòmics, i en conseqüència una atenció inadequada dels menors.

No entrarem a valorar els percentatges econòmics i els criteris, que pagarà la DGAIA a partir d’ara, per infraocupació o sobreocupació dels centres. Sí que volem fer esment a l’amenaçaexplícita de perjudici econòmic a les entitats que es trobin amb infraocupació i rebutgin una proposta d’ingrés, ” feta per l’equip tècnic competent”. Tot això deixarà al CRAE, sense cap possibilitat d’argumentar tècnicament, la seva oposició a l’ingrés d’un menor, tot i que al territori no existeixin els recursos educatius necessaris.

3.3.Sobre la supressió del mòdul mèdic-educatiu

Aquest mòdul era una quantitat econòmica (uns 25€ per nen/a i més) que la DGAIA pagava, a cada Centre Residencial (no d’acolliment) per nen/a per atendre les seves necessitats sanitàries i educatives (especials), no cobertes pels serveis sanitaris i educatius públics: com les ulleres, audiòfons, ortodòncies (i en general salut dental), plantilles, etc…

La DGAIA, obviant que aquestes necessitats no són cobertes per aquests serveis públicsi demostrant la seva falta de sensibilitat i responsabilitat respecte als menors que tutela: ha suprimit aquest mòdul. Al mateix temps, també ha volgut “rentar la seva imatge”, acordant que es podrà utilitzar “l’expedient econòmic” per a cobrir-ne els casos excepcionals (sense definir-los i sense establir uns criteris objectius per a la seva consideració).

Obliden a DGAIA (o desconeixen, pitjor encara):

• La majoria dels menors que ingressen en un centre, no han anat mai al dentista (i sanejar aquesta dentadura no és barat),
• De vegades tenen necessitats educatives especials (l’atenció ha estat retallada des de la Conselleria d’Ensenyament),
• Els recursos educatius no sempre estan a prop dels centres (i el transport també ha estat retallat) …
• S’obliden, en definitiva , de la realitat quotidiana d’aquests menors.

Aquestes retallades afecten directament a la qualitat de vida d’uns menors, que van passar a ser tutelats per l’administració (en alguns casos) perquè els seus pares no cobrien les seves necessitats bàsiques. Tindran sort si van a parar a un CRAE propi de la DGAIA. Allà no s’hauran de preocupar per les seves necessitats sanitàries especials (ulleres, ortodòncies, audiòfons, etc), doncs al dependre directament el centre de l’administració, la despesa es cobrirà sense problemes. Tanmateix, la situació serà ben diferent, si aquest mateix nen/a va a parar a un CRAE concertat o de gestió delegada (o encara pitjor, gestionat per una entitat amb ànim de lucre) i que s’ha vist privat d’aquest mòdul específic. Llavors, és probable que notingui cobertes aquestes necessitats, perquè l’entitat buscarà recuperar els diners que ha deixat d’ingressar per les retallades. Entretant, les dietes i/o despeses de transport dels càrrecs de la DGAIA o del Departament de Benestar i Família, no seran retallades buscant aquesta “eficàcia”.

Conseqüències i propostes.

Els efectes d’aquestes mesures, ja els estem notant:

• Per una banda s’ha reduït l’assistència al dentista, la participació d’activitats extraescolars, la freqüència d’actuació dels serveis de neteja, els diners que es gasten amb roba i menjar, …
• De l’altra, s’estan reduint plantilles (ja s’ha reflectit a algú acord de gestió) no s’estancobrint les baixes mèdiques, s’està començant a utilitzar a voluntaris/es per suplir a professionals, …

Tot això no només empitjora les condicions de vida d’aquests menors, sinó que llasta les seves oportunitats de futur (el que paradoxalment comportarà, d’aquí a uns anys, una despesa més elevada dels Serveis Socials).

Des de DASC considerem que, complint amb les seves responsabilitats cap a aquests menors, des DGAIA caldria:

Revisar els contractes que es van fer temps enrere, amb determinades entitats. Contractes on el gestor/a o president/a, té assignat un sou molt elevat, coincidint en alguns casos que curiosament també és director/a del CRAE (i per tant, té un sou molt per sobre del que marca el conveni per a la seva categoria). Contractes on apareixen nous llocs de feina creats ad hoc per a determinades persones i que no aporten res a la feina amb els menors.

Supervisar els professionals educatius que hi ha als CRAE (especialment els gestionats per ordres religioses), ja que en alguns d’ells no totes les places concertades estan cobertes per un educador/a social, sinó per religioses/sos sense la formació necessària. El mateix succeeix a les entitats amb finalitats “humanitàries”, amb gran presència publicitària als mitjans de comunicació i amb campanyes de recollida de fons per a la Infància.

Finalment, assumir la seva responsabilitat com a administració que delega la gestió, però que continua essent responsable de la tutela d’aquests menors. Per fer-ho ha decontrolar la despesa que fan les entitats en personal educatiu, manteniment de la casa i atenció directa als menors. Fiscalitzar la presència de “personal alliberat” (que no cobra directament de l’administració, sinó dels beneficis de l’entitat) que tenen les empreses. D’aquesta manera, seria més justa a l’hora de revisar el seu mòdul i evitar que amb aquesta “unificació”, sortissin perjudicades les entitats que no tenen com a objectiu principal el lucre.

Des de DASC, encoratgem a tots/es els/les treballadors/es que hagin vist empitjorades les seves condicions laborals, tinguin constància d’acomiadaments als seus centres de treball o considerin que els menors ingressats estan patint les conseqüències d’aquestes retallades: ho denunciïn o ens ho facin saber i nosaltres farem arribar aquesta informació, a la societat en general i al Síndic de Greuges, en particular (única institució, fins al moment, que ha mostrat preocupació per aquesta situació). Creiem que s’han de denunciar totes aquestes situacions, per responsabilitat professional i ciutadana. I també per demostrar a la directora general de la DGAIA, que les seves noves “mesures d’eficàcia”, agreugen encara més el desemparament dels menors tutelats. Per tant, des de l’administració competent, no estan complint amb la seva responsabilitat administrativa i legal, de protegir la infància i l’adolescència.

http://defensemacciocomunitaria.wordpress.com/2014/05/21/sagreuja-el-doble-desemparament-dels-menors-de-la-dgaia/