Uns pares condemnats a presó per l'absentisme escolar del seu fill

TAMBÉ ESTÀ CONDEMNAT EL QUE VA SER EL SEU TUTOR

La secció tercera de l'Audiència Provincial d'Alicante ha condemnat uns pares a la pena de quatre mesos de presó per absentisme escolar del seu fill, que no va anar gairebé a classe durant dos cursos, el de 2006-07 i el de 2007-08.

Així consta en una sentència, en la qual el tribunal desestima el recurs interposat tant pels pares del menor com del tutor, amb qui convivia durant l'últim any en el qual es van produir els fets. Així, el tutor també ha estat condemnat a la mateixa pena que la dels progenitors.

Els pares de menor, nascut el 1993 i amb 13 anys en el moment dels fets, estant obligats a atendre'l, no van cuidar-se que assistís al seu col·legi d'Alicante, en el qual cursava primer de l'Ensenyament Secundari Obligatori, tal com consta com a provat a la sentència.

D'aquesta manera, el menor va deixar d'acudir esporàdicament al centre escolar al llarg del curs 2006-2007, que va abandonar en el tercer trimestre, i solament va assistir cinc dies durant el curs 2007-2008, deixant d'assistir des d'octubre de 2008 al col·legi fins que va ser ingressat en un Centre d'Acolliment de Menors el 6 de juny de 2008.

L'altre acusat en el procediment, que era entrenador de futbol del menor i que el va acollir a la seva casa, també li va desatendre i no es va ocupar que acudís al col·legi durant l'últim curs, el de l'any 2007-2008.

Per aquests fets, el jutjat va condemnar tant els pares com el tutor a quatre mesos de presó per un delicte d'incompliment dels deures legals d'assistència, però els tres van recórrer i van al·legar error en la valoració de la prova.

Cap dels acusats nega el fet nuclear en el qual es funda la condemna, és a dir, tots ells no discuteixen que, efectivament, el menor va deixar d'acudir al col·legi on estava inscrit. Però, en el recurs dels pares, s'al·lega que en aquest moment, el pare es trobava treballant fora, que el menor els tenia enganyats sobre la seva assistència al col·legi, i va al·ludir a les "greus penúries econòmiques" de la família derivades de l'assistència a una filla discapacitada.

Segons el parer del tribunal, aquests arguments "no són cap obstacle per mantenir la sentència condemnatòria", ja que considera que el "llarg" lapse de temps que el menor va estar sense acudir al centre, sense que la seva família s'advertís d'aquest extrem, "ja denota per si mateix l'estat d'abandó que sofria".

En aquesta línia, recorda que consta en la causa que els pares no acudien a les cites que des dels serveis socials se'ls proposava per parlar del seu fill, així com la seva negativa a comprar-li els llibres que necessitava, al·legant l'absència de mitjans econòmics, encara que aquest extrem tampoc ho van posar en coneixement dels antedichos serveis.

EL RECURS DEL TUTOR

D'altra banda, el recurs del tutor es fundava en un pretès error, en defensar que el juzgador li atribueix la guarda del menor des dels cursos 2006-07 i 2007-08 quan aquesta guarda li va ser atorgada l'any 2009.

Sobre aquest tema, assenyala que sense perjudici que des de l'any 2009 el tutor exercís la guarda legal del menor, "és la veritat" que ell mateix tenia reconegut que des de finals de l'any 2006 tenia acollit a la seva casa al menor. Així ho va manifestar a la seva declaració, on va reconèixer que en els últims sis mesos el menor no havia acudit al centre, estant tot aquest temps a la seva casa.

Per tot, l'Audiència considera que les al·legacions dels tres acusats no solament no desdiuen el plasmat en la sentència, sinó que revelen l'absència de compliment de les obligacions familiars, especialment les encaminades a dotar-li d'una educació i formació al menor, amb el que confirma la resolució de primera instància.

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2014/05/uns-pares-condemnats-a-preso-per-l-absentisme-escolar-del-seu-fill-101192.php