Calidoscopi d'Educació Social

Alfredo Goñi Grandmontagne per l' editorial Graó El vandalisme als estadis, el passotisme de la joventut, la crisi de valors i una variada tipologia de comportaments rupturistes o anòmics han encès els llums d'alerta de la nostra societat. És tot el sistema escolar el que fracassa si es descuida la missió de socialitzar les futures generacions i si no es proporciona a l'home consciència del seu lloc en la societat, més enllà del seu paper de productor i de consumidor. Se l’ha d’ajudar a comprendre que pot i ha de participar democràticament en la vida de la col·lectivitat i que la millora o l'empitjorament de la societat depenen de la seva conducta. Per al mestre, el tema de l'educació social és indefugible. 

“ Posa el mòbil sense veu i ja està, no et molesta ”, diu el Lucas, de 5 anys. “ Si va borratxo no pot conduir perquè podria tenir un accident ”, afegeix la Laura, de 6. Són missatges senzills, de sentit comú, que esgarrifen sobretot quan un adult s’hi veu retratat. Així és el nou anunci de televisió i ràdio delServei Català de Trànsit per lluitar contra els accidents, que aquest any han tornat a augmentar després de molts anys de reduccions. vídeo Amb l’ estètica d’aquell programa-concurs de Televisió Espanyola anomenat Juego de niños (1988-1991) -el dels gallifantes -, una quinzena de nens i nenes donen consells als adults. Uns consells molt senzills que no deixen de ser la traducció del reglament de circulació a un llenguatge més bàsic i entenedor. vídeo La veu de la consciència Ahir es va presentar per ràdio i televisió aquesta nova campanya de Trànsit -començarà el dilluns 2 de novembre-, que manté la línia marcada de fa temps des del Govern de desmarcar-s...

Desde que uno empieza a trabajar como educador en un centro como Obinso se pregunta dónde está la piedra común de tropiezo que han padecido los chicos que pasan por nuestros hogares o que, sin pasar por ellos, viven situaciones afines. En toda mi experiencia que he tenido en los doce años que he estado en Obinso, y ampliada por el conocimiento que tenía de los chicos que han pasado por los otros hogares, no me he encontrado ninguno de ellos que tuviera una familia sana -que quede claro una cosa: no me refiero a los drogadictos- y todos provenían de ambientes cultural y económicamente pobres. Ninguno de ellos ha tenido un padre sano (tabla n.° 4, pág. 165): o por alcoholismo (= malos tratos); o por abandono; o por padre desconocido, o porque han tenido la desgracia de que su padre muriera a una edad temprana. De aquí se podría deducir el fallo de la « función paterna ». ....... Fácilmente podrás comprender que cualquier educador se ponga como reto romper esta historia de desamore...

Desde el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), de laUniversitat de Barcelona, se está realizando un proyecto de investigación sobre la figura profesional de los educadores y educadoras sociales. Interesa concretamente estudiar su vinculación con el trabajo en relación con sus competencias emocionales.  “Panic Room” de Tilt en un hotel de Marsella Numerosos estudios han aportado datos del nivel d’engagement (vinculación con el trabajo) de profesionales diversos. No obstante, no nos consta ningún estudio en relación al profesional de la educación social.  Por este motivo, consideramos muy interesante recoger el máximo de información sobre este tema, así como en relación a las competencias emocionales de estos profesionales para poder describir con rigor estas variables en el perfil profesional del educadora/a social.  Para hacerlo, te rogamos respondas a un cuestionario que evalúa las competencias emocionales y el nivel de vinculación con el t...

Segons la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, “ L’acolliment en centre és l’última mesura del sistema de protecció” . Una de les característiques d’aquesta mesura és la “ finalitat de reintegració de l’infant o l’adolescent en el nucli familiar, tot i que en algunes situacions pot ser una mesura de duració indefinida fins a la majoria d’edat. ” Al Centre Residencial d’Acció Educativa (a partir d’ara CRAE) els nostres subjectes d’atenció són els infants i els joves, i el nostre encàrrec és atendre les seves necessitats, tant les bàsiques (alimentació, salut, escolarització, lloc de vida acollidor...) com les educatives (relació social, accés a la cultura). Però aquests infants i joves no es poden desvincular de les seves famílies, així doncs, sempre que sigui possible, hem de treballar amb l’infant tenint-ho present. http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infan...

Social Toy és un moviment social que va començar als parcs infantils de Barcelona amb la finalitat de divulgar valors (compartir, respectar els altres i els espais públics, i realitzar un consum responsable) als més petits a través del joc: es deixa una caixa de joguines col·lectiva al parc i s’ensenya a compartir-los. La idea va néixer de forma espontània. Avui dia s’ha creat un web en què els usuaris sociabilitzen entorn d’aquest tema i s’usen diferents eines per implementar aquesta experiència a altres ciutats.

Un dels majors desafiaments que afronta avui la nostra societat s’identifica amb la realitat de moltes famílies i dels seus infants que viuen en situació de pobresa. Malgrat les lloades millores dels indicadors macroeconòmics anunciades i repetides des d’alguns entorns, cal no perdre de vista que els efectes damnosos de la crisi que patim des de 2008 han calat profundament i que aquests perduraran més enllà del final d’aquesta, sigui quan sigui que s’esdevingui. Un dels seus efectes més pronunciats ha estat l’augment de la pobresa, especialment la infantil. La pobresa i l’exclusió social tenen un caràcter multidimensional que repercuteix negativament en tots els àmbits de la vida de les persones i que afavoreix la seva mateixa perpetuació, de manera que les diferents dimensions que es veuen afectades per aquestes situacions estan interconnectades i es reforcen recíprocament, tendint a incrementar la desigualtat d’oportunitats en el temps. No només això, sinó que aquestes realitats...

Curs "Claus pràctiques per la innovació social i el desenvolupament de l'economia solidària" Dates: del 28 d'octubre al 18 de novembre de 2015, els dimecres Horari: de 17.30 a 20.30 h Lloc: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Roger de Llúria, 155-157, entresòl 1a. Barcelona)  Organitza: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya Curs "Comunicació efectiva amb joves: estratègies i mètodes per arribar als joves"  Dates: del 28 d'octubre al 18 de novembre de 2015, els dimecres Horari: de 9.30 a 13.30 h Lloc: Casal Pere Quart (Rambla, 69. Sabadell) Organitza: Diputació de Barcelona Jornada de treball "Pla de Qualitat de la XNEJ" a Lleida  Data: 29 d'octubre de 2015 Horari: de 9.30 a 14 h Lloc: Coordinació territorial de Joventut a Lleida (Rambla d'Aragó, 8. Lleida) Organitza: Xarxa Catalana de Serveis d'Informació Juvenil. Direcció General de Joventut Curs "Provocant el canvi t...

http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO22269/violencia_educacion_social.pdf

L’altre dia em van preguntar si havia vist la sèrie Merlí, que emet TV3. Com que el protagonista és un professor peculiar i va de joves i instituts volien saber què em semblava. Els vaig respondre que de moment no l’havia pogut seguir, que a principi de curs se m’havia girat molta feina i que ja ho faria. Ara ja puc dir que he vist quatre capítols i m’he trobat el que més o menys m’imaginava. Una sèrie ben feta, amb personatges interessants, que pot agradar a un públic força ampli i que fins i tot fa pensar . Jo ho comparo amb aquell metge que seguia la sèrie del doctor House acceptant d’entrada que tenia poc a veure amb el seu dia a dia a l’hospital. Perquè Merlí s’assemblés a la realitat que conec haurien de canviar moltes coses. Segurament seria menys entretinguda, amb molts alumnes immigrants, molt més soroll i tones de problemes dels fotuts de veritat. Un personatge com Merlí, interí de filosofia, arrossegaria més d’un mal informe de les direccions per les quals hauria treball...

El proper 3 de novembre tindrà lloc al Centre d'Estudis i Formació Especialitzada una nova sessió d'investigació. S'hi presentaran dues recerques: Els factors de risc de la conducta autodirigida greu en l'àmbit penitenciari, a càrrec de María Rey Lede, psicòloga forense i psicòloga a l'associació Raíces, i Joan Manel López Capdevila, subdirector de tractament del Centre Penitenciari Brians 1, i La pràctica del ioga als centres penitenciaris de Catalunya. Estudi de cas al CP d'Homes de Barcelona, a càrrec de Mar Griera Llonch, professora de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de Daniela Troconis Daly, professora de ioga i directora de l'ONG World Prem i formadora de professors de ioga.  Per assistir-hi, cal fer la inscripció en línia fins a l'1 de novembre. Programa

Els contractes, convenis de col·laboració i altres negocis jurídics en què la Generalitat o les empreses públiques siguin part inclouran clàusules de submissió a l’arbitratge, quan el cas ho permeti. La Cort Arbitral de Catalunya serà l’entitat a què se sotmetrà l’Administració catalana. La coexistència de l’arbitratge amb el sistema judicial tradicional d’administració de justícia contribuirà a millorar les ràtios de qualitat, eficiència i celeritat de la justícia. El Govern ha aprovat un acord per fomentar l’ús, el coneixement i la difusió de l’arbitratge com a instrument jurídic en la resolució de conflictes que puguin sorgir en l’àmbit dels negocis jurídics on sigui part la Generalitat i/o el seu sector públic. La Generalitat i les seves empreses públiques es comprometen així a valorar la resolució, mitjançant aquesta alternativa a la via jurisdiccional, de tots aquells conflictes en què no sigui preceptiu recórrer als tribunals. El pacte de submissió a l’arbitratge est...

Juan José Leiva Olivencia per l'editorial: Ediciones Aljibe A la comunitat educativa cada membre ha de ser reconegut com un igual per a la millora de la convivència escolar. Indagar en les essències de l’educació intercultural ens ajudarà a caminar cap a una escola inclusiva. Potenciar el benestar emocional, el creixement personal, l’intercanvi cultural i el desenvolupament comunitari és clau per tal que la convivència escolar adopti una perspectiva intercultural. Un estudi que convida als professionals de l’educació en actiu i, en general, a les persones interessades en la integració cultural a reflexionar sobre el paper d’una educació intercultural eficaç als centres educatius.

Quan siguin les tres de la matinada s'hauran d'endarrerir una hora, fins a les dues Els rellotges s'hauran d'adaptar la matinada d'aquest dissabte a diumenge a l'anomenat horari d'hivern. En concret, quan siguin les tres de la matinada els rellotges s'hauran d'endarrerir una hora, per situar-los a les dues. Es tracta d'una directriu comunitària de compliment obligat. Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE per les sigles en castellà) l'estalvi potencial en il·luminació que propicia aquesta mesura podria arribar al 5%, que equival a uns 300 milions d'euros a l'Estat. Per la seva banda, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) xifra l'estalvi a Catalunya d'entre 10 i 11 euros per llar. El canvi d'hora es va començar a aplicar el 1974 en el context de la primera crisi del petroli. Alguns països van decidir avançar els rellotges per aprofitar millor ...

Les infeccions pel virus de la sida s’han estancat des de fa una dècada en 800 nous casos cada any Imatge dels laboratoris de l’IrsiCaixa, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, on es treballa en el disseny d’una vacuna per aturar la malaltia. / PERE VIRGILI La lluita actual contra el VIH i la sida no té res a veure amb els estralls que causava els anys 80 i 90, quan el virus encara era força desconegut i provocava prop d’un miler de morts a l’any. Els científics, reunits aquests dies a Barcelona en la Conferència Europea de la Sida, centren ara els seus esforços a trobar la vacuna definitiva, mentre els nous fàrmacs permeten als malalts mantenir una esperança i una qualitat de vida acceptables. Malgrat tot, el nombre de noves infeccions es manté estable al voltant de les 800 anuals des de fa més d’una dècada. Els contagis de mares a fills o entre consumidors de drogues han caigut de manera espectacular, però aquesta reducció s’ha v...

Els infants i els adolescents tenen dret a la veritat sobre la seva història familiar i personal. I les persones i les institucions que ens dediquem a la seva educació, cura i protecció tenim el deure de conèixer la seva realitat per poder portar a terme la nostra tasca al més eficaçment possible. La salut emocional està del costat de la veritat la majoria de les vegades. Però la veritat a la qual em refereixo és la veritat dels fets objectius, observables i comprovables, la que Watzlawick denomina “ realitat de primer ordre ”. Massa sovint confonem la realitat amb les interpretacions i les valoracions subjectives que fem sobre el que succeeix, la que Watzlawick cataloga de “ segon ordre ” i és fruit de la comunicació. Que uns pares no tenen una cura adequada i saludable dels seus fills pot ser una veritat objectiva. Que són males persones o que no estimen els seus fills és una interpretació subjectiva. http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicac...

  El petit dels tres menors d’edat que tinc a càrrec (MEC) s’allarga centímetre a centímetre amunt, a tota velocitat. Ja té nou anys i mig i ocupa un espai considerable. Tampoc és que faci oposicions a jugador de la NBA, senzillament creix el que li toca, però com que és el petit el seu creixement ens agafa sempre per sorpresa. Per això, de tant en tant, procuro fer-me’n al càrrec. I potser em passo. La mà L’altre dia vam sortir de casa camí d’una trobada amb amics seus i em va agafar de la mà. Ho va fer sense pensar, per instint, perquè li agrada i a mi també m’agrada, esclar, però vaig retirar-l’hi perquè de sobte em va entrar el dubte: encara he d’agafar-lo de la mà? Es parla molt del moment en què es deixa d’alletar, o el de desenganxar als petits addictes el xumet, però ¿quan és el moment en què els progenitors i progenitores hem de permetre que els nostres MEC caminin lliures, sense el nostre agafador? Després que jo retirés la mà de forma discreta, com qui ...

http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/temes_relacionats/informe_mapa_recursos_2011.pdf

Us fem arribar informació de la jornada "Dades i informes que afecten els drets dels infants” , organitzada per la TIAC – Taula per la Infància i l’Adolescència de Catalunya i que es durà a terme el proper dimarts 27 d’octubre al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona . Podeu accedir al Programa aquí. La diversitat d’institucions i entitats que atenen a Catalunya als infants, apleguen un ampli ventall d’informacions sobre les seves condicions de vida i sobre molts aspectes que afecten els seus drets en general, o els drets de subconjunts d’infants en particular. De vegades, algunes de les entitats recopilen aquestes informacions i publiquen informes o d’altres documents que permeten una visió més sistemàtica d’algunes d’aquestes situacions. Les administracions que actuen a Catalunya i les seves diverses institucions, departaments i organismes coneixen realitats parcials de la vida dels infants a casa nostra des de l’atenció que en fan a necessitats molt concr...

Saps què vols estudiar però no tens clar com accedir als estudis que t’interessen? No tens clar què estudiar després de l’ESO? El Departament d’Ensenyament posa al teu abast un conjunt d’infografies que et guiaran en el teu itinerari acadèmic un cop hagis acabat aquesta etapa educativa. Tota la informació necessària la pots obtenir  aquí .

El projecte de futur comença com un joc Quan era petita recordo que volia ser astronauta. M’entusiasmaven els planetes i quan mirava pel telescopi que teníem a casa em quedava bocabadada en veure la lluna i les estrelles; de les textures que s’apreciaven per l’objectiu. Veia els documentals imaginant com seria la galàxia. Amb el temps vaig canviar de parer; vaig seguir explorant el món. Seguint amb la ciència, amb la pel·lícula Twister va arribar el meu interès pels fenòmens meteorològics, volia investigar sobre els tornados i tot el relacionat amb ells. Em fascinava que l’home no tingués poder sobre els fenòmens meteorològics, una de les poques coses que no pot manipular però sí intentar comprendre. Amb el temps, vaig seguir explorant... Després va arribar el moment que tenia clar que volia ser periodista; escriure era la meva passió, de fet ho segueix sent. Em passava hores redactant a llibretes que encara conservo. Clar que, en una lluita d’interessos, també desitja...

Deixa molt clar abans de començar que les seves opinions no són les d’una tècnica de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) sinó les d’una administrativa que hi va treballar durant 9 anys. Fa poques setmanes Ceneta Pi (Barcelona, 1965) va publicar el llibre 136 dies al niu del cucut (Ed. Acidalia), en què de manera novel·lada critica el sistema de protecció de la infància de la Generalitat basant-se en la història del Marcel Nos, encara que escrita amb noms falsos. Com vas conèixer el Marcel Nos? Els vaig conèixer, a ell i al seu pare, en un acte d’Aprodeme (Associació per la Defensa del Menor). El meu fill també hi era i es van fer amics. Jo he conviscut amb aquesta família i em costa de creure que la DGAIA o el jutge, per més sentències que hi hagi, puguin qüestionar el benestar del Marcel. Et podria dir de memòria 8 o 9 casos en què la intervenció de l’administració no ha ajudat aquests nens; al contrari, els ha ajudat a caure . És cert que...

Pla que estableix les mesures i activitats per la protecció internacional: dret d'asil, refugi i protecció subsidiària. Pla de protecció internacional a Catalunya. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, Direcció General per a la Immigració, 2014. 25 p. Exemplar consultable als centres DIXIT

Desconeix quines han estat les actuacions de la Fiscalia des que la DGAIA li va remetre el cas el febrer de 2015 Cal que s'exigeixin totes les responsabilitats, que es reparin les víctimes i que s'adoptin mesures per evitar que es tornin a produir aquestes situacions Demana que es prioritzi la protecció dels infants tutelats i que no es revictimitzin els infants que han estat tutelats per haver patit maltractament La DGAIA va apartar de la gestió la direcció del centre arran de la investigació del Síndic El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha assegurat que desconeix quines han estat les actuacions de la Fiscalia des que la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) li va remetre el cas del centre residencial d’acció educativa (CRAE) El Petit Príncep, de Santa Coloma de Gramenet, el febrer de 2015. El Síndic demana que s'investiguin els fets amb caràcter prioritari i tenint en compte l'interès superior dels infants. De...

http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2010/11/guia-joves_interaccio-empresa_baixa.pdf

http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2010/11/guia-joves_orientacio_baixa.pdf

El pare admet que el va treure del centre gràcies a contactes polítics, però la directora de la DGAIA ho nega. Marcel Nos a la piscina de la urbanització on viu amb el seu pare. / Cristina Calderer El 19 d’abril del 2013 els Mossos d’Esquadra van anar a buscar el Marcel Nos a l’escola per endur-se’l a un centre de menors tutelats, un CRAE (centre residencial d’acció educativa) , i en va sortir el 2 de setembre. Si el fet que la Generalitat decidís prendre el Marcel dels braços dels seus pares podia generar polèmica, més en va causar la seva sortida. El pare admet que ho va aconseguir gràcies a contactes polítics, passant per sobre els informes tècnics; la mare ho corrobora, però el Govern ho nega. Una jutge de l’Audiència de Barcelona també critica l’actuació de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en aquest cas, i fins i tot s’ha fet un llibre de la història. La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) feia temps que seguia...