Els rellotges passen la matinada de dissabte a diumenge de l'horari d'estiu al d'hivern

Quan siguin les tres de la matinada s'hauran d'endarrerir una hora, fins a les dues



Els rellotges s'hauran d'adaptar la matinada d'aquest dissabte a diumenge a l'anomenat horari d'hivern. En concret, quan siguin les tres de la matinada els rellotges s'hauran d'endarrerir una hora, per situar-los a les dues. Es tracta d'una directriu comunitària de compliment obligat. Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE per les sigles en castellà) l'estalvi potencial en il·luminació que propicia aquesta mesura podria arribar al 5%, que equival a uns 300 milions d'euros a l'Estat. Per la seva banda, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) xifra l'estalvi a Catalunya d'entre 10 i 11 euros per llar.

El canvi d'hora es va començar a aplicar el 1974 en el context de la primera crisi del petroli. Alguns països van decidir avançar els rellotges per aprofitar millor la llum diürna.

La directriu europea que regula el canvi d'hora és la novena i és de caràcter obligatori i indefinit. Estableix les dates d'inici del període de l''Hora d'estiu' (quan el rellotge s'avança una hora) i d'acabament d'aquest termini (quan es retarda una hora). Els canvis es produeixen l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre.

A finals dels anys 90 la Unió Europea va encarregar un estudi sobre la idoneïtat de la mesura, que va concloure que tenia impactes positius no només sobre l'estalvi sinó també sobre altres sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions laboral i els modes de vida, la salut, el turisme o l'oci.

D'acord amb l'Institut Català d'Energia, l'horari d'estiu ha generat un estalvi de 30 milions d'euros a Catalunya, impostos inclosos, incloent les llars, on es nota el 90% dels efectes de la mesura, i serveis, comerç i indústria. Les millores en l'eficiència han anat reduint el pes de la il·luminació en les llars, fins al 7%, malgrat que l'estalvi es pot aconseguir fent un ús responsable de l'energia i, per exemple, adequant el tipus d'il·luminació a cada necessitat i instal·lant sistemes electrònics de regulació del consum elèctric.

Per altra banda, segons estimacions de l'IDAE, el potencial d'estalvi en il·luminació a l'Estat podria arribar a representar el 5% del consum elèctric en il·luminació, que equivaldria a 300 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al potencial de les llars estatals, fet que suposa un estalvi de 6 euros per casa. Els 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del sector terciari i a la indústria.

http://www.eixdiari.cat/societat/doc/58395/els-rellotges-passen-la-matinada-de-dissabte-a-diumenge-de-lhorari-destiu-al-dhivern.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período ...
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p...
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (...
Més informació