Els 136 dies del Marcel en un CRAE per Albert Solé

El pare admet que el va treure del centre gràcies a contactes polítics, però la directora de la DGAIA ho nega.

Marcel Nos a la piscina de la urbanització on viu amb el seu pare. / Cristina Calderer

El 19 d’abril del 2013 els Mossos d’Esquadra van anar a buscar el Marcel Nos a l’escola per endur-se’l a un centre de menors tutelats, un CRAE (centre residencial d’acció educativa), i en va sortir el 2 de setembre. Si el fet que la Generalitat decidís prendre el Marcel dels braços dels seus pares podia generar polèmica, més en va causar la seva sortida. El pare admet que ho va aconseguir gràcies a contactes polítics, passant per sobre els informes tècnics; la mare ho corrobora, però el Govern ho nega. Una jutge de l’Audiència de Barcelona també critica l’actuació de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en aquest cas, i fins i tot s’ha fet un llibre de la història.

La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) feia temps que seguia el cas del Marcel Nos, la principal víctima d’un divorci conflictiu i hiperjudicialitzat, com explicàvem en l’edició d’ahir. Però van decidir intervenir-hi després d’una denúncia del Marcel cap a la seva mare per maltractaments i tocaments -que es va desestimar posteriorment dues vegades-, i pel fet que el pare no portés el seu fill a l’escola durant quatre mesos i hi hagués risc de fuga. “A l’EAIA [equip d’atenció a la infància i l’adolescència] del Vallès Oriental em van dir que havien actuat d’aquella manera perquè sabien que jo el volia segrestar, i que jo manipulava el Marcel quan mai ningú l’ha diagnosticat de la síndrome d’alienació parental de què parlen”, explica el Salvador Nos. És cert que no està diagnosticat mèdicament, però la sentència del 2014 de la jutge que li pren la pàtria potestat al pare sí que diu clarament que les opinions del fill estan manipulades pel seu pare. El Salvador recorda que a l’EAIA li van dir que el Marcel s’estaria uns sis mesos al CRAE per fer-li un estudi i, en paral·lel, van obligar els pares a assistir a teràpia familiar. No va funcionar.

Remoure cel i terra

“Vaig conèixer el Xavier Soley -director de la DGAIA entre el 2006 i el 2011- i em va dir que el Marcel podia arribar a estar-se al CRAE dos anys i mig perquè no es mouria ni un paper”, explica el pare. A partir d’aquell moment, el Salvador va començar a remoure cel i terra per treure el Marcel d’allà. Va trucar a totes les portes polítiques que va poder, va aconseguir que la consellera de Benestar, Neus Munté, s’assabentés del cas, i va reunir-se amb la directora de la DGAIA, Mercè Santmartí: “Em va admetre que s’havien equivocat i que ordenaria que el Marcel sortís del CRAE”.

L’ARA ha parlat amb Mercè Santmartí, que no nega ni confirma aquesta reunió perquè no pot parlar de casos concrets per la protecció de dades. Això va passar, segons el pare, a finals de juliol, i a principis d’agost el subdirector de la DGAIA, Joan Mayoral, va reunir tots els tècnics de l’EAIA que havien intervingut en l’ingrés del Marcel al CRAE: “Els va dir que havien de fer els informes necessaris perquè el nen sortís del CRAE el 2 de setembre”. I així va ser. Encara no havien passat els sis mesos que havia de trigar el primer informe. A més, van entregar el Marcel al pare, tot i que la custòdia la tenia -i l’ha tingut sempre- la mare.

Maria José Llorens, la mare, que tampoc volia que el Marcel entrés al CRAE, recorda que no li van deixar veure’l fins a tres mesos després que hi entrés -el pare, en canvi, el va veure al cap de 21 dies-. Just quan semblava que la teràpia estava començant a funcionar i que el nen es mostrava més receptiu amb ella, li van dir que sortiria del centre. “No es van complir els terminis i hi va haver moltes irregularitats; no va ser una decisió tècnica sinó política”, assegura la mare. Però la directora de la DGAIA ho nega rotundament: “No hi ha cap nen que entri en un CRAE o en surti per una decisió política. Sóc funcionària de la Generalitat i me’n guardaria prou de determinar com ha de ser un informe tècnic”.

La jutge de l’Audiència de Barcelona Maria Dolors Viñas, en la sentència del juliol del 2014 en què desestimava la petició del pare de la custòdia compartida, criticava durament la DGAIA per aquest fet: “Tot i la contundència de l’informe de l’EAIA [que justifica el desemparament per part de la Generalitat], la DGAIA [...] deixa sense efecte el desemparament en un moment en què el menor començava a evolucionar de manera lenta però progressiva [...]. Aquest tribunal entén que aquesta manera de fer per part de l’entitat pública és una deixadesa total de les funcions que té encomanades per llei”.

136 dies en un llibre

Quan el Marcel va sortir del CRAE va començar a escriure un blog amb les històries que hi va viure. Les volia publicar en forma de llibre, però la mare no li va donar permís. Llavors, Ceneta Pi, escriptora i extreballadora durant més de 8 anys de la DGAIA -i parella de Xavier Soley-, va decidir agafar aquests escrits i novel·lar-los. El resultat és el llibre 136 dies al niu del cucut. Raptat per error administratiu, tornat a raptar per error judicial. Podeu deixar de protegir-me? (Ed. Acidalia), que es va presentar la setmana passada. El llibre és una crítica al sistema de protecció de la infància de la Generalitat, que Ceneta Pi coneix perfectament.

http://www.ara.cat/societat/dies-del-Marcel-CRAE_0_1448255161.html