dissabte, 24 d’octubre de 2015

Deu mesures per reduir l’epidèmia del VIH per Mario Martín Matas

Les infeccions pel virus de la sida s’han estancat des de fa una dècada en 800 nous casos cada any


Imatge dels laboratoris de l’IrsiCaixa, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, on es treballa en el disseny d’una vacuna per aturar la malaltia. / PERE VIRGILI














La lluita actual contra el VIH i la sida no té res a veure amb els estralls que causava els anys 80 i 90, quan el virus encara era força desconegut i provocava prop d’un miler de morts a l’any. Els científics, reunits aquests dies a Barcelona en la Conferència Europea de la Sida, centren ara els seus esforços a trobar la vacuna definitiva, mentre els nous fàrmacs permeten als malalts mantenir una esperança i una qualitat de vida acceptables.

Malgrat tot, el nombre de noves infeccions es manté estable al voltant de les 800 anuals des de fa més d’una dècada. Els contagis de mares a fills o entre consumidors de drogues han caigut de manera espectacular, però aquesta reducció s’ha vist frenada pel col·lectiu d’homes que mantenen sexe amb homes, sobretot entre els més joves, que ara representen el principal grup de risc. Arribats a aquest punt, potser cal redefinir la lluita contra la malaltia, combatre amb més fermesa l’estigma que encara l’acompanya i reorientar els objectius per mirar de reduir al mínim els nous contagis. Motius de salut pública, però també pressupostaris, hi obliguen. L’ARA ha parlat amb el director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre el VIH i Sida de Catalunya (CEEISCAT), Jordi Casabona; la presidenta del Comitè 1r de Desembre, Montse Pineda, que aglutina 24 ONG que lluiten contra la malaltia, i el director del BCN Chekpoint, Ferran Pujol, un dels centres que més anàlisis i nous positius detecta a Catalunya. I del resultat de les tres entrevistes s’obtenen els següents 10 punts estratègics.

1. Focalitzar l’acció en el col·lectiu HSH

HSH és l’acrònim que s’utilitza per identificar els homes que tenen sexe amb homes, tot i que la casuística va més enllà dels homosexuals, perquè també inclou persones bisexuals o que han tingut una relació amb transsexuals. Les infeccions han baixat en la població general, però en aquest grup de població han augmentat, fins al punt que alguns estudis de prevalença apunten que entre el 15% i el 20% dels homosexuals barcelonins poden ser portadors del virus.

Casabona reconeix que, per actuar sobre aquesta realitat, primer cal assumir-la. L’explicació fàcil seria dir que, com que la sida ja no mata, la gent s’ha relaxat, però en l’abordatge del VIH no hi ha res senzill. “Hem de ser curosos i no caure en tòpics com ara que s’ha perdut la por i s’ha abaixat la guàrdia”, diu Pujol, perquè davant un escenari en què el virus és més present, és lògic que hi hagi més contagis dins d’aquest grup. “Els gestors no han tingut en compte el col·lectiu, continuen parlant de joves sense dir que són gais, com si els fes por el suposat lobi gai -rebla el director del BCN Chekpoint-. Potser és per no estigmatitzar, però el resultat final ha sigut la inacció”.

2. Combatre l’estigma associat a la malaltia

El primer, i el més important, és posar en evidència que els col·lectius més sensibilitzats i que més utilitzen el condó en les seves relacions són els homes gais”, apunta Pineda. Combatre l’estigma es revela com una cosa primordial per poder visibilitzar un problema. Ho secunda Casabona. Estigmatitzar determinades pràctiques fa que augmentin les conductes de risc. L’homofòbia o la crítica als seropositius pot portar casos de depressió i conductes autodestructives, que finalment influeixen en el combat contra la malaltia. “El VIH està molt estigmatitzat, perquè en el moment del diagnòstic l’afectat acostuma a culpar-se’n, i això no passa amb cap altra malaltia”, considera Pujol, que aposta per valorar la capacitat de resiliència del col·lectiu després de tants anys d’epidèmia.

3. Campanyes per millorar l’educació sexual

Que una penetració sense ejaculació pot contagiar el VIH o que el seguiment dels tractaments antiretrovirals fa gairebé impossible la transmissió són dues realitats encara prou desconegudes. La informació i els condons han fet molt per mantenir el virus en menys d’un miler de contagis a l’any, però no n’hi ha prou. “Cal un pla d’acció que respongui a les diferents realitats socioeconòmiques”, diu Pineda, i no actuar amb uniformitat. Ella aposta per augmentar el pes de l’educació sexual dins del currículum escolar.

La prevenció no pot ser simple”, afegeix Casabona. Una conducta de risc està relacionada amb moltes causes i si no s’identifiquen i es treballen per separat l’impacte d’una campanya serà petit.

4. Revertir les retallades en la prevenció

El pressupost per lluitar contra el VIH i la sida ha retrocedit al de fa més d’una dècada. Des que el govern central va suprimir aquests fons l’any 2012, només la Generalitat destina diners a subvencionar projectes de les entitats. Actualment són 2,3 milions a l’any -1,04 per a subvencions-, molt lluny dels 4,4 milions que s’hi van dedicar el 2008. “Parlem de retallades sobre un pressupost que ja era deficitari”, es queixa Pineda, que fa anys que alerta de la impossibilitat de mantenir projectes i d’oferir una resposta sostinguda. “Les entitats tenim la sensació que durant l’última legislatura hem sentit més bones paraules que mai, però poques realitats”, afegeix.

Pujol, per la seva banda, aposta per redefinir les subvencions i destinar-les principalment a projectes que demostrin la seva efectivitat i, tot i que comparteix que els recursos són minsos i fan que les entitats competeixin entre elles, creu que la falta de finançament respon més aviat a la conjuntura econòmica i no tant a raons ideològiques. “No podem quedar instaurats en el discurs de les retallades”, opina.

5. Augmentar la coordinació entre entitats

La disputa entre entitats, amb discursos divergents i de vegades enfrontats -per exemple sobre com s’hauria d’abordar l’estigma-, és un altre dels aspectes que es podria millorar. “Algunes entitats cauen en l’error de protegir la seva parcel·la”, diu Pujol. Pineda veu aquesta diversitat com un reflex de la societat, i ho atribueix a la voluntat del Comitè de lluitar “contra els discursos biomèdics i de la indústria farmacèutica insensible dominants”. “Les administracions sempre han intentat desunir-nos i enfrontar-nos com a estratègia per fer-nos més fràgils”, considera. BCN Chekpoint i el Comitè 1r de Desembre comparteixen l’objectiu d’acabar amb el VIH, però no sempre la manera de fer-ho.

6. Millorar el sistema d’informació

Tenim diferents fonts d’informació. A vegades un mateix cas el notifica l’atenció primària, un hospital o un centre penitenciari, i costa creuar les dades”. Ho reconeix el director del CEEISCAT, que creu que en algunes ocasions les entitats “van per lliure”.

El VIH és una malaltia de declaració obligatòria des del 2010, però a les acaballes del 2015 encara no es coneixen les dades definitives de noves infeccions referents al 2014. Hi ha factors que ho compliquen, i és que un terç dels malalts no saben que estan contagiats i prop d’un terç més es diagnostica massa tard, quan potser ha actuat com a vector perquè el virus segueixi circulant. L’objectiu és que el 90% dels que pateixen el VIH estiguin diagnosticats i tractats, perquè així mantindrien la càrrega viral suprimida. Això no passa, en part perquè la població que s’ha de controlar s’estima que se situa al voltant dels 33.600 casos i perquè no tothom manté un contacte estret amb el sistema sanitari.

7. Repensar les proves a persones en risc

Durant els últims anys el nombre de proves que es fan ha baixat, però tot i així se’n continuen fent unes 35 per cada 1.000 habitants. No són poques, però més que fer-les amb caràcter universal “s’ha de tenir punteria”, recepta Casabona, i fer-les a les persones que hi estan més exposades.

Les proves actuals es basen en la detecció d’anticossos, i això de vegades només és visible tres mesos després de la infecció, quan poden haver-se produït més contagis. Existeixen nous sistemes que poden trobar el virus només 10 dies després del contagi, però són molt més cars i no és clar que siguin efectius en relació amb el cost. Pujol creu que dins del col·lectiu HSH sí que podrien ser una solució. El discurs, però, no és compartit pel Comitè, que creu que la utilització a la vegada de diferents proves amb temps d’espera i períodes de finestra que no són iguals generen “informació contradictòria”.

8. Controlar altres infeccions sexuals

La problemàtica del VIH coincideix amb una expansió brutal d’altres infeccions de transmissió sexual, com la sífilis i la gonorrea. Els estudis demostren que quan existeix una d’aquestes malalties la infecció per VIH és més fàcil perquè el cos està més exposat i el virus arriba més fàcilment al corrent sanguini. Així, doncs, afegir el cribatge sistemàtic i el tractament per a aquestes altres malalties s’ha d’entendre també com un reforç en la lluita contra el VIH.

9. La incorporació de la profilaxi preexposició

Després que aquesta setmana la XV Conferència Europea de la Sida celebrada a Barcelona hagi inclòs per primer cop l’ús de la pastilla profilàctica preexposició (PrEP) com a mètode vàlid, tots els actors assumeixen que tard o d’hora aquest nou fàrmac també s’utilitzarà a l’Estat. Als EUA fa temps que hi és, però encara no l’ha validat l’Agència Europea del Medicament.

El sistema és senzill: consisteix a prendre una pastilla abans i després de tenir els contactes de risc, a l’estil dels anticonceptius femenins. Els dubtes són nombrosos, com ara qui hauria de fer front al seu elevat preu -entre 400 i 600 euros mensuals- o a qui caldria receptar-lo. Algunes veus critiquen que això podria ser una espècie de carta blanca per fomentar conductes de risc, però les entitats rebutgen del tot aquest argument, adduint que als EUA s’ha demostrat que el mètode és vàlid per reduir fins a un 30% els nous diagnòstics. “És una eina importantíssima i necessària per reduir el risc en determinades poblacions”, diu Pineda. “Negar-la és com negar a un fumador una operació de pulmó”, exemplifica Pujol.

10. Mantenir els fàrmacs per a tothom

Després d’uns anys en què els fàrmacs antiretrovirals només es receptaven quan les defenses dels malalts baixaven per sota d’un determinat nivell, el nou consens mèdic passa per donar la medicació des del primer diagnòstic. Això té un reforç positiu, i és que una persona amb tractament és pràcticament impossible que transmeti el virus. En un sistema sanitari públic, gratuït i universal, en què les mateixes entitats reconeixen que no tenen constància que s’hagi negat mai cap medicament a ningú, mantenir aquest tractament per a tothom és clau per reduir els nous contagis. Diagnosticar la malaltia com més aviat millor i fer sortir a la llum els casos que encara no s’han detectat són el pas previ per reforçar aquest pilar.

http://www.ara.cat/premium/Deu-mesures-reduir-lepidemia-VIH_0_1454854550.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada