5 preguntes clau per ajudar a pensar als infants davant els conflictes per Katia Velar.
L’article d’avui gira al
voltant de la importància de potenciar la reflexió en els infants per afavorir que desenvolupin estratègies de
raonament reflexives davant dels diferents conflictes que poden sorgir en la
vida diària.
Els conflictes formen part de
la nostra quotidianitat, el que és important és saber triar les estratègies
adequades per afrontar-los. Aquestes estratègies les podem anar aprenent i
millorant amb el temps, però com ja sabeu, la infància és un moment d’especial
importància i a vegades els adults tendim a dóna’ls-hi les respostes fetes
i es perd l’oportunitat per a que per sí
mateixos les trobin.
Exemple
1:
Filla: Papa, el Marc avui està enfadat amb mi i
no em parla gaire.
Pare: Doncs tranquil·la filla, pots preguntar-li
què li passa.
Exemple
2:
Fill: No sé fer l’exercici de mates, no em
surten les multiplicacions!
Mare: Multiplicar és fàcil, però has de practicar
més. A veure, deixa’m mirar aquest exercici...
En aquest escrit vull
compartir amb vosaltres una tècnica molt útil que ens va arribar al 1974 del la
mà dels psicòlegs Spivack i Shure. El
que ens venen a explicar és una manera de poder ensenyar a resoldre conflictes
socials als infants (als adults tampoc ens va gens malament aprendre aquest
tipus de tècniques).
Es tracta de potenciar cinc
tipus de pensaments diferents. Això ho podem fer a través de les següents
preguntes:
1. PENSAMENT CAUSAL
Què
ha passat?
Ens ajuda a determinar quina
és la causa del problema o d’on sorgeix. Es tracta d’ensenyar als infants a
identificar problemes i a fer una bona anàlisi dels mateixos buscant la
informació necessària. Els podem plantejar les següents preguntes:
Què
ha passat?
Quin és el problema?
Quines dades tinc?
Podem fer jocs de pistes,
llegir seqüències amb vinyetes que representin un problema i preguntar per les
causes, exposar una situació i preguntar per ella, etc.
2.
PENSAMENT ALTERNATIU
Quines idees tinc de com puc
solucionar-ho?
Ens ajuda a imaginar possibles
solucions al problema identificat, a cercar alternatives de resposta. Es tracta
de fer una pluja d’idees.
Una activitat podria ser
plantejar diferents usos d'un mateix objecte o generar diferents finals per a
un mateix conte o pensar diferents formes de donar resposta a una mateixa
situació. Ho podem aplicar també després d’algun conflicte que hagi sorgit a
casa, a l’escola... què podríem haver fet en aquella situació?
3.
PENSAMENT CONSEQÜENCIAL
Quines són les conseqüències de cada
solució?
Es tracta de valorar les
conseqüències dels nostres comportaments per avançat, implica preveure el que
passarà si triem les diferents opcions de resposta que hem pensat. És a dir, preveure les conseqüències
positives i negatives de cada alternativa plantejada.
Què
pot passar si…? Què hagués passat si …? Com et sentiries si ....
4.
PENSAMENT DE PERSPECTIVA
Quina repercussió té en els altres el
que jo faci?
Ens ajuda a posar-nos en el
lloc de l’altre i entendre perquè una persona pensa, sent o es comporta d’una
manera determinada. Aquest pensament es desenvolupa en plenitud a partir dels 6 o 7 anys, però es pot anar
practicant abans. Es poden fer jocs de role playing, on s’identifiquin
diferents situacions des de diversos punts de vista i analitzar posteriorment
què han pensat, com es senten i que han fet els diferents personatges. El
pensament en perspectiva és molt important a l’hora de gestionar conflictes a on
hi ha altres persones implicades.
5.
PENSAMENT MITJANS-FI
Quines són les passes que necessito per
posar en pràctica la solució que he triat?
Un cop hem triat quina serà
l’alternativa que volem posar en pràctica, donat que hem pensat què és la que
té les millors conseqüències, ens hem de marcar les passes que necessitem fer
per aconseguir posar-la en pràctica i hem de saber els recursos dels que
disposem.
Es pot treballar amb les
situacions que requereixin una planificació:
Què vull aconseguir? De quantes maneres puc aconseguir-ho? Quina és la
millor? Quines passes he de fer per posar-ho en pràctica? Com m’ha sortit? Què
he de millorar?
Reprenen un dels exemples
anteriors ara que ja hem conegut el model dels cinc pensaments i volem fomentar
que el nostre fill/a raoni per ell/a mateix/a:
Exemple:
Filla: Papa, el marc avui està enfadat amb mi i
no em parla gaire.
Pare: Vaja.... què us ha passat?
Filla: No ho sé, no tinc ni idea de perquè està
enfadat.
Pare: Tens alguna idea sobre què fer per poder
saber-ho?
Filla: Li puc dir a la Marta que li pregunti....
Pare: Alguna idea més?
Filla: Li puc preguntar jo mateixa...
Pare: Quina creus què pot ser la millor solució?
Filla: Li diré jo mateixa, així ho sé de primera
mà.
Pare: I com ho faràs?
Filla: No ho sé.... potser em diu que no vol
parlar-ne.
Pare: Això ja ho saps abans de provar-ho?
Filla: No.... hauré de veure què passa.
Pare: Vols que ho parlem més tard?.
Filla: No cal, crec que ja tinc una idea! Demà a
l’hora del pati li demanaré que m’agradaria parlar amb ell i li explicaré que
em sap greu que no em parli com abans i que m’agradaria saber com es sent i què
li ha passat.
Pare: Em sembla una bona idea, demà ja
m’explicaràs com ha anat.
Aquest model és aplicable
sempre que el nostre fill/a no estigui en un moment d’alta emocionalitat, per
poder raonar adequadament hem d’estar en calma.
Us facilito aquest mapa amb 5
parades per a que el podeu fer servir de guia a l’hora de practicar.
Quan l’infant troba per ell
mateix la solució adequada als seus conflictes guanya en seguretat,
autoeficàcia, millora el repertori de comportaments reflexius i aprèn a no
donar respostes impulsives. Si des de petits ens anem acostumant a fer servir
aquestes preguntes el que aconseguim és que passin a formar part de la nostra
manera habitual de donar resposta als conflictes.
Spivack,
G. I Shure, M.B. (1974). Social adjustement of young children: a cognitive
approach to solving real-life problems. San Francisco. Jossey Bass.
Katia Velar Ceballos és Psicòloga
general sanitària. Àrees infància, adolescència i família. Especialista en intel·ligència emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.