La tecnologia i els infants per Xisca Aguiló
Mónica Rikic ensenya als seus
alumnes a relacionar-se amb la tecnologia d’una manera dinàmica i divertida.
La tecnologia ha canviat la
nostra societat. Els infants i adolescents ja hi han nascut i ja forma part de
la seva vida quotidiana. Com sabem, les potencialitats de la tecnologia són
moltes i els riscos també, de manera que és responsabilitat dels pares i dels
educadors fer-ne una incorporació positiva i educar per fer-ne un bon ús.
Mónica Rikic és artista de noves tecnologies i programadora creativa i coneix
molt bé com s’ha de treballar i educar a través de la tecnologia. Mónica
ensenya a relacionar-se amb la tecnologia de manera dinàmica i divertida. Com
diu, “centre la pràctica en el codi, l’electrònica i els objectes no digitals
per crear obres interactives. El meu interès rau en l’impacte social de la
tecnologia, la relació humà-màquina i la reapropiació dels sistemes i
dispositius tecnològics per manipular-los i repensar a través de l’art.
D’enfocaments educatius a experimentacions sociològiques, plantej noves maneres
de pensar i interactuar amb l’entorn digital”.
Mónica,
en els projectes i tallers, ensenyau als infants educació emocional i valors a
través de la tecnologia o tractau problemes de la vida actual? I això com es
pot fer?
Tenim una idea de la
tecnologia que és una cosa freda, mecànica, tancada… D’altra banda, estam
envoltats d’eines i de dispositius tecnològics amb què convivim dia a dia –i
encara ens alarmam pensant en una invasió robòtica…– i, per tant, ens hi
relacionam constantment, generant relacions de poder amb i a través d’elles.
Formen, cada cop més, part de la nostra vida i de la nostra relació amb el món
i amb els altres, per tant hem d’intentar evitar aquesta idea de frivolitat,
mecanització i tancament del món que ens envolta. Amb els projectes i tallers
vull trencar aquests prejudicis que tenim de la tecnologia i mostrar noves
visions i maneres d’apropiar-nos de les eines que ens envolten. Les eines que
faig servir des del punt de vista pràctic són una barreja entre el món físic i
el món digital, fins i tot a partir del cos i la performança es poden ensenyar
conceptes tecnològics. Per a mi és molt important fer aquest vincle amb els
materials analògics, físics i corporals, a través dels quals es trenca la
distància que la gent no relacionada amb la tecnologia pot sentir.
Com
creus que podem acostar la tecnologia als infants correctament?
Crec que estam massa
obsessionats que els infants aprenguin a programar i altres coses com robòtica
sense saber per què, però ens equivocam molts cops en l’enfocament i les eines.
És molt més necessari que coneguem els processos que passen dins la tecnologia
més que saber programar o fer dispositius electrònics. Sobretot hem de pensar
que els conceptes tècnics avancen tan ràpid que, el moment en què surtin de
l’escola, que dura dotze anys, els coneixements que hagin après estaran molt
desactualitzats. Ens hem de fixar a oferir eines perquè puguin aprendre, som
una gran defensora de la idea d’ensenyar a aprendre.
En
la majoria de centres educatius s’han instal·lat pissarres digitals, s’usen
tauletes i ordinadors, creus que és suficient per afirmar que la “tecnologia ha
entrat a les aules”?
Bé, d’alguna manera, sí. Podem
dir que hi han entrat eines relacionades amb la tecnologia que faciliten o que
actualitzen la manera d’ensenyar, però no necessàriament que s’estigui
ensenyant tecnologia a través d’elles. És bo que s’actualitzin les aules, però
de nou parla’m d’eines tancades, de mitjans que enriqueixen els recursos
educatius, però en cap moment hi ha una relació directa amb l’aprenentatge
tecnològic.
Quins
valors comporta l’entrada de la tecnologia a les aules?
És principalment oferir
recursos per entendre l’entorn i relacionar-nos de manera conscient i
responsable amb els nous paradigmes que sorgeixen d’un canvi social important.
És molt important, però, que els primers a entendre aquest canvi social i com
funciona siguin els professors. Han de conèixer com poden aprofitar-se de les
eines noves que tenen a l’abast i com fer-les seves per incloure-les en el
programa educatiu. Al final és un nou llenguatge que avança molt aviat i que
ens obliga a estar constantment aprenent. Ho hem de veure com una motivació,
com nous reptes.
Creus
que la robòtica i la programació haurien de ser assignatures obligatòries a les
escoles?
Quant a la programació, tinc
molt clar que sí. Actualment, és un llenguatge com qualsevol altre i hem
d’aprendre a parlar amb les màquines, ja que formen una part important de la
societat. Quant a la robòtica, som molt més crítica, sobretot per la manera com
veig que s’ensenya. Saber conceptes de programació ara és tan bàsic com saber
matemàtiques, però també ho són temes com la tecnologia i l’ecologia, la
responsabilitat en l’ús de dades, les eines per no fer un ús abusiu de la
tecnologia i no abusar d’altres persones a través d’ella. Amb això vull dir
que, per fer un impacte positiu en el futur a través de la tecnologia, hem de
deixar de vincular-la només a la part científica i matemàtica i començar a
vincular-la a les humanitats, les arts, a la literatura i, sobretot, a l’ètica.
Creus
que les noves tecnologies afavoreixen un desenvolupament òptim de les
competències en educació artística?
Per mi, la programació i
l’electrònica són els meus llenguatges artístics, com poden ser la pintura o
l’escultura per altres professional. S’haurien d’ensenyar les noves tecnologies
com un llenguatge d’expressió artística més. Faria classes de pintura un dia i
l’endemà programació visual simple. Un dia treballaria amb fang i l’altre
petits robots amb piles i motors de petit voltatge. Si aconseguim que a
l’escola puguin veure un robot, un videojoc o una animació feta amb codi, per
exemple, com art, en el futur els artistes tecnològics no tindran problemes.
Recomanacions
per educar amb la tecnologia
La web de Mónica Rikic, on
podem conèixer els projectes ArsGames
ArsGames treballa amb educació, videojocs i
consciència social i té recursos que
parlen de com fer-ho, com el llibre 'GameStart. Pedagogías libres en la
intersección entre el arte, la tecnología y los videojuegos' i 'El aprendizaje
en juego: tecnoludismo para el pensamiento crítico'.
Tots els seus llibres els
podeu trobar aquí
Qualsevol referència o llibre de Seymour
Papert, com per exemple, 'La familia conectada: padres, hijos y computadoras'.
La recomanació més important:
Cal
veure obres d’art i tecnologia, assistir a tallers, jugar a videojocs i
practicar a casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.