La família, el primer escut contra el 'bullying' per Paloma Arenòs
Els experts asseguren que el
paper que ha de jugar la família per prevenir l’assetjament escolar és donar
als fills un bona educació emocional i treballar en equip amb l’escola
La família ha de ser el primer
escut per protegir els menors de l’assetjament escolar. Un escut dur per fora
però flonjo com un coixí per dintre per acollir el tràngol emocional que la
criatura està patint a causa dels abusos dels seus propis companys.
Meritxell Almirall, psicòloga
infantil i coordinadora del centre psicològic i familiar Som Pares, de Vilanova
i la Geltrú, afirma que el paper fonamental de la família davant del bullying
és, sobretot, educar emocionalment els fills. “Hi ha certs comportaments de
burla que sovint els adults també fem entre nosaltres i que els nens veuen com
a correctes i repeteixen amb altres companys. És bàsic inculcar als fills el
respecte als altres, l’acceptació de les diferències i, sobretot, que tinguin
un paper actiu a l’hora de denunciar, d’explicar el que altres poden estar fent
malament”. “Sovint -reflexiona- els pares ens centrem molt a explicar al nostre
fill què ha de fer si li fan bulliyng, però no com ha d’actuar si observa que
n’hi estan fent a un company”.
El paper fonamental de la família davant
del bullying és, sobretot, educar emocionalment els fills
A l’hora d’enumerar les eines
clau per actuar amb precisió, Almirall reconeix que, en general, falta educació
emocional. “Quantes vegades donem aquell consell de «No vull que juguis amb tal
nen o nena», o diem «Aquest és el més tonto de la classe», «Tu no et deixis
trepitjar per ningú», «Si et peguen pega»...? Potser hauríem de començar a
replantejar-nos quines altres alternatives tenim a l’abast”, suggereix. ¿I com
es pot prevenir l’assetjament des de casa? “La base torna a ser l’educació en
el respecte. Si el nen interioritza que ell no és millor que ningú, que no cal
competir per amor ni per respecte, que té altres recursos, que ridiculitzar
l’altre està malament, sigui qui sigui, no repetirà un patró d’assetjador a
l’escola. L’empatia amb els altres és bàsica. I això s’aprèn a casa”, detalla.
ESCOLTAR
SENSE JUTJAR
A Som Pares apunten que quan
tracten nens víctimes de l’assetjament escolar solen venir amb dificultats emocionals
per explicar què els passa. “Els pares veuen que estan més apagats, tristos...
O, al contrari, molt més irritables a casa. A vegades fingeixen que tenen mal
de cap o mal de panxa per no anar a l’escola...”, descriu Almirall. Els pares
comencen a sospitar i consulten el psicòleg. “El primer que cal fer és escoltar
la versió del nen. Sense que se senti jutjat. Moltes vegades són nanos que
tenen la sensació de culpa molt interioritzada perquè han rebut una matraca
psicològica brutal durant molt temps i, per tant, tenen l’autoestima malmesa”.
“S’arriben a creure -descriu- que són inferiors a la resta, que no poden fer
res, que ningú fa res, perquè molts cops han vist que l’escola gairebé no ha
actuat contra els assetjadors o que fins i tot companys seus els han ignorat o
girat l’esquena quan han vist que els feien mal. Tenen una percepció de
fracassats. Es tanquen en ells mateixos”, adverteix la psicòloga.
La soledat de la víctima
La psicòloga infantil
Meritxell Almirall reflexiona sobre la soledat de la víctima d’un assetjament
escolar. “Hem de pensar que hi ha un pes social molt gran. Potser a un nen en
aquesta situació li fa més mal estar sol i la ignorància de la resta de
companys que no l’ajuden que no pas el fet que un o dos de la classe en concret
l’insultin o li peguin. La soledat és la pitjor part del bullying. Hem d’ajudar
el grup de classe a ser detectors i denunciants d’aquestes situacions. A no
permetre que segueixin passant i a no callar el secret”. L’experta recomana
“treballar en família per acompanyar el nen i també els pares”. “Molts pares
-assegura- tenen una sensació de culpa molt gran perquè no se n’han adonat
abans o perquè no han pogut evitar que fereixin el seu fill, i també necessiten
eines de gestió emocional”. Quan el menor és la víctima, la psicòloga recorda
que “hi ha una sensació de vergonya en les persones que pateixen bullying que
els impedeix relatar els fets. No jutjar i crear un clima de confiança a casa
és importantíssim”, conclou.
LA
VERSIÓ ESCOLAR
L’escola hauria de tenir un
protocol tant de detecció com de resolució quan hi ha un cas de bullying. Ara
fa un any, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) de Barcelona va
presentar l’informe' La percepció i experiència de l’assetjament escolar a
l’escola, la família i la societat', elaborat per la doctora Consuelo León i
impulsat per una nova càtedra sobre polítiques familiars i la cura dels
infants. L’estudi es va fer a partir de cinc grups de treball en què van
participar 14 centres educatius (7 de públics i 7 de privats). Segons
l’informe, creix la demanda dels pares perquè se’ls donin eines per gestionar
des de casa el bullying i el ciberbullying. “Fins ara s’han treballat i
implementat polítiques d’actuació sobretot a l’escola, però cal donar eines a
la família per poder afrontar-lo”, afirma León.
També cal que l’escola es
converteixi en un àmbit on es pugui oferir formació als pares, reclama el text.
“La proposta és fer de l’escola, en col·laboració amb les famílies, un
veritable i eficaç àmbit de prevenció”. “Els estils parentals comunicativament
oberts són claus per identificar l’assetjament escolar. Un estil de comunicació
parental adequat enforteix la dignitat de l’infant i l’allunya de patrons
relacionals en els quals estigui present l’abús del poder”, destaca León.
Per a Som Pares és “molt
important escoltar la versió de l’escola. Parlar amb el tutor i la direcció i
plantejar la situació. Sovint sorprèn descobrir que moltes conductes els han
passat desapercebudes”. A partir d’aquí, s’ha d’establir un pla d’acció amb el
centre educatiu. “Hem de convertir la confiança del nen en el tutor en un
suport dins de l’ambient hostil. I, paral·lelament, treballar amb el nen
habilitats i recursos per sortir-se’n”. I Almirall continua: “Hem de
traslladar-li a l’infant que família i escola buscarem una solució conjunta. Ha
de saber amb quins mecanismes concrets es farà. Per exemple: «Hem quedat amb
l’escola que et canviaran de taula i que en els treballs en grup no aniràs amb
tal nen. Si et diu res ho has de comunicar al professor i ell hi parlarà...» No
podem comunicar al nen coses abstractes com: «Ara ja vigilaran més que no passi
res». És un concepte que no li dona seguretat ni garanties de canvi. I seguirà
tenint por”.
Cal convertir la confiança del nen en el
tutor en un suport dins de l’ambient hostil
En aquest context, des de Save
The Children s’ha creat una escola virtual per ajudar pares i mares a gestionar
l’assetjament escolar. Entre moltes propostes, aconsellen que l’infant expliqui
tot el que ha passat i reflexionar sobre tot allò que pot arribar a passar
d’ara endavant. També proposen redactar els fets per organitzar informació i
idees. Almirall ho ratifica: “És una manera de treballar el trauma. D’exposar
els fets, però sense forçar. Sovint tenen una sensació de girar full i no
seguir recordant. Això també ho hem de respectar. Cada nen té el seu ritme”,
matisa. Després, un cop endreçat el relat, cal comunicar-ho al centre escolar,
aconsella l’ONG.
Minimitzar els fets
I quan l’escola no es creu la
família o minimitza els fets? “Si l’escola no ajuda, el problema no se
solucionarà. L’escola és la clau. No pot caure en frases com «Són coses de
nens» o «És que el teu fill és massa sensible»”, adverteix la psicòloga
Meritxell Almirall. “Val la pena recopilar proves, si n’hi ha: notes a l’agenda
ridiculitzadores o missatges de mòbil. Si hi ha agressions és important anar al
centre de salut i aportar la documentació mèdica rellevant... Si malgrat tot
això l’escola no canvia d’actitud i no pren mesures, hem de plantejar un canvi
de centre”. “L’afectació emocional a casa -continua- sol ser de molta
indignació i de ràbia. Però l’important és que la criatura senti que té el
suport incondicional dels seus pares, independentment del paper de l’escola”,
rebla Almirall.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.