“Deixa’m estar!” per Eva Bach
“Deixa’m estar”, “Deixa’m en
pau”, “No em ratllis”... Són
expressions que segurament us deuen sonar familiars a pares i mares d’adolescents.
Són bastant comunes en aquesta etapa i és molt normal que, en determinades
ocasions, els fills i filles vulguin que els deixem estar. De fet, és una
necessitat no només dels adolescents, sinó de totes les persones. A nosaltres
també ens fa falta. A vegades som els pares els que demanem als fills que ens
deixin tranquils. Però ai quan es van fent grans i arriba el moment que ens ho
reclamen ells a nosaltres! Sovint passa que molts nois i noies no ens ho saben
demanar de bones maneres (val a dir que molts adults tampoc ho saben fer).
Aleshores ho vivim com un desaire. I en comptes de comprendre que es tracta
d’una necessitat legítima però mal expressada, ens ho prenem com una ofensa.
Si ens ho demanen malament,
diguem-los que han d’aprendre a demanar-ho bé. Ensenyem-los que tenen dret a
demanar el que necessiten i alhora tenen el deure d’aprendre a expressar-ho
adequadament. Però si ens demanen que els deixem estar, deixem-los estar.
Evidentment, no podem deixar-los estar sempre. Ni estar-nos callats tothora.
Però sí que podem deixar-los estar a estones. Els hem de deixar estar quan
volen estar sols amb els seus pensaments. Quan estan superats o desbordats
emocionalment. Quan ho estem nosaltres. Quan necessiten aïllar-se o prendre
distància per calmar-se. Quan no tenen ganes de compartir una cosa. Quan
prefereixen guardar-se-la per a ells. Quan no estan en condicions de parlar-ne.
Quan convé deixar passar un temps abans de parlar-ne. Quan s’estimen més
parlar-ne amb una altra persona. Quan els ajuda més quedar-se en silenci. Quan
ens volen estalviar preocupacions innecessàries. Quan no els cal el nostre
ajut. Quan ho poden resoldre ells mateixos. Quan necessiten demostrar-se que
se’n poden sortir sols.
Fem-los saber que entenem i
respectem que en ocasions com aquestes desitgin que els deixem tranquils. Que
totes les persones ho necessitem a vegades. Que nosaltres també. Que hem de
saber demanar-nos i concedir-nos aquests moments els uns als altres. I que si
aprenem a respectar els espais personals de cadascú, els espais compartits
guanyaran en qualitat i esdevindran més gratificants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.