Cicatrius amb una altra història per Olga Vallejo
Un llibre solidari escrit a
partir de relats d’infants hospitalitzats.
Hi ha llibres que emocionen, i
'Cicatrius
amb una altra història' n’és un. Quan llegeixes que el tauró Bernat
neda amb una cicatriu al pit però amb l’aleta ben alta perquè pocs taurons superen
un cop com el que ell ha patit; que la fada Manar pot vèncer qualsevol batalla,
i que en Marc i l’Adam saben que junts es poden enfrontar a qualsevol enemic,
saps que al darrere hi ha en Bernat (8), la Manar (10), en Marc (8) i l’Adam
(12), nens i nenes hospitalitzats a Sant Joan de Déu capaços de convertir les
seves cicatrius en motiu d’orgull, tot un reflex de la seva valentia.
NATURALITZAR
LA MALALTIA
L’aventura va començar quan
l’agència Momentum-McCann World-group Barcelona va proposar a l’ONG Pallapupaspublicar
un llibre de contes amb les històries de nens i nenes que havien passat per un
procés dolorós i, a causa d’això, els havia quedat alguna cicatriu. Donen
visibilitat a experiències -operacions, trasplantaments i malalties- que els
marquen la pell. “Es tracta de
transformar la cicatriu en un record positiu”, explica la Gelocatila,
pallassa de Pallapupas des de fa tretze anys, a qui li encanten les abraçades.
Per a la Gelocatila un dels punts forts del llibre és que educa en valors, és
una oportunitat per aprendre del que ens ha passat i la possibilitat d’ajudar
altres infants en situacions semblants: “Quan
es passa temps a l’hospital pots sentir-te exclòs, el teu entorn continua
avançant però tu fas una parada, per això a vegades costa continuar.
Experiències com ara publicar el llibre ajuden a naturalitzar la malaltia. Com
més la naturalitzis, més valent et sents i més endavant pots tirar”.
Els contes donen visibilitat a experiències
-operacions, trasplantaments i malalties- que els marquen la pell
A partir de la proposta de
McCann es van posar en contacte amb il·lustradors i editorials. Estrella Polar
va ser el segell que va apostar per fer realitat el llibre. La seva editora,
Cristina Feliu, assegura que tothom ha cregut en el projecte des del principi:
“Tots -creatius, il·lustradors- hi hem
col·laborat altruistament. Els beneficis es destinen íntegrament a l’ONG
Pallapupas. El resultat final és realment maco, els protagonistes han patit
circumstàncies molt dures i malgrat tot han sabut capgirar-les. És una lliçó de
vida per a tothom. Tots tenim les nostres cicatrius i el llibre ens ajuda a
superar-les”.
EL
PROCÉS CREATIU
L’Anna, la mare d’en Bernat,
recorda que el dia que els Pallapupas estaven buscant històries sobre cicatrius
ells acumulaven vuit o nou hores de químios i proves a l’hospital. “En Bernat va preguntar qui acompanyava els
Pallapupas. Eren una de les
il·lustradores i un dels creatius que han donat forma als contes. Li feien
preguntes a en Bernat i ell n’anava dient cada vegada de més grosses. Mitja
hora més tard ja tenien la història”. El recull de contes l’han fet els
infants amb l’ajuda dels Pallapupas, que han transformat les cicatrius reals en
històries fabuloses. Quan l’agència va tenir les històries, les van adaptar a l’estil
d’un conte. Després les van enviar als il·lustradors, que van fer propostes
d’esbossos i paletes de color. Manuela Montoya, que és la il·lustradora del
llibre juntament amb Albert Arrayás i Julio Antonio Blasco, reconeix que és la
feina que més li ha arribat al cor des del punt de vista personal: “Ha sigut una experiència preciosa il·lustrar
la vivència de la Manar. Ens vam conèixer el dia de la presentació. Ella té
alegria, irradia tranquil·litat. Ha sigut un plaer fer que brilli la princesa
Manar”.
"Ha sigut una experiència preciosa il·lustrar
la vivència de la Manar. Ella té alegria, irradia tranquil·litat”, Manuela Montoya - Il·lustradora.
Tot i que en Bernat no va
poder anar a la presentació per recomanació de les oncòlogues, han comprat llibres
per a ell, per als avis i per a la padrina. “Li ha fet molta il·lusió. Hi ha hagut moments en què li ha costat
acceptar-se físicament -inflat, sense cabells, la cicatriu-, però veure que
d’una cosa que pot semblar lletja en pot sortir una altra de tan maca és
fantàstic”, diu satisfeta l’Anna, que afegeix que iniciatives com aquestes
donen visibilitat a la feina espectacular que fa Pallapupas.
Riure
omple de vida
Pallapupas és una organització
no lucrativa fundada l’any 2000 que ajuda pacients i familiars a millorar
l’estat d’ànim. Són actrius i actors professionals i la seva eina és l’humor. “Serveix per a totes les edats. Els pares
també necessiten respirar i desfogar-se rient. És màgic quan passen una bona
estona”, admet la Gelocatila. Maria Dolors Navarro, directora d’Experiència
del Pacient de l’Hospital de Sant Joan de Déu, explica que hi ha un conjunt de
professionals -Pallapupas, artterapeutes, músics, mestres i fins i tot gossos-
que ajuden a fer que la vida a l’hospital sigui com més semblant millor a
l’exterior. “Quan les criatures estan
angoixades -anàlisis de sang, operacions, anestèsies-, els Pallapupas
aconsegueixen, a través del joc, treure’ls la sensació de por i neguit”,
diu la doctora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.