Sigueu kumbaiàs... I amb orgull! per Juanjo Fernández
Amb motiu de la commemoració
del 125è aniversari de les primeres colònies de vacances a Catalunya es va
organitzar un acte al Palau de la Generalitat que es va tancar amb 'L’hora dels
adéus'. El president Torra va piular sobre aquell moment i al cap de poca
estona la piulada es va fer viral, i amb la difusió van arribar tot de
respostes extremadament crítiques amb aquella imatge tan… kumbaià.
Crítiques sornegueres i
despectives, que venien de la gent del he-he-hehi-hi-hi. Són aquells que
abominen dels llibres que acaben bé i menystenen les pel·lícules que al seu
entendre no tenen personatges prou foscos i ambigus. Hi ha una cançó d’esplai
que retrata aquests personatges: 'El gripau blau', que diu, per exemple: “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau
blau, babau, que es creia ric, i tan bonic, que no tenia cap amic”.
A la gent del he-he-he
hi-hi-hi els molesta molt que hi hagi kumbaiàs. Potser no saben d’on ve la
paraula. En Xesco Boix, quan cantava la cançó, explicava que venia de l’anglès
Come by here, pronunciat pels esclaus negres. La cançó demana l’ajuda de Déu
perquè hi ha gent que pateix, gent malalta, gent que passa gana. És una cançó
que diu que hem de ser sensibles a les necessitats dels menys afavorits. Els
kumbaiàs són gent generosa, activa, compromesa, capaços de lluitar pacíficament
per les seves causes. De fet, a la presó i a l’exili n’hi ha uns quants, de
kumbaiàs. Pensant-ho bé, ja veig per què no els agrada a la gent del he-he-he hi-hi-hi…
Jo no he cantat mai a l’esplai
el 'Kumbaià' (la nostra cançó era més
aviat 'Fent camí', dels Esquirols),
però em sento orgullós de ser kumbaià, esplaiero, xirucaire, i entenc molt bé
l’emoció de 'L’hora dels adéus',
perquè després d’un temps de lleure educatiu compartint-ho tot en alegre
convivència, necessites dir que “no és un
adéu per sempre, tan sols un adéu per un instant”.
No sempre tinc coses a dir,
però això sí que us ho diré: declaro el meu amor incondicional als esplais, els
agrupaments, els casals, les colònies, les rutes i els campaments. Soc millor
com a persona perquè soc kumbaià. I, gent del he-he-he hi-hi-hi, encara sou a
temps d’afegir-vos a 'L’hora dels adéus', que ja ho diu la cançó: “L’anell que ens agermana ens fa més forts,
ens fa més grans”!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.