Com parlar als nens i nenes d'una catàstrofe

Les imatges que ens arriben del patiment i la devastació produïda per catàstrofes com terratrèmols, ciclons o conflictes ens mostren l'horror físic i psicològic que afronten les víctimes. A més, aquestes imatges tenen un impacte sobre nosaltres i són especialment dures per als més petits. El Dr. Christopher Bellonci, director mèdic de The Walker Home and School, resumeix algunes claus per ajudar nens i nenes a comprendre i assimilar l'existència de catàstrofes.

Les recomanacions són útils tant per a educadors com per a les famílies:

• Qualsevol catàstrofe, natural o provocada per l'ésser humà, és espantosa tant per a nens i nenes com per a adults.

• És important que els adults prenguin consciència que poden sorgir pors i que parlin amb els nens i nenes.

• Minimitzar el perill no proporciona tranquil·litat. No obstant això, tenir un comportament tranquil donarà sensació de seguretat.

• Pares i mares poden donar suport als seus infants deixant-los que expressin els seus sentiments sobre el desastre i dient-los que és normal sentir-se preocupats o tristos. Cal assegurar-los que són molt estimats i que seran protegits si alguna cosa dolenta succeix alguna vegada.

• És necessari estar disponible per a ells i donar-los temps i atenció addicional en els dies posteriors a un desastre, no només per parlar-ne, sinó també per mantenir altres converses o només per passar el temps.

• Pares i mares han de saber que l'edat del seu fill o filla influeix en la seva manera de respondre al desastre. Per exemple, als quatre anys mostrarà la seva preocupació volent dormir al llit dels seus pares, amb vuit anys intentarà no anar al col·legi (potser dient que ha emmalaltit), i en l'adolescència discutirà més del normal amb els seus pares. 

Pares i mares han d'anar amb compte amb l'exposició dels seus fills a les notícies sobre el desastre en els mitjans de comunicació. Escoltar o veure notícies impactants pot causar un trauma addicional, com també insensibilitzar un nen o nena sobre qüestions violentes i les seves conseqüències.

• És important també ajudar nens, nenes i adolescents a processar les notícies que reben d'un desastre. Poden creure que “aquest tipus de coses mai els podran ocórrer a ells”. És necessari parlar-ne i recordar-los que certs tipus de desastres ens poden passar a qualsevol de nosaltres. O per contra, pot ser que se senti excessivament vulnerable en assabentar-se d'un desastre molt llunyà. Els adults han d'ajudar-los a expressar les seves pors i després recordar-los que la majoria de la gent que experimenta un desastre hi sobreviu, incidint que en aquell moment ell està segur.

• Quan el desastre ha estat proper o ha afectat directament la família, les reaccions poden durar molt temps després del fet, fins i tot poden continuar durant anys. Un assessorament psicològic per a un nen, nena o adolescent immediatament després d'un desastre pot reduir els efectes negatius a llarg termini.

• La societat sencera reacciona davant els desastres. És important que els pares parin atenció a l'alarma social que pot arribar a impactar tant a nens i nenes com a adults. Cal animar els joves a participar i mostrar interès per les respostes de la comunitat (per exemple, accions de suport i solidaritat, cerimònies, etc.).

• Recrear el desastre amb jocs és una manera que els nens més petits puguin desenvolupar un sentit de domini i minimitzar la seva ansietat sobre l'esdeveniment traumàtic, de la mateixa manera que ho fa un adult amb xerrades i compartint la seva experiència amb els altres.

Referències de les imatges

Imatge 1: © UNICEF/HQ2007-0416/Pirozzi.

Del text: Dr. Christopher Bellonci, director mèdic de The Walker Home and School.

http://www.enredate.org/cat/formacio_professorat/com_parlar_d_un_desastre