Els professionals de l’acció social són treballadors de la fraternitat

(entrevista a Paco López, degà de la Facultat d´Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull)

Quines paraules definirien el educador social i el treballador social?

Acompanyament i quotidianitat són més de l'educador social. Mobilització de recursos i estructura social són més del treballador social. L'educador social és el que acompanya, el que parla, el que mobilitza, el que educa, el que ajuda a créixer. El treballador social és el que genera alguns processos, el que posa el focus aquí o el focus allà, el que demana o gestiona una subvenció perquè una persona no estigui en extrema pobresa.

La història s'ha dedicat a gestionar les baralles entre la llibertat i la igualtat, però potser la fraternitat és la que ajuda a trobar l'equilibri adequat. Jo diria que els educadors i treballadors socials són treballadors de la fraternitat. Són les mans que la societat dedica a treballar per la fraternitat, per la cohesió social, per ajudar a que la gent no caigui, a que ningú es quedi despenjat.

Quines són les semblances i diferències?

Estem parlant de dos professions que preparen persones, que contribueixen a la millora de la qualitat de vida d'altres persones, de pobles, de comunitats concretes. Per tant, estem parlant de dos professionals que tenen un element de passar dels valors de la solidaritat i l'altruisme a la pràctica professional i fer que això sigui real amb jornades laborals concretes, dedicacions concretes, projectes concrets, objectius, metodologies de treballs especifiques, etc. També se semblen en el fet que comparteixen escenaris d'intervenció professional, els àmbits de treball són molt compartits: pots trobar els dos perfils professionals en equips amb infància, amb gent gran, amb persones amb diversitat funcional, discapacitat, drogodependents, amb serveis socials, centres cívics. Potser la diferència ve més per una banda en l'accent formatiu i en la gestió de les regles del joc.

Estic convençut que són professions molt properes que han de treballar plegades. I de fet, la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL) és la única facultat d’Espanya on es fan els dos Graus. Per la trajectòria de més de 50 anys en educació en el lleure i acció social de la Fundació Pere Tarrés i , per tant, ens és més fàcil compartir una part del currículum formatiu.

El món és millor gràcies a educadors socials i treballadors socials?

Abans pensava això, però ara crec que només amb educadors socials i treballadors socials no es canvia res. És obvi que és una professió que una opció pel compromís social i per fer una societat més accessible per tothom. I per això, hem de comptar amb professionals rigorosos que no siguin còmplices de les situacions injustes, que no camuflin les febleses de l’Estat del Benestar. Hem de provocar canvis, processos comunitaris. En aquest sentit, som una mica professionals de la millora social. Però perquè el món sigui millor també necessitem metges compromesos, periodistes compromesos, polítics compromesos, mestres compromesos... necessitem bons professionals en tots els àmbits, gent que tingui ganes de transformar el món.

Són professions que avui en dia, malauradament, tenen moltes sortides laborals?

Estem vivint un moment de paradoxes. D’una banda, ens trobem amb alumnes que estan fent pràctiques en projectes internacionals a Amèrica Llatina, a la Índia a l’Àfrica, .. i quan tornen tenen aquesta mirada del món de “No us queixeu, aquí esteu perfectament”. Però d’altra banda, és cert que en la realitat més propera ens trobem amb l’índex d’atur, l’augment de les taxes de pobresa infantil. Les situacions socials s’han incrementat, però els recursos públics disponibles per als serveis socials òbviament estan patint com pateixen els recursos públics en l’educació o en sanitat. És veritat que les entitats socials, en part, estant compensant aquesta baixada de recursos i molts particulars estan fent un esforç per contribuir a pal·liar aquestes situacions. Però això ens està portant una mica cap a projectes més assistencials que no generen una societat més accessible per a tothom, però que almenys eviten tragèdies immediates o quotidianes. Es necessiten projectes socials més estables en el temps, més sòlids, que realment facin que els desequilibris socials es vagin corregint.

Com es treballa per no caure en projectes assistencials?

Per exemple, és important treballar en xarxa: fomentar que quan algú al barri té problemes hi ha una xarxa social, un teixit social, associacions de veïns, gent que està allà i li donaran un cop de mà. Els professionals ens hem de quedar amb els nusos de la xarxa, perquè quan una persona cau, cau a les tres de la matinada i les oficines del serveis socials estan tancats . Si nosaltres no hem generat teixit social allà que faci que la gent no estigui sola, no estem donat resposta a aquestes problemàtiques. Amb la crisi actual, la xarxa real s’ha enfortit. Si estem resistint és perquè les famílies han actuat amb generositat, les entitats socials dels barris, les associacions de veïns, les AMPAS, els veïns, etc. Això ha enfortit la societat.

Llavors té esperances en el futur?

Sí, tinc una visió esperançada. Aquest exercici de solidaritat ens salvarà. Estem en un món de sintonia. La gent s'està organitzant. El poder de l’educació serà el que canviarà el món.

http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/extres/butlleti_accio_social/butlletins_comercial_as_articles_consultoria_2013/but20_entrevista_paco_lopez