L'ús de les TICs

1. Adolescència i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

A partir de l’aparició de les TIC, el món, la societat ja per si mateixa en constants canvis, està transformant i revolucionant els seus sistemes de comunicació, informació i coneixement, de manera que afecta tots els àmbits: personal, social, empresarial, polític, cultural, científic, tecnològic, etc.

Aquestes tecnologies proporcionen un extraordinari mitjà de relació i comunicació, i noves maneres de construir l’aprenentatge, l’oci, la informació i la diversió. En aquest sentit és molt important saber comseleccionar fonts d'informació segures i de qualitat a internet.

Al mateix temps aquestes noves tecnologies, en relació amb l’adolescència, constitueixen un gran avantatge i alhora un repte. 

L’adolescent està en un moment del seu cicle de vida molt sensible a les influències de l’entorn social, amb una presència especialment forta de les TIC en la seva vida, per l’enorme facilitat que li ofereixen d’estar connectat a les seves xarxes socials i d’explorar-ne d’altres. Els adolescents queden fascinats per Internet, el mòbil i els videojocs, en major o menor mesura; però no hi ha dubte que formen una part important de la seva vida.

El repte és aprendre a fer-ne un ús adequat, ja que la seva utilització no està exempta de riscos. El mateix disseny de les TIC és susceptible d’afectar la voluntat del control. Aquest fet, unit algunes vegades a altres factors personals i ambientals de l’adolescent, pot influir en un ús abusiu i inadequat o, rares vegades, a facilitar una conducta addictiva.

Tot sembla indicar que ja que aquestes màquines influeixen i impacten en la psicologia dels adolescents, la seva manera d’aprendre, de comunicar-se i relacionar-se, no n’hi ha prou de llegir un manual d’ús com passa amb altres màquines, sinó que cal un acompanyament i un aprenentatge guiat per pares i educadors.

Paradoxalment, la novetat mateixa de les TIC fa que també els pares i probablement els educadors necessitin més formació sobre aquest tema per poder convertir-se en guies per als adolescents. Moltes vegades són els mateixos adolescents els que guien els adults en el seu ús; en coneixen molt bé els beneficis, però no tant els riscos i perills.

Buscar espais de formació conjunta per a pares i fills sobre l’ús de les TIC pot ser una bona ocasió, en primer lloc, per trobar-se i, en segon lloc, per obrir-se en un món ple de possibilitats, i així conèixer i minimitzar riscos.

2. Ús del mòbil

Els adolescents s’han convertit en els principals usuaris de la telefonia mòbil: hi dediquen temps i recursos econòmics, propis o dels pares.

L’ús del mòbil s’ha convertit en una cosa quotidiana, important i natural (per a les generacions actuals, el mòbil sempre ha existit en les seves vides) com a plataforma de jocs; com a espai de vinculació social que permet contactar immediatament amb la seva xarxa de relació social; com una manera d’escapar-se del control patern, ja que poden contactar a qualsevol hora i des de qualsevol lloc amb la seva xarxa; com a mitjà per organitzar les activitats quotidianes , i com a instrument que permet l’ús de despertador, rellotge, gravadora, càmera fotogràfica, agenda, reproductor de música, etc.

Igualment el mòbil s’ha convertit en un símbol d’estatus social entre els adolescents i alhora un símbol de la seva pròpia identitat (ja que es pot personalitzar amb un munt de possibilitats de colors, decoracions, etc.).

El risc, com en totes les TIC, és l’ús inadequat o extrem que porti l’adolescent a una dependència del mòbil. 

Algunes recomanacions:

• Convé retardar al màxim l’edat de possessió del mòbil. 
• Cal afavorir que l’adolescent assumeixi el cost de les trucades, a través de l’assignació d’una paga setmanal o de feines alternatives, etc., de manera que es fomenti la cultura de l’esforç, dels drets i dels deures. 
• És necessari educar en la regulació del plaer immediat, perquè s’autoregulin en la utilització dels jocs. 
• Cal fomentar la cultura de l’espera, per poder frenar l’impuls de respondre missatges a l’instant, quan estan en altres interaccions socials. 
• S’han de pactar models de mòbil buscant un equilibri entre necessitats reals i il·lusions o desitjos. 
• Convé conscienciar sobre el temps invertit en les converses. 
• Cal delimitar espais d’ús. L’adolescent ha de tenir clar on pot utilitzar el mòbil i on no. També cal establir un límit horari nocturn. És l’adult qui ha de proposar els límits des del diàleg respectuós, i actuant si cal com a element d’autoritat.

Descarregar infografia: El mòbil. Recomanacions per als pares

3. Ús d’Internet

Internet es pot entendre com una xarxa de xarxes d’ordinador, on les barreres de temps i espai queden diluïdes i la connexió on sigui, quan sigui i amb qui sigui és immediata.

Internet proporciona una gran possibilitat d’accés al coneixement, a la informació, a l’aprenentatge i a l’aprenentatge cooperatiu, però un dels atractius principals d’Internet per a l’adolescent és el fet de poder mantenir-se en contacte amb la xarxa social real i virtual, que no perquè sigui virtual és menys autèntica, ja que influeix igualment en la seva manera de pensar, sentir i situar-se i relacionar-se amb el món, la societat i les altres persones; influeix en la construcció de la pròpia identitat. És d’especial importància que les fonts d’informació que s’utilitzen siguin segures i de qualitat i en aquest sentit existeixen per a tots els públics, instruments de suport, com el qüestionari per avaluar pàgines Webs sanitàries segons criteris europeus, molt recomanables.

Els entorns més habituals de contacte i socialització en els adolescents són: 

Xat. Es podria definir com una cafè virtual on els internautes es reuneixen sense restriccions d’accés i es tracten diferents temàtiques en temps real. La identificació es pot fer per nom real o pseudònims, i l’usuari pot ocultar la seva identitat. Sembla que la popularitat dels xats ha baixat a partir del 2000.

Messenger. La comunicació s’estableix només entre les persones admeses d’una llista de contactes. Són converses de text amb imatge a temps real o sense.

Blog i fotoblog. Són diaris en línia en què els internautes exposen i comenten allò que els sembla interessant. L’entrada és a l’abast de tothom. Pot estar configurat per una sola persona o unes quantes, i pot incloure dades de contacte. N’hi ha alguns que permeten que el visitant hi deixi els seus comentaris.

Xarxes socials. Com Facebook, d’un gran èxit entre els adolescents. Es crea un perfil propi on hi ha informació personal, fotos i comentaris propis i d’altres usuaris. L’accés pot ser obert o privat, el nivell de privacitat el decideix la persona que configura el seu perfil, i deixa entrar a tot o a algunes parts del seu perfil, fotos, etc.

Els riscos d’Internet durant l’adolescència, tot i que no només en aquesta etapa, serien dos. D’una banda, ser preses de publicitat enganyosa; les empreses són capaces de traspassar amb facilitat el límit entre el que és públic i el que és privat, aprofitant la ingenuïtat dels usuaris i utilitzant totes les estratègies de persuasió possibles. De l’altra, ser identificats a la xarxa per malfactors i acabar com a víctimes de diferents delictes (assetjament mitjançant les xarxes socials que s’estableixen per Internet –grooming¬, persecució, intimidació i mofa –e-bulling– o d’altres). Es pot trobar informació detallada de riscos, delictes, marc legal i recomanacions per evitar-los en nombroses pàgines web que es recullen a la bibliografia. Cal recordar que les investigacions fetes recorden que la majoria de joves que naveguen per Internet no són víctimes de cap tipus d’assetjament.

Les recomanacions sobre l’ús d’Internet que ens fa l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (Inteco) són les següents: 

• Aprengueu i a utilitzar les noves tecnologies per saber què fa el vostre fill. 
• Eduqueu els vostres fills en l’ús segur d’Internet. 
• Situeu l’ordinador en un espai comú de la casa. 
• Restringiu l’ús de les càmeres web entre els més petits. 
• Parleu amb el vostre fill sobre els continguts que visita a Internet. 
• Consciencieu-lo de la importància de no afegir desconeguts als seus grups ni facilitar dades personals. 
• Inculqueu-li la importància de no enviar fotos ni vídeos a desconeguts. 
• Parleu amb el vostre fill dels contactes que fa a Internet i dels temes que tracta. 
• Parleu dels riscos que pot haver d’afrontar des de l’ordinador. Insistiu en el fet que l’absència d’un contacte directe amb l’altra persona no implica que aquesta persona no pugui fer-li mal, i que a vegades no n’hi ha prou apagant l’ordinador. 
• En cas que el vostre fill sigui víctima de grooming, poseu-vos en contacte amb la policia i denuncieu el cas.

4. L’ús de videojocs

Són moltes les motivacions que porten l’adolescent a interessar-se en la pràctica dels videojocs (Castellana, et al., 2006): li permeten viure una aventura en primera persona on es posen en pràctica estratègies en un entorn virtual, sense conseqüències en la vida real; són còmodes i accessibles; s’hi pot jugar en solitari o en grup, des de casa o des d’un cibercafè; impacten psicològicament, ja que són emocionalment estimulants per la intensitat i la rapidesa, i influeixen en l’autoconcepte, la confiança en un mateix i la capacitat de superació.

L’interès pels jocs electrònics no es reparteix de la mateixa manera entre nois i noies. Ells semblen més interessats en aquest tipus de jocs on poden demostrar habilitats, imaginació i competitivitat. En canvi, elles estan més interessades en altres tipus de tecnologia com el mòbil, les xarxes socials per Internet i el correu electrònic.

Els videojocs han rebut crítiques i elogis. El problema no són els jocs en ells mateixos, sinó altre cop l’ús que se’n fa.

Algunes recomanacions preventives que poden ser útils: 

• Convé ubicar la consola o l’ordinador (així com el televisor) en un espai comú, per facilitar la interacció amb pares i germans, i observar informalment el tipus de joc, les connexions que fan, etc. 
• Jugar amb ells és una manera de mostrar interès i especialment compartir emocions i aprendre junts. En definitiva, una manera de conèixer-los millor. Cal compartir altres espais informals d’oci que permetin escoltar i transmetre el punt de vista dels pares. 
• S’ha de limitar el temps de dedicació i fixar horaris. 
• És bo participar activament en l’elecció del videojoc, tenint en compte l’edat i els continguts del joc. A les caràtules dels jocs hi ha indicades les edats recomanades i els continguts, mitjançant uns símbols que són el sistema de referència per als jocs: codi PEGI (Informació Paneuropea sobre el joc)

Cal educar en l’autoregulació, i fer-los conscients del temps que hi dediquen. Convé parlar amb ells i pactar uns temps, de la mateixa manera que es pacta un temps per a l’estudi o hores de sortida amb amics i horaris d’arribada a casa.

L’adolescent és un explorador de tot allò que li ofereix el món, i les TIC són una nova entrada al món. Com a qualsevol explorador li calen eines per gaudir del viatge i minimitzar els riscos amb coneixements i habilitats.

https://www.infermeravirtual.com/cat/situacions_de_vida/adolescencia#usmobil