La responsabilitat civil solidària derivada del delicte comès per una persona menor d'edat tutelada: la responsabilitat de les administracions públiques

La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (d'ara endavant LORPM), determina que quan una persona menor d'edat és declarada pel jutge responsable d'un delicte, també ho és de la responsabilitat civil que se'n deriva, en aquells casos en què s'han produït danys o perjudicis a la víctima.

L'article 61.3 regula la responsabilitat civil dels menors d'edat derivada del delicte establint que:

"Quan el responsable dels fets comesos sigui menor de 18 anys, respondran solidàriament amb ell dels danys i perjudicis causats els seus pares, tutors, acollidors i guardadors legals o de fet, per aquest ordre. Quan aquests no haguessin afavorit la conducta del menor amb dol o negligència greu, la seva responsabilitat podrà ser moderada (1) pel jutge segons els casos."

El sistema de responsabilitat que introdueix l'art. 61.3 LORPM, ha significat un canvi substancial i innovador, tant en relació amb el model de responsabilitat civil que recull el Codi penal actual, que en aquests casos, i quant a aplicable a majors d'edat, parlaria no de responsabilitat civil solidaria,(2), sinó de responsabilitat civil subsidiària, (3) com del model que regula el Codi civil que estableix la possibilitat no solament de la moderació de la responsabilitat, com recull la Llei del menor, sinó de l'exclusió d'aquesta. Així, l'art. 1903 del Codi civil diu que:

"Els pares són responsables dels danys causats pels fills que es trobin sota la seva guarda.

Els tutors ho són dels perjudicis causats pels menors o incapacitats que es troben sota la seva autoritat i viuen amb ells. [...] La responsabilitat que recull aquest article finalitzarà quan les persones que en aquest es parla demostrin que van utilitzar tota la diligència pròpia d'un bon pare de família per prevenir els danys."

A la vista de l'art. 61.3 LORPM, hem de partir de la base que quan parlem d'adolescents tutelats que han comés un delicte, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (d'ara endavant DGAIA), com a tutora legal del menor, sempre respon pels danys i/o perjudicis causats per aquest, si bé aquesta responsabilitat pot ser moderada.

En aquest àmbit, la jurisprudència de les diferents audiències provincials és variable, atès que no hi ha cap altra instància superior que unifiqui el criteri que cal seguir en matèria de responsabilitat civil solidària.

A Catalunya l'aplicació de la moderació no és unànime, si be la Secció 3a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en una sentència de 30 de novembre de 2004, va acceptar per primer cop la moderació de la responsabilitat civil de la DGAIA en un 50% en tant que no constava que per part de cap membre dependent d'aquesta s'hagués afavorit el comportament antisocial del menor; també l'Audiència Provincial de Girona, en una sentència recent, de data 3 de febrer de 2011, segueix aquesta línia, malgrat que altres audiències provincials, com Lleida i Tarragona, segueixen sense compartir aquest criteri.

Així, la Secció 3a de l'Audiència Provincial de Barcelona entén que (així ho havia ja recollit la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Burgos, a la sentència de 12 d'abril de 2002), si l'Administració aporta proves al procés que va actuar amb total diligència o no va poder controlar el/la menor malgrat la diligència exercida, procedirà la moderació; així, en la sentència de 31 d'octubre de 2008, va estimar el recurs d'apel·lació presentat per la DGAIA en considerar que "atès que el menor feia 4 mesos que s'havia escapolit del centre on es trobava, l'Administració no podia portar a terme un control exhaustiu de les activitats del menor, el qual tampoc podia estar sotmès a un règim de limitació de llibertat tan intens per evitar de totes maneres que s'evadís, establint una moderació d'un 50%".

Les proves acceptades, com a susceptibles de moderar la responsabilitat de la DGAIA són les següents:

• Documentació acreditativa que un cop escapolit l'adolescent, el centre on es trobava ha emès els corresponents comunicats de fuga als cossos i forces de seguretat.
• Documentació acreditativa del correcte comportament de l'adolescent durant el temps que ha estat tutelat per la DGAIA. Normalment aquesta informació consta incorporada a la causa a través de l'informe de l'equip tècnic adscrit al Jutjat de Menors que realitza l'avaluació del menor d'edat.
• Documentació que acrediti que el/la menor d'edat estava en aquells moments sota la guarda de la pròpia família, la qual seria la primera responsable de controlar la seva actuació.

En altres comunitats autònomes, les audiències provincials comparteixen el criteri de la Secció 3a de la de Barcelona; així, la Secció 2a de l'Audiència Provincial d'Astúries de 20 d'octubre de 2005, "va apreciar la moderació del 75% a l'Administració responsable d'un centre de menors per entendre que de la documentació aquesta quedava acreditat que abans que s'assumissin les funcions tutelars, el/la menor presentava una certa conflictivitat i havia estat objecte de diversos expedients de reforma per altres delictes, però que arran de les mesures adoptades per l'Administració, en concret pel centre de menors on estava ingressat, va experimentar una evolució molt favorable en la normalització del seu comportament, mostrant una actitud de col·laboració i bona conducta, seguint pautes de deshabituació a les drogues, en detectar-se la situació perillosa per al centre, adoptant mesures tendents a pal·liar la perillositat i la comissió de fets il·lícits" (posició que ja recollia aquesta Sala en la sentència de 16 de desembre de 2004).

També la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Huelva, en sentència d'11 de juny de 2009, que confirma la sentència del Jutjat de Menors de Huelva, considera que la previsió i possibilitat moderadora de la responsabilitat civil considerada a la norma, és qui l'invoca a qui li correspon provar (també sentència de l'AP d'Alacant de 12 de desembre de 2004).

Un altre cas en què es produeix la responsabilitat de les administracions és per les accions que els/les menors d'edat tutelats cometen dins dels centres on estan acollits. En aquests supòsits trobem la sentència de l'Audiència Provincial de Burgos, Secció 1a, de 12 d'abril de 2002, creiem que la primera sobre la matèria, i seguida per la Secció 3a de l'Audiència Provincial de Barcelona, on s'estableix la moderació de la responsabilitat civil quan la persona agredida sigui alguna de les persones a qui l'Administració encomana la funció de control dels menors, ja sigui vigilants de seguretat dels centres o els seus educadors.

Davant de tot això, podem concloure que no existeix una jurisprudència unànime en aquest respecte de l'aplicació de la moderació en la responsabilitat civil solidària dels menors d'edat que infringeixen el Codi penal, però que, en tot cas, la tendència de la majoria d'audiències provincials és reconèixer la moderació quan les administracions proven de forma documentada que han adoptat tots els mecanismes adients per evitar la conducta delictiva del menor.

Yolanda Hernández i Darnés, Advocada de la Generalitat

______

1 Moderació: graduació o reducció de la quantitat que correspon pagar com a responsabilitat civil.

2 Responsabilitat civil solidària implica que la persona perjudicada pot dirigir-se directament a qualsevol de les persones que la sentència determina com a responsables civilment i reclamar-li l'abonament de la quantitat fixada en concepte d'indemnització per danys i perjudicis.

3 Responsabilitat civil subsidiària: la persona responsable penalment, respon en primer lloc de la responsabilitat civil encara que estigui parcialment o totalment incapacitada. Només si és insolvent respondrà el/la tutor/a.

http://www.gencat.cat/bsf/publica/butlletiDGAIA/num47/la-responsabilitat-civil-solidaria.htm