Caminant sobre la corda fluixa
Tenen entre 6 i 18 anys però alguns ja saben què és un desnonament. Altres viuen en cases ocupades per les famílies i fins i tot, hi ha qui té els pares a la presó. Els Centres de Dia de Menors tracten d’ajudar a aquests joves, una tasca complicada quan ells també caminen sobre la corda fluixa de les retallades.
La immensa majoria d’aquestos centres signaren amb el Consell tres concerts, de quatre anys cadascun en els darrers 12 anys, que garantien la reserva de diners pels menors en situació de risc o de desprotecció. Un contracte que ha expirat el 30 de novembre d’enguany deixant el finançament futur en una promesa d’ordre d´ajudes que a hores d’ara els deixa “en l’aire”, expliquen des de la coordinadora de Centres de Dia de la Comunitat Valenciana.
Ara romanen a l’espera d’una ordre d´ajudes i de la seua posterior resolució administrativa què, en principi, suposarà una injecció econòmica d’entre un 13% i un 15% menys que amb el concert i què, al no comptar amb les mateixes garanties de pagament, deixen al damunt de la taula la possibilitat de convertir-se en retards importants en el finançament. Fet que posa seriosament en risc el seu manteniment o que endeutarien encara més a les entitats sense ànim de lucre que les gestionen. Una retallada que podria traduir-se en la supressió de serveis, la reestructuració de plantilla o, fins i tot, en inviabilitat per alguns centres.
 |
| Joves d’un Centre de Dia de Menors durant una activitat esportiva. Foto: Perifèria. |
Joves en perill d’exclusió
Al País Valencià són 58 els Centres de Dia per a Menors presents a 23 municipis, institucions on s’atenen diàriament a més de 2.500 joves. Xiquets en edat escolar amb necessitats educatives, famílies desestructurades o amb problemes econòmics que podrien deixar de ser atessos, en alguns àmbits, amb les noves retallades de la Generalitat.
Els joves arriben de mans dels serveis socials de la zona, són derivats pels seus professors o captats pels mateixos educadors socials, la tasca dels quals es desenvolupa entres les parets del Centre de Dia però també a les escoles, en el si de les famílies, en la natura i en tots aquells entorns al voltant dels joves. Per això treballen en xarxa amb Serveis Socials, centres escolars, i amb el sistema sanitari, perquè són mediadors entre els menors i els diferents contextos i institucions en les quals hi participen.
“Un gran nombre dels menors que reben els nostres serveis tenen desatenció en les obligacions paternals i problemes de consum o abús de drogues”, explica el director de Perifèria
En eixir de l’escola o de l’institut van a centres com Perifèria, institució ubicada al carrer Hermanos Maristas de València, i allí romanen fins a les 20:30 hores practicant hàbits d’higiene, duent a terme activitats, tallers o rebent atenció a tots els nivells. Tant si es tracta d’un tema mèdic com d’un tema de beques o paperassa familiar, els educadors socials els fan costat.
Són recursos especialitzats on professionals i voluntaris utilitzen diferents eines per educar i impulsar a menors i joves a través de formació laboral i acadèmica, el joc, l’estudi o el temps lliure. “Un gran nombre dels menors que reben els nostres serveis tenen desatenció en les obligacions paternals i problemes de consum o abús de drogues”, explica el director de Perifèria, Adolf Montoliu.
Funcionen amb menors i famílies amb greus problemes o altament vulnerables que necessiten suport en el seu propi mitjà per reduir les seues mancances, “sovint els pares no tenen formació ni treball, ni perspectiva de tenir feina. No poden eixir d’esta roda. Per això és tan important elaborar un pla d’intervenció familiar”.
La seua funció principal és la detecció de problemes i la intervenció a temps amb l’objectiu d’evitar que les seues circumstàncies personals a l’escola o amb la família acaben desembocant en fracàs, violència, desemparament o en un context que implique un futur en desavantatge. Perquè per davant, els educadors i professionals pretenen la incorporació social dels joves per a evitar que els menors en risc esdevinguen adults en situació d’exclusió social.
Increment de la conflictivitat social
Si els centres tancaren portes, aquells que tenen beca de menjador es quedarien al carrer. Els joves que ixen de casa i són atesos pels educadors, haurien de tornar a estar fora amb la problemàtica que suposa que els xavals estiguen sense res a fer. Deixarien de fer seguiment als casos. I per tant hi hauria una baixada de l’atenció en les necessitats bàsiques dels joves, i un increment de la conflictivitat social a mig termini.
Des que va començar la crisi, el 2007, aquests centres estan recollint els fruits dels alts índexs de fracàs escolar. L’atur, els desnonaments i els problemes econòmics han disparat el nombre de menors atesos. La desacceleració econòmica està portant als centres de dia de menors a atendre necessitats bàsiques dels joves que assisteixen, com alimentació, habitatge, roba, llibres o higiene, i es troben amb un nou fenomen de pobresa socioeducativa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.