No tots els nens demanen joguines per Nadal

El Roger és un noi de Cerdanyola del Vallès que té 11 anys. Dia 5 de gener, al vespre, va deixar aigua i menjar als camells dels Reis d’Orient per a què poguéssin descansar en el seu llarg viatge. Dia 6, el Roger es va llevar amb molta il·lusió, perquè sabia que els Reis havien passat per casa seva. No havia sentit res durant la nit, però estava convençut de què quan anés a guaitar sota l’arbre de Nadal, hi trobaria regals. I així va ser, sota l’arbre de Nadal ple de llums va trobar-hi tres regals. El Roger, com tants altres nois de tota Espanya, va poder disfrutar dels seus regals de Reis amb els seus pares i la seva germana Natàlia. Aquests dos germans i els seus pares han menjat torrons durant tot el Nadal, han anat a jugar amb la neu de les muntanyes i han passejat pels carrers de la ciutat per veure els grans llums de Nadal.
Fira de Nadal i Reis de Sant Antoni. Famílies que corren per finiquitar les compres de regals. 
A un parell de kilòmetres de la casa del Roger i la Natàlia, podem trobar un ambient nadalenc diferent, el delCRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) Les Vinyes de Cerdanyola del Vallès. Sabeu el què és un CRAE? Un CRAE és una casa gran, amb moltes habitacions, on hi viuen nois i noies de diferents edats. En aquest centre de Cerdanyola hi viuen 40 joves. Viuen amb persones que els cuiden i que els estimen molt, però no viuen amb els seus pares. Els pares d’aquests nois no els poden cuidar, bé perquè no tenen diners per menjar o bé per altres conflictes. El cas és que en aquests centres també es celebra el Nadal, com a qualsevol altre casa. I és que el CRAE Les Vinyes és també una casa, una llar per als nois i noies que hi viuen.

En aquesta época de l’any els CRAEs també celebren Nadal i Reis, tal i com ens explica Ariadna Rodríguez, estudiant de 3r en grau de Educació Social. Però la quantitat de regals que donen aquests centres als nens que hi viuen, no són ni la meitat de els que reben els nens que viuen en una situació normal. Per aquest motiu, interioritzen molt més que són diferents a la resta de companys de classe, perquè no tenen les mateixes robes, bicicletes, bambes… que la resta de nens, i per tant, no es senten identificats dins del grup d’infants.
Fira de Nadal i Reis de Sant Antoni. Recollida de regals per als nens que no tenen un nucli familiar estable. 
Cada família és un món
Coneixeu la dita “cada persona és un món”? Doncs cada familia, també. Hi ha nens petits o de més grans que s’han de separar de les seves families perquè tenen problemes que els poden posar en perill. Un nen ha d’estar en un entorn saludable i la familia li ha de poder donar tot el que necessita. Però hi ha families que no poden pagar el menjar ni les factures. També hi ha pares i mares que treballen tot el dia per donar de menjar als fills, així que mai són a casa i ningú se’n fa càrrec. També hi ha pares que tenen malalties a la ment, que els duen a maltractar a la mare quan s’enfaden, o als fills. També hi ha pares que són alcohòlics o drogoadictes. Això vol dir que prenen drogues en una quantitat molt gran que els hi fa molt de mal, i canvien la seva forma de ser com a persones totalment. Ana López, educadora social del CRAE Les Vinyes de Cerdanyola, ens parla del seu centre.
Ana López: “Les causes poden ser diverses, però tots els casos tenen en comú que l’entorn del jove no és saludable ja que hi ha una desestructuració complerta”

Aquestes problemàtiques es detecten per diverses fonts, o bé perquè la família a la que el nen pertany ja ha entrat al circuit dels serveis socials per poblemes econòmics o per drogodependència, o bé perquè els propis veïns o famíliars informen de la situció, o és la mateixa família del infant afectat la que reconeix que no se’n pot fer càrrec. A partir d’aquest moment és quan prenen partida dels infants els Serveis Socials i estudien si és convenient l’ingrés a un Centre de Menors, sempre com a últim recurs. En el cas de situació extrema, com l’abús sexual o els maltractaments, la retirada dels nens als seus pares és inmediata. L’Àlex Ovejero, educador social de Saura cooperativa, ens explica que la Direcció General d’Atenció de Infants i Adolescents (DGAIA) és qui s’encarrega de derivar els menors al CRAE, on se li donara la guarda i custòdia del nen al director o directora del centre perquè li asigni un tutor.

Entrar a un centre de menors és una marca per a tota la vida dels nens, perquè són ells els que han de pagar les conseqüències de la problemàtica que viu el seu nucli familiar. Un cop són al CRAE, s’intenta sempre que els infants continuin en contacte amb les seves famílies quan és veu que els familiars intenten millorar. En aquest cas, se’ls ensenya el centre i es pauten unes visites perquè vegin que els seus fills viuran en una llar. Mentre que en les situacions extremes, si les circumstàncies no milloren, es talla el contacte.

Habitualment, tothom imagina un Centre de Menors com un lloc tancat, fosc i amb reixes, però no és així.És el lloc on els nens que venen d’un entorn conflictiu poden estabilitzar-se i viure una vida més tranquil.la. Un CRAE en una casa normal, amb habitacions boniques i plenes de colors com les vostres. És un centre on s’estudia cada cas i s’actua segons les necesitats de cada nen, per mirar de fer-li més fàcil el seu dia a dia.

L’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) és qui veu l’evolució de la família, i per tant, l’encarregat de gestionar el règim de visites conforme a cada cas particular. Hi ha joves que tenen visites amb hores controlades cada setmana, d’altres que tornen a casa els caps de setmana. Tot depèn de cada cas. És per això que la comunicació entre el CRAE i la EAIA és molt fluïda, perquè uns saben l’evolució dels nens i els altres de la família. Per tant, prevaldrà sempre el benestar del menor, i el CRAE preguntarà als nens com avança la relació i les seves necessitats, per informar a l’EAIA i mirar de que la situació millori.
Construir una llar

La feina que es fa al CRAE és multidisciplinar. És a dir, es treballa en molts aspectes amb els nens. Se’ls porta a l’escola, se’ls acompanya al metge i a les activitats extraescolars. Les persones que treballen al CRAE es preocupen de veritat pels nens que viuen allà. Es tracta de que tots els nens tinguin les necessitats cobertes i es sentin bé vivint allà, això és el més important. Per exemple, al CRAE Les Vinyes hi ha prop de 30 nens i nenes que van al psicòleg cada setmana. Els cuidadors s’encarreguen d’acompanyar-los.

Cada nen té assignat dos tutors, i s’intenta que sigui sempre un home i una dona, per tenir un referent masculí un femení, patern i matern. Cadascún d’aquests educadors s’encarrega de dos nois i noies. El Centre compta amb quatre pisos amb 10 joves per cada pis, és a dir, hi ha 40 joves, com us hem dit abans. Hi ha 6 tutors per cada 10 joves. El sisè educador fa el torn de nit, està per el centre durant el vespre, i després descansa durant el dia. Aquest equip de tutors i el director es reuneixen dues hores cada setmana i intercanvien informació sobre com van els nens i les nenes, què diuen, què necessiten i com se senten.L’ambient que es respira és el d’una casa, i el ritme és el mateix, ens explica l’Ana, “arribem, berenem, fem els deures, sopem, juguem a les cartes, al parxís, els treiem els polls, comprem material i fem una manualitat”.

Aquests educadors que treballen al centre no tenen un torn fixe de matí, tarda o nit. Cada dia aixeca els nens un, fa els deures amb els nens i nenes un altre, i sopa un altre amb ells. Compten amb torns molt variats. Així, cada tutor té temps durant la setmana de fer-ho tot amb els nens. D’aquesta manera els acompanya i els ajuda de veritat, perquè s’està amb ells en tots els moments del dia, durant tos els dies, tota la setmana. El seguiment i l’acompanyament dels nens així és real. “És un treball que es fa des del cor, des de la vivència. No hi ha teories ni manuals d’instruccions. A més ho fem tot junts. Hi ha servei de cuina i de bugada, però no de neteja. Això ho fem entre tots”.

El millor moment per a l’Ana és quan posen els nens a dormir, perquè “se’ls mima. Els hi expliques un conte i és quan m’és s’obren a tu. Tenen ganes de parlar i explicar el que els hi passa i el que senten”. És en aquest moment, quan la falta d’energia es nota en el cos, i quan la son els hi agafa, quan els nens i nenes expliquen coses, perquè abans tenien vergonya, no trobaven el moment o no sabien explicar-ho. “La veritat és que tenim un equip meravellós i molt creatiu. Fem activitats de tota mena, dins i fora del centre”.
“Decoració al CRAE Les Vinyes ” 
Conductes i conflictes
En un CRAE solen haver-hi molts conflictes entre els joves. El patiment i el dolor que han viscut, que ningú mereix, però que sovint són massa forts per les seves edats, costen molt de païr, i sovint duen a comportaments violents i conflictius. Molts dels petits detectius ja sou prop dels 14 anys. Un nen d’un CRAE, als voltants dels 14 anys ja ha de començar a pensar en el futur, perquè quan tingui 18 anys si no torna amb els pares ha de començar a viure sol o en pisos d’estudiants. Ha de pensar en què estudiarà, on viurà i de què treballarà per pagar les factures. Hi ha nens que han de fer d’adults molt aviat, ser responsables i prendre decisions molt difícils i importants.

Els més grans, mentre viuen al centre, fan de guies i germans als més petits. Quan un jove porta molts anys al centre i n’arriba un de nou, fa de nen acollidor i li explica al nouvingut el funcionament de tot, explica l’Ana: “És molt maca aquesta figura.” Normalment els que porten molts anys aquí, quan assignen un nen petit al tutor, solen tenir gelos o enveja, com qualsevol germà gran, afirma. La diferència entre un jove que porta molts anys i un nouvingut és el vincle. És necessari que hi hagi vincles entre els joves i vincles entre educadors i joves. Sense vincles és molt difícil sinó canviar conductes, conclou.

Tu saps com em sento
Anna López: “Un nen amb una familia unida, encara que tingui problemes, com totes les families tenen, no es pot imaginar el que suposa no tenir la figura dels pares. És pràcticament indescriptible. Molts cops em diuen que no els entenc, i tenen raó, perquè jo no he tingut la mala sort que m’hagin separat dels meus pares.”

Potser a vosaltres, Petits Detectius, us sobta aquesta afirmació de la educadora social, però tots sabeu que té raó, que nomès se sap la cruesa de viure sense referents paterns quan et toca viure-ho en primera persona. És per això que els nens del CRAE tenen empatia entre ells, ja que són els únics que de veritat entenen la seva situació. Això fa que creein un vincle molt especial entre ells, on és veu més que present una complicitat, segons comenta la sots directora del CRAE Les Vinyes. I és quan aquests nens arriban a l’adolescència quan es pren partit de que per molt que t’intentis solidaritzar amb ells, mai crearàs els vincles tant forts que poden crear persones que han viscut una realitat molt similar, mai podràs entendre’ls del tot. Els adolescents ja començen a posar paraules a els seus sentiments, a parlar de coses més profundes, i és aleshores on es creen els vincles més forts i sincers entre ells als centres, encara que quan marxin mai més es tornin a veure, com habitualment passa.
Amb tot això que acabem de dir, que queda sobrentés que entre els nens del CRAE s’intenten donar alguna manera el caliu de la llar que els falta mitjançant la seva empatia sentimental i emocional, i l’unió entre ells, tal i com argumenta Ariadna Rodríguez.

Educar les emocions per ser més feliços


Quan li vam preguntar a Ana López què li feia falta al centre ens va respondre que podria haver dit que falten més diners per comprar materials o per fer més activitats. Però això ho va donar per suposat. Sempre farien falta més diners, però també sempre s’aconsegueixen cobrir les necessitats dels nens i pagar el sou als educadors que treballen al centre. El que realment necessita l’educació és treballar i desenvolupar la part emocional de les persones, va insistir l’Àlex Ovejero.

Ara teniu edat per fer-vos preguntes, per despertar la curiositat, per experimentar coses noves. Però les preguntes que poden sorgir-vos no han de ser únicament sobre el món que us envolta. Ara comença l’etapa per conèixer-vos a vosaltres mateixos. Per saber què us agrada i què us fa enfadar, com sou, com actueu, què busqueu i voleu. Com us agradaria ser, quines emocions teniu, quins sentiments sentiu. Això és una feina que han de començar els educadors i que han d’ensenyar als nens i joves.
Porta entrada del CRAE “Les Vinyes”. 
Un educador passa gran part del dia amb els nens. Els acompanya en el seu dia a dia. Fa el paper de pare o mare que el nen no pot tenir. Escolta, ensenya, educa, renya. I cada educador ho fa d’una forma diferent, perquè cada persona pensa, sent i viu d’una manera. Si un educador es coneix a sí mateix, sap quins són els seus límits, què li fa enfadar, què li preocupa i què desitja, sabrà gestionar millor les seves emocions. Imagineu que un educador s’enfada de seguida quan un nen es porta molt malament. Potser ha de pensar que el millor en aquell moment és sortir una estona al carrer, respirar aire fresc, relaxar-se i tornar amb un estat d’ànim positiu per resoldre el problema amb el nen, en comptes d’enfurismar-se per la seva mala conducta. Si un educador sap controlar les emocions negatives com la ira, l’enfadament, la ràbia o la tristesa i potenciar les positives com l’alegria, aconseguirà ser un bon educador i una persona més feliç i positiva.

La majoria de nens que viuen al CRAE provenen de situacions familiars conflictives. Oi que quan esteu tristos o enfadats us costa més estudiar, riure o divertir-vos? Quan un nen ha tingut experiències tan doloroses, cada cosa que fa es veu molt condicionada per aquestes emocions que tenen a dins. Moltes vegades els nens no s’atreveixen a explicar als seus amics i companys d’escola que viuen en un Centre, i s’avergonyeixen de la seva situació familiar. Si s’educa a un nen perquè sigui natural, perquè no tingui por de seure una estona cada dia i pensar en què li ha agradat del dia i què no, què li ha posat content i què li ha posat trist, què ha fet bé i què pot millorar, aconseguirà ser més lliure. Quan un nen és capaç de tenir una actitud que superi el dolor, reconeixent-lo i sense tenir vergonya, aconseguirà ser més feliç.

El CRAE, segons Àlex Ovejero, educador social de Suara Cooperativa, funciona en base a un pressupost el qual engloba totes les despeses possibles per tal de garantir un desenvolupament integral dels infants i joves. En aquest moments més que ajuts el tema vindria pel context de retallades en despeses socials o el problema de l’atur. Això fa que a vegades no es pot garantir sortides pels que fan els 18 anys, o que les famílies dels infants i joves es trobin ara en situacions de pobresa més greus que abans, o sigui, que el context no és gaire favorable perquè la seva situació millori. La millora que s’exigeix moltes vegades, per retornar els infants/joves a la llar.

Cada familia és un món. No hi ha dues families iguals. No n’hi ha de millors ni de pitjors, sinó que totes són diferents. Però hi ha families que tenen problemes molt greus i els fills, encara que no en tinguin la culpa, no poden estar amb els pares i se n’han de separar. Potser no coneixíeu aquestes altres realitats. Existeixen i són tristes i injustes. Tot i que no hi ha res que pugui substituir un pare i una mare i per tant heu de valorar que els teniu, hi ha espais com “La Llar de les Vinyes”, que són una llar, una casa, una familia per aquests joves i nens. Han tingut mala sort d’haver viscut el que han viscut, i bona sort per tenir una nova casa. Encara que sovint estiguin tristos, poden lluitar per descobrir el que els fa feliços com bons detectius que són.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.