ELS SOMNIS

QUÈ SÓN ELS SOMNIS?

El son té un profund significat però hem de diferenciar entre el concepte psicològic, referit a l'activitat onírica (somiar) i el concepte fisiològic, referit a allò que s'ha oposat de la vigília, el dormir.

Encara que estos dos conceptes vagen lligats, el tema central que ocupa esta web, es referix al primer tipus d'activitat.

Podríem definir els somnis com la representació d'una sèrie d'imatges, pensaments, sons o sensacions que succeïxen durant el son i generalment de forma involuntària. 

Estos successos que apareixen en la nostra ment i que a l'estar dormits som conscients d'ells igual que si foren reals, però inconscients del món que ens rodeja, es relacionen uns amb altres de forma que pareixen reals, sent relats fantàstics i surrealistes.

Poden contar una història de fàcil comprensió o no i al mateix temps, poden explicar-nos com som de veritat: són missatges de l'inconscient que tenen la capacitat d'explicar-nos la nostra pròpia personalitat, donant-nos una informació ràpida sobre com som en el nostre entorn, en la nostra educació, en l'amor...

En els somnis no apareixen imatges reals com les veiem en estat de vigília, mes bé ens apareixen per mitjà de símbols que són en realitat l'autèntic llenguatge dels somnis. Estos ens donen referències, nous coneixements i idees per al nostre viure quotidià.

En definitiva, els somnis parlen de nosaltres mateixos. Són un intent de resoldre els conflictes interiors entre la vida conscient i la inconscient.

HISTÒRIA DELS SOMNIS

Els habitants de cada regió del món han tractat d'interpretar els somnis a través de les seues pròpies creences i idiosincracies. El fet de somiar ha sigut sempre un misteri que ha despertat les més grans especulacions al llarg de totes les generacions.

Els documents més antics han demostrat que els somnis han sigut considerats com una cosa molt important, inclús l'antic testament està ple de somnis (somnis que va tindre José, el Faraó, Daniel, Salomó, Nabucodonosor i Jacob amb la seua famosa escala de la Terra al Cel) que a pesar de les diferències religioses de les distintes cultures, no diferien massa en la interpretació dels mateixos.

Fa uns 4000 anys la florent civilització egípcia concedia ja una gran importància als somnis. En l'antic Egipte s'invocava als déus abans de dormir per a evitar que Set, el dimoni planetari, enviara somnis nefastos. Així mateix i junt amb els grecs, creien que els somnis eren missatges dels déus i van ser els egipcis els que van elaborar, mil tres-cents anys abans de Jesucrist, el primer llibre on es resumia la simbologia dels somnis: el papir de Chester Beatty, un llibre procedent de Tebes, en l'Alt Egipte, que es conserva en el Museu Britànic.

Generalment es demanava protecció a Bes, déu benèvol del son i dels somnis. Al despertar, la persona invocava certes fórmules màgiques per a allunyar els efectes malèfics que podrien provocar alguns somnis, escampant-se cervesa en el rostre. Però aquelles persones, que havien rebut un somni nefast i d'efectes malèfics, havien de recórrer a la incubatio o “somni sanador”: un mètode basat en ablucions rituals i sacrificis, sovint usat per a obtindre somnis dirigits, és a dir, una espècie d'invitació al que somniava a viure experiències oníriques determinades. En estes pràctiques, les persones malaltes, amb l'esperança de tindre un somni que restaurara la seua salut, s'internaven en un temple o lloc sagrat a fi que el déu invocat curara els mals que li afligien. (Esta pràctica de portar als malalts a un lloc determinat perquè es produïsca la seua curació es manté encara en els nostres dies i convoca en algunes ocasions un gran nombre de fidels i creients.) 

Esculapio (Asclepio per als grecs), considerat pels grecs a partir del segle V a. C. com el déu de la Medicina, va tindre els seus temples en tot el món antic, primer a Grècia i Àsia Menor, més tard a Roma i en les seues possessions. Un dels seus llocs sagrats més coneguts era el santuari d'Epidaure (Atenes, Grècia)

Els antics grecs també van fer la seua contribució al món de la interpretació onírica de la què es van ocupar, entre altres, els filòsofs Plató i Aristòtil i va ser, este últim qui va posar fi a la idea que els somnis eren missatges dels déus i va intentar estudiar-los a partir de criteris racionals (els somnis van passar a ser una activitat de l'ànima)

FUNCIÓ DELS SOMNIS

L'home passa una tercera part de la seua vida dormint, ja que el son és necessari perquè la persona puga desenvolupar de manera òptima les seues activitats quotidianes. Per això, és imprescindible dormir les hores mínimes necessàries tots els dies, ja que així s'aconseguix que l'organisme es recupere del desgast produït per l'activitat diària.

El son oferix una imatge espectacular i radiant del nostre estat existencial, és la manera en què l'inconscient respon als successos quotidians, segons el just "juí" i amb el llenguatge simbòlic que el caracteritza és com si al final d'un dia, es referira sobre "el que ha passat". Quan somiem desvelem el més ocult de la nostra personalitat.

Els somnis juguen un paper fonamental en la regeneració orgànica i cerebral, i també promouen la regeneració de processos mentals, com la fixació de l'atenció i totes les habilitats cognitives.

Emmagatzemen la informació que rebem diàriament. Incorporen el que vam aprendre durant el dia anterior al que ja sabíem i que ens fa ser nosaltres.

Ens ajuden a resoldre problemes: a través d'ells podem solucionar qualsevol situació sempre que ens concentrem en ell abans de gitar-nos. Moltes persones contacten amb el seu Jo Superior i és este l'encarregat de brindar la resposta que necessiten. Està comprovat que els somnis tenen un gran valor terapèutic, perquè ens ajuden a veure i a solucionar conflictes interiors. Ens mostren l'altra cara de la realitat, la que a vegades evitem enfrontar per por o per un excés de racionalisme.

Ens envien missatges de l'inconscient: ens informen així del nostre estat interior que és la base de la nostra actitud quotidiana.

A vegades, inclús, caricaturitzen el que pot ocórrer si persistim en conductes i emocions inadequades, i el que ja ens ha ocorregut per eixa persistència. Ací els somnis poden arribar a tindre un caràcter didàctic, prospectiu i fins a moralitzador, en el millor sentit del terme.

Ens envia missatges del futur. Per a algunes persones els somnis són autèntiques premonicions i avisos que ens parlen de les conseqüències del nostre estat d'ànim i dels actes que tindran repercussions en un futur immediat o llunyà. Estos avisos, fins ara, tenen tres orígens diferents: - La informació retinguda en el nostre cervell fa possible deduir la situació probable en un futur immediat. - Pareix que els sers humans som capaços de captar la informació continguda en un altre cervell per mitjà del procés conegutcom a telepatia. - I d'una forma poc clara, ens arriben imatges que es tallen del futur, és el procés denominat vidència.

Evidencien i aclarixen aspectes desconeguts, reprimits o negats d'un mateix.

Delimiten o situen nítidament els límits entre el que ens és personal i propi, i el que és dels altres o del món.

Indiquen trajectòries. Unes, com adequades per a l'èxit de la maduració, altres, com a elements obstaculitzadors o estancadors de la mateixa.

Contribuïxen a un autoconeixement i autopercepció que ens convertisquen en sers disponibles de les seues pròpies energies, de forma lliure, amorosa i productiva.

Ens estimulen a dur a terme allò que ens és propi i enriquidor per a aconseguir l'autorealització.

Ens advertixen del que pot desviar-nos de la nostra pròpia identitat, amb el consegüent dany per a nosaltres mateixos i per als altres.

Insistixen fins que acceptem entrar en la dinàmica de lo sa i de lo maur; d'ací els somnis recurrents i repetitius, que poden arribar a reproduir-se durant anys.

Al posseir una eminent càrrega simbòlica, però no abstracta i conceptual, sinó impregnada d'una intensa revivència afectiva, permeten l'elaboració psicodinámica de traumes, problemes i conflictes no resolts en fases anteriors (el sexe, l'expressió afectiva, la comunicació, etc.)

PER QUÈ SOMIEM?

Tots somiem. No sols tots els humans, sinó que de fet tots els mamífers. És una funció normal i necessària (fisiològica) del cos i si pensa que no somia és probablement i simplement per que no recorda els seus somnis. El dormir mai serà una pèrdua de temps, sempre serà una inversió. Si vosté li dedica el temps que deu a dormir, disfrutarà de la seua vigília i el món li pareixerà diferent. 

Hi ha hagut diferents teories sobre el per què somiem, però l'última teoria i la més recent va ser acceptada en 1990, la qual indica que se somia per a sobreviure. La ment precisa fer descàrregues elèctriques en la ment (somnis) per a estar bé l'endemà.

El son permet que tota la informació important per a la nostra supervivència s'estiga processant mentres dormim. Durant les hores de son es produïxen al cervell importantíssims processos d'ordenació, gravació i classificació entre altres de la informació percebuda durant el dia. Estos processos són imprescindibles per al correcte equilibri psicològic, de fet alguns experiments que s'han fet sobre privació de son extrema (sempre amb voluntaris) posen els pèls de punta i ha calgut interrompre'ls tots abans de les 72 hores de privació consecutiva pel fet que els subjectes mostraven conductes de violència física i símptomes patològics alarmants.

Per tant, somiar és una de les qüestions més importants per a la vida. Aprofitar-se d'este coneixement ocult que es posseïx, és primordial en moments crítics de la seua existència ja que li dóna l'oportunitat de poder-se ajudar amb la saviesa màgica que habita en el seu ser, que treballa dia i nit amb la informació transcendent…

Molts pensaran que açò dels somnis és molt antic, però no, ens arriba de l'infinit macro, en el qual estem tots encara que no ho vegem davall el nostre domini. Tots els dies somiem, ho creguem o no. La llei és universal, només cal saber desxifrar-la.

http://www.alu.ua.es/m/mmj8/index.htm