El subrogat, un col·lectiu precaritzat per Josep Oriol Pujol Humet, Director general de la Fundació Pere Tarrés
H i ha un col·lectiu professional que pateix molt la precarització, però que és pràcticament invisible per als mitjans de comunicació i els agents socials. Ens referim a la figura del subrogat: aquell professional que acostuma a treballar dins de l'àmbit socioeducatiu per a una Administració, però que està contractat per un tercer. Hi ha molts altres treballadors que presten els seus serveis a través d'un tercer contractador com poden ser personal de neteja o de vigilància, de seguretat o cambrers/es de planta, etcètera. Però ens referim a l'àmbit dels serveis a les persones que atenen col·lectius molt sensibles com la infància, la gent gran o les persones en situació de risc social. Són els vetlladors o monitors d'integració que atenen infants amb dificultats a l'escola, treballadors familiars, monitors de menjador, educadors en centres oberts, en presons, educadors de carrer, mestres d'escoles bressol, dinamitzadors de centres socials i per a la gent gran, etcètera. I ens hi referim com a una nova categoria de treballadors per la precarització de moltes de les seves condicions laborals, precaritzacions que van més enllà del salari.
Aquests serveis d'atenció a les persones on exerceix la seva tasca el subrogat acostumen a ser de titularitat pública (un govern, un ajuntament, una escola) o d'una entitat sense afany de lucre. El titular del servei treu a concurs l'externalització d'un servei, a on es poden presentar des d'entitats socials fins a empreses de gran dimensió, que tenen més o menys sensibilitat envers l'activitat, envers les persones ateses o envers les condicions dels treballadors.
A més a més, aquest tipus de concursos que abans s'adjudicaven a un mateix organisme (entitat o empresa) per un cert període de temps que permetia implantar i consolidar un projecte, actualment s'atorguen per períodes més curts, d'any en any, i es van donant a diferents operadors. Les raons d'aquest canvi d'actuació estan en l'actual incertesa econòmica que fa que els titulars del servei pateixin per l'estabilitat pressupostària, la falta de mitjans i així intentin esgarrapar uns euros cada cop. Amb un concurs anual es pot demanar cada cop més per menys i per les necessitats del moment sempre es troba alguna empresa o entitat que vulgui fer-se càrrec del servei.
El resultat de concursos curts i escassos de pressupost acostuma a ser l'empitjorament de la qualitat dels projectes d'atenció a les persones i la precarització de les condicions laborals dels treballadors que realitzen aquest servei. «Fa 5 anys érem 11 persones i teníem un pressupost anual de 12.000 euros per a les despeses de material, les sortides, els productes higiènics per als infants. Ara som 6 persones, el pressupost anual és de 1.500 euros i hem perdut els locals». Així s'expressava una diplomada universitària en Educació Social responsable de dos centres oberts, que són centres d'atenció a la infància amb grans carències socials. Aquesta educadora social també descrivia la diferència entre els tipus d'empreses i les entitats que han anat gestionant aquest servei d'atenció a la infància en risc: «El primer va fer fallida i ens va deixar a deure el salari d'uns mesos; el segon no estava prou capitalitzat i ho va haver de deixar devent-nos sis mesos de salari tot i que hem acabat cobrant; el tercer és nou d'aquest any i de moment ens paga bé.
El moment és difícil laboralment per a molts, però és trist constatar que es fixen condicions sense gaire sensibilitat envers els treballadors. S'abarateixen els salaris sense que qui ho pateix tingui les mínimes possibilitats d'expressar la seva disconformitat per la precarietat de la relació laboral. S'exigeix un nivell de qualitat a la feina difícil d'oferir amb la inestabilitat laboral, amb canvis de criteri anuals a l'hora de canviar l'organització adjudicatària i amb aquesta les persones de referència.
Acceptem com a model de gestió l'externalització de serveis, i s'entén la falta de recursos agreujada per la crisi, però cal estabilitzar les condicions dels serveis per la dignitat dels professionals contractats i per la dignitat en la prestació dels serveis a les persones. Per l'estabilitat de tothom cal contractar per a períodes de com a mínim 3 o 5 anys.
Procurem que aquestes externalitzacions siguin vers entitats no lucratives, donant-los marge de maniobra per poder treballar des de la complicitat, la proximitat, el bon tracte a les persones, abordant conjuntament i des del coneixement les especificitats del servei. Pot no haver-hi pressupost, però això no eximeix de fer les coses tan bé com sigui possible i tenint en compte per damunt de tot les persones, beneficiàries i prestadores del servei.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.