Conclusions extretes de les entrevistes realitzades a joves extutelats
El joves que es troben sota tutela de la DGAIA s’ afronten a diverses adversitats, entre elles l’ acompliment de la majoria d’ edat. Per a ells/es això significa tot un repte. Per una banda es desvinculen dels que han estat, possiblement, els únics referents estructurats i estables durant la seva vida i que, d’ alguna manera, han cobert totes les seves necessitats bàsiques i que per tant són per a ells models a seguir. I per altre banda, la sensació de por davant les diferents responsabilitats que se’ls hi ve a sobre i que esdevenen la independència. La seva formació i el camp laboral és una de les preocupacions més generalitzades en aquest grup.
Independència:
La sensació de por, angoixa i preocupació es detecta en tots els entrevistats quan s’ aproxima la majoria d’edat. Per norma general no es deixen assessorar per cap referent del seu entorn ,com ara educador social ,psicòlegs,directors,EAIA...pel que a la seva sortida del centre es refereix. La majoria de nois/es han esta institucionalitzats un període llarg de temps al centre residencial ja que les seves circumstancies familiars no han progressat com s’ escau.
Tant si opten per retornar al domicili familiar com per accedir a qualsevol altre recurs per a majors de 18 anys, tots els entrevistats coincideixen en que el futur que els espera no serà gens fàcil i això els preocupa i els fa pensar en les responsabilitats que tindran i què hauran de fer per tal d’ assolir-les.
Estudis i formació:
Durant el temps d’estància al CRAE els resultats acadèmic han estat mínims a la majoria de casos. La majoria de joves,tenen els estudis basic i obligatoris,d’aquets 1 de cada 10 fa un batxiller. El joves no pensen en la possibilitat de fer un batxiller ,ja que per fer-ho has de tenir un bon rendiment i treballar dia a dia i això per joves en un entorn familiar no adequat ,es molt difícil ja que el problemes familiar i social els afecten a nivell acadèmic. Una de les altres por del joves quant s’aproximen als 18 anys es el poder quedar-se desemparat per aqueta raó opten per la via”fàcil”el món laboral. Molts d’ells somien amb un treball millor i uns estudis,que per les circumstancies va ser impossibles poder tenir. Al no optar de cap experiència laboral,y només tenir la Educació Secundaria Obligatòria ,això els tanca moltes portes,i es donen compte a l’hora de trobar feina, ja que hores d’ara la majoria d’ells no tenen treball.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.