LES TRES COSES QUE HE APRÈS per AINA FLORES HIDALGO

Un dia vaig veure clar que la meva vocació era la pedagogia, i que em sentia pedagoga des de fa molt de temps, fins que a hores d’ara, puc dir que exerceixo com a tal.

Fins al moment, he estat a les aules amb infants de 0-3 anys, una experiència totalment enriquidora. Actualment, treballo amb el Col·legi de pedagogs de Catalunya a la investigació de “L’estudi del perfil professional del pedagog al Sud d’Europa”, promogut per la FEPP (Federació Europea de Professionals de la Pedagogia).

A més a més, la meva passió és escriure, i per això col·laboro amb EIXdiari en el bloc “Reculls de pedagogia”. També escric en altres espais que abasten diferents àmbits de la pedagogia. 

Com a docent, he compartit aprenentatges amb els infants de 4 mesos a 3 anys.

Després de nou anys treballant amb infants, durant i després de l’educació formal pertinent, resulta que em quedava el més important dels aprenentatges: aprendre dels nens i nenes. Els infants, tan diferents i espontanis, no cessant mai les seves ganes de conèixer l’entorn, immersos en la innocència que els caracteritza, m’han deixat participar en les experimentacions i, m’han ensenyat a ser exemple de les meves paraules. És curiós, però he après a jugar de nou i, a redescobrir la senzillesa d’allò que ens envolta. Es tracta d’un camí en què es comparteixen aprenentatges entre infants i mestres, descartant la llegenda que els mestres siguin els únics que ensenyen i, l’alumnat l’únic que aprèn. Tots podem aprendre de tots, si compartim el que sabem.

Tots necessitem un padrí o madrina d’aprenentatges.

Una de les coses que més valoro de les pràctiques formatives, és estar en contacte amb professionals i experts de diferents temàtiques. L’ajuda desinteressada de molts d’ells, ha estat el pilar fonamental per poder conèixer aspectes que a les aules de la universitat o, de l’institut, es tracten com a teoria, però que cobren vida i personalitat pròpia durant l’estada de pràctiques. He estat a quatre entitats diferents dins l’àmbit educatiu, i a totes elles he tingut padrins i madrines, que a hores d’ara, segueixen ensenyant-me de forma desinteressada, ja sigui en una xerrada o col•loqui, en una reunió, en una visita, treballant plegats, i milers d’oportunitats més fora de les aules. Parteix de la nostra responsabilitat treure suc d’aquestes intervencions. Sempre he entès el meu paper com a alumne en pràctiques, pensant que cada dia pot ser una oportunitat de futur, el moment idoni per aplicar el que m’han ensenyat. Destacaria la importància de construir nous coneixements a partir dels que ja tenia, i per tant, fent apologia a l’aprenentatge significatiu. Si un s’aixeca pensant que ja ho sap tot, té por a cometre errors, pensa que treure bones notes als exàmens n’és suficient, vol dir que no ha entès que l’aprenentatge és permanent i, va més enllà de l’educació formal. Aprendre no s’acaba si nosaltres mateixos no tanquem les portes al saber.

Compartint aprenentatges entre joves i grans.

Valoro especialment l’educació que es troba oculta entre trobades populars, contacte amb les persones del barri, xerrades per telèfon, escoltant la ràdio, llegint el diari o bé, un llibre. En infinitat d’ocasions, l’aprenentatge està assegurat, però no en tenim constància perquè no sorgeix a les aules. Darrere una reunió familiar amb els nostres grans, podem intuir un raig d’història, un raig d’experiències que nosaltres no hem pogut viure i, una herència de saber que nosaltres adquirim pel simple fet d’escoltar i atendre a les seves converses. Puc dir que he après molt dels grans del meu entorn, valorant el que m’ensenyaven, però també començant a valorar una etapa del cicle vital que avui encara és desconeguda pel món, i que més que fer nosa, té un llegat històric. Com es tracta de compartir, els joves podem ensenyar-los aspectes propis de la nostra època, mostrar els descobriments més recents, però ho hem de fer amb la mateixa moneda de canvi que ells, és a dir, amb paciència. Per tant, crec que l’aprenentatge es transmet de generació a generació.

http://les3coses.debats.cat/ca/community/aina-flores-hidalgo