El treball en xarxa, una aposta de futur per Isabel M. Muñoz Moreno

En aquest article intentem argumentar que el treball en xarxa no és cap moda passatgera, que surt dels diferents professionals que estan treballant cada dia en els centres, i per les seves característiques, metodologia de treball i objectius és una aposta forta i segura per a l’Educació del futur.

La primera vegada que de forma explícita els Moviments de Renovació Pedagògica vam proposar participar i contribuir a la creació de xarxes en el món educatiu va ser en el Congrés de la Renovació Pedagògica (1995-96), amb la idea d’impulsar àmbits i projectes de treball compartits amb altres sectors, institucions i entitats de la comunitat educativa. Seguíem un dels nostres trets característics, la vinculació territorial i la certesa que és des del territori concret on és possible incidir en la millora en profunditat del Sistema Educatiu. En aquells moments preteníem explorar les potencialitats de l’aliança educació-territori.

Evidentment no érem els únics que ens ho plantejàvem, coincidíem amb els agents municipalistes (ajuntaments, diputacions...), amb la Universitat, amb les entitats de pares i mares, el món del lleure... per anomenar alguns. Partíem d’experiències pròpies, actuacions que s’impulsaven des dels Moviments de Renovació Pedagògica (que denominàvem projectes territorials, com les Setmanes d’Ensenyament, Programes de dinamització educativa...), i d’altres en què participàvem i colideràvem amb altres entitats i organitzacions, com era el MUCE.

Durant els anys següents vam començar a posar en pràctica aquesta conclusió del Congrés desenvolupant projectes i actuacions vinculades als territoris, amb la voluntat d’incidir en la millora de l’educació i que a la vegada anaven creant les bases per organitzar i estructurar les xarxes de la renovació pedagògica. Un punt d’inflexió important va ser l’inici del Projecte Educatiu de Barcelona i els d’altres municipis que es van desenvolupar posteriorment. 

D’això ja fa deu anys, caracteritzats pels canvis socials que segons diuen els experts configuren una nova societat, la del coneixement, la societat /xarxa, de la informació, de la globalització, de la complexitat, i també de la incertesa i la precarietat. Aquests canvis afecten tant les persones com les organitzacions, i especialment aquelles que treballen en i per al món educatiu. Si observem atentament què passa al nostre voltant veiem com canvien les idees, les pràctiques, els continguts i les metodologies en l’educació, com no pot ser d’una altra manera. 

El treball en xarxa és un dels canvis que poden tenir major incidència en educació, ja que no es tracta només d’una manera diferent de treballar, sinó que requereix canvis culturals entre els professionals i les organitzacions que hi participen. Des de la nostra experiència, el treball en xarxa s’està estructurant com una resposta a la necessitat de superar les deficiències que el sistema educatiu té davant les necessitats formatives dels ciutadans i les ciutadanes en la societat actual. 

A partir de la reflexió sobre les nostres actuacions en aquest àmbit, anem veient com hi ha uns trets comuns entre les diferents xarxes:
  • Es basen en un concepte d’educació obert i compartit que considera que l’educació no és exclusiva d’un lloc ni d’un temps determinat, ans al contrari, en la societat del coneixement hi ha molts temps i espais d’aprenentatge, i aquest s’estén al llarg de tota la vida, no ha d’estar circumscrit a la formació bàsica i reglada. És important subratllar que els centres educatius (i els professionals) passen de ser el nucli central a un node més de la xarxa educativa.
  • La pluralitat d’espais, de temps i d’agents educatius fa més necessari que mai que els diferents agents treballin pels mateixos objectius, i que es faci sota el mateix projecte educatiu compartit.
  • El treball en xarxa respon a una necessitat que comparteixen els agents d’un territori, la d’incidir en la millora de l’educació en el seu àmbit d’actuació. En molts casos veiem com l’objectiu primordial de les xarxes és avançar cap a l’equitat del sistema, és a dir, millorar els resultats de tothom, independentment de la situació d’origen, social, econòmica o cultural. Hi ha xarxes que neixen al voltant de temes i àmbits més concrets, i no per això menys importants (salut, formació de pares i mares, lleure dels infants i joves...).
  • El treball compartit està basat en el reconeixement mutu, la confiança i la comunicació dels agents i dels espais educatius. Moltes de les experiències incideixen molt en aquests aspectes com a bàsics perquè la xarxa esdevingui un espai de treball comú, no sols de coordinació, sinó que es generi coneixement compartit que modifiqui la visió educativa pròpia per la compartida.
  • El lideratge del projecte és absolutament compartit, no hi ha persones o organitzacions determinades que decideixen, sinó que el poder de decisió és horitzontal, i fins i tot el lideratge pot canviar depenent de les actuacions concretes.
  • La vinculació de la xarxa a un territori i un context determinat. El coneixement de la realitat és bàsic per tal que les estratègies s’adeqüin a les necessitats. Aquestes es basen en l’heterogeneïtat i la multiplicitat de les respostes. Per això els projectes han de comptar amb l’autonomia i les competències dels agents implicats per dur a terme les actuacions proposades des de la proximitat.
  • Les TIC han tingut una funció molt important en el desenvolupament de les xarxes, ja que són el mitjà de comunicació per excel•lència entre els integrants de la xarxa (faciliten la circulació de la informació i l’elaboració conjunta), i per donar a conèixer allò que es treballa, el mitjà de difusió i l’extensió de les experiències.
Però tot i l’important impuls que tenen actualment, continuen havent-hi dificultats per seguir avançant i perquè aquesta metodologia de treball s’estengui a més territoris i àmbits educatius, entre d’altres volem assenyalar:
  • La dificultat que representa que les administracions, educatives i locals, afavoreixin el treball en xarxa quan elles no ho fan i, en molt casos, no hi creuen. Passar d’un funcionament vertical i homogeni de l’administració a reconèixer l’autonomia i les competències dels territoris també necessita d’un canvi cultural important de les administracions.
  • Trencar les desconfiances entre els agents d’un territori quan no hi ha tradició de treball en comú.
  • El canvi cultural que representa aquesta metodologia de treball per als equips dels centres educatius i altres professionals de l’ensenyament. S’ha d’impulsar des de l’administració educativa, fonamentalment facilitant la participació en projectes comuns, fomentant la formació específica en els plans de formació de centres...
  • L’autonomia que requereix el treball en xarxa, la verticalitat de l’organització, la participació en la presa de decisions representen una pèrdua de poder important, i no tothom està disposat a acceptar-ho.
La valoració de les entitats i persones que participen en aquest projecte, i la nostra en particular, sempre és positiva. Malgrat les dificultats que de vegades ens poden semblar insuperables, al final els resultats entusiasmen. Algunes qüestions de les nostres valoracions són:
  • Les xarxes es converteixen en organitzacions que augmenten la capacitat d’actuació que tenen els diferents nòduls que les integren, es va molt més enllà de la suma de recursos i de sinergies.
  • Millora l’eficiència i eficàcia dels processos, fonamentalment perquè se simplifica i supera la burocràcia.
  • Desapareix la verticalitat en la presa de decisions, el poder és horitzontal, per tant la participació dels agents i dels sectors és real.
  • Augmenta el sentiment de pertinença a una comunitat determinada, ja sigui el centre, el barri, la ciutat o el poble.
  • Es pren consciència de la capacitat d’incidir en una realitat concreta i millorar-la. Cal partir de projectes abastables, sostenibles per a les organitzacions i les persones, ja que els resultats que s’obtenen i les dinàmiques que genera el treball en comú possibiliten anar ampliant l’abast de la xarxa i les actuacions.
  • S’ha avançat molt i encara ens queda camí per davant però, des del nostre punt de vista, és el camí desitjable i és un camí possible.
PER LLEGIR MÉS
  • SUBIRATS, J; ALBAIGÉS, B. (coordinadors) (2006). Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents educatius. Col•lecció Finestra Oberta. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
  • GORDÓ, G. Llicència d’estudis Gestió del Coneixement i Aprenentatge en xarxa. www. xtec.net/formació/llicencies.
  • Revista Guix núm. 356-357 juliol-agost 2009. «El treball i l’aprenentatge en xarxa en els plans educatius d’entorn.»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.