Mesures de protecció al menor
Analitzant i seguint l’ esquema del funcionament del Sistema Català de protecció als Menors s’ha mostrat que, un cop s’ha declarat la situació de desemparament d’un/a menor i la DGAIA n’ha assumit la tutela, aleshores, es poden aplicar les següents mesures de protecció:
Atenció en la propia familia: la DGAIA assumeix la tutela del/la menor i els pares en mantenen la guarda. Es dóna suport psicosocial a la família, de caire personal o econòmic i hi ha un seguiment de l’evolució del cas per part d’un delegat d’atenció a l’infant (DAI) o d’ altres professionals especialitzats.
Acolliment familiar simple en família extensa: es confia temporalment a algun familiar la guarda del/la menor que no pot romandre amb els seus progenitors a causa de les greus dificultats personals o sòcio-econòmiques en què es troben. Les persones acollidores tenen l’obligació de vetlla pel/ per la menor mentre aquesta no pugui tornar amb la família biològica. Els acollidors reben assessorament per part dels EAIA o de professionals especialitzats de la DGAIA. Els serveis especialitzats treballen amb la família d’origen per recollir els motius de la separació.
Acolliment familiar simple en família aliena: es confia temporalment a una persona o família que no té cap relació de parentiu amb el/la menor la guarda d’aquest/a que no pot romandre amb els seus progenitors a causa de les greus dificultats personal o socioeconòmiques en què es troben. Les persones acollidores tenen l’obligació de vetlla pel menor fins que pugui retornar amb la família biològica. Els acollidors reben assessorament per part dels professionals especialitzats dels serveis d’integració familiar que col·laboren amb ICAA. Es treballa amb la família d’origen per corregir els motius de la separació.
Acolliment preadoptiu: mesura de protecció prèvia a l’adopció. S’aplica quan, després de valorar les necessitats i circumstàncies del/la menor i les circumstàncies de la família d’origen, es donen els supòsits previstos a la normativa vigent. Tècnicament, es descarta la possibilitat del retorn del/la menor amb els pares biològics.
Acolliment en una institució: Consisteix a ingressar el/la menor a un Centre residencial d’Acció Educativa (CRAE) propi col·laborador de la DGAIA, adequat a les seves característiques amb la finalitat que rebi l’atenció i l’educació necessàries. S’aplica quan es preveu que el desemparament o la necessitat de separació de la pròpia família seran transitoris i quan no ha estat possible o aconsellable l’acolliment per una persona o família.
Així també hi ha altres mesures alternatives de protecció al/la menor com són:
Servei d’Atenció i acolliment especialitzat per a menors immigrants no acompanyats (SAAEMI): servei, gestionat per entitat social col·laboradora de la DGAIA que actua sota la supervisió del Servei d’Urgències, que adreça la seva activitat a aquell col·lectiu infantil i juvenil, normalment immigrants no acompanyats, que no accepta els recursos de protecció que ofereix la DGAIA. Professionals mediadors culturals faciliten l’assistència social per donar cobertura a les necessitats bàsiques de cada menor. S’ofereix suport personal i educació en habilitats socials com a punt de partida de la inserció laboral. L’atenció es dóna en l’entorn del menor sense necessitat d’ingressar-lo en un centre. Es busquen recursos ocupacionals i d’oci que facilitin la integració d’aquest col·lectiu en els recursos normalitzats de la comunitat.
Servei d’urgències de la DGAIA: servei de la DGAIA d’atenció immediata i permanent per a les situacions de risc greu que afecten als/les menors i les seves famílies viscudes pels afectats o els professionals com a insostenibles (menors abandonats/des, víctimes de maltractament físic o sexual greu per part de les persones que els atenen, fugits del seu domicili, estrangers sense documentació i sense cap adult responsable, etc.)
Telèfon de la infància: servei permanent i gratuït d’atenció telefònica a trucades que fan referència a situacions de risc social per a la infància i l’adolescència. Té com a objectiu la detecció precoç de determinades problemàtiques d’infants i adolescents per a poder evitar les conseqüències greus que se’n pugui derivar; donar informació sobre la manera d’actuar davant de situacions de risc o maltractament d’infants i adolescents; facilitar informació quan es considera necessària la intervenció dels organismes administratius i/o judicials competents i, finalment, donar assessorament i suport als infants i adolescents que plantegen problemes que no troben suport en la família.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.