Treball en xarxa i serveis socials

RESUM

Els autors, professionals d'atenció primària i de l'EAIA Supracomarcal de la Selva i del Gironès - Equip Selva- , descriuen l'experiència d'un grup de treball creat a partir de la pràctica professional a l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva. Aquest grup (ÀGORA) neix amb l'objectiu de reflexionar sobre la pràctica diària i compartir aquesta reflexió amb la resta de professionals. En aquest article els components d'ÀGORA exposen la seva visió respecte al treball en xarxa que inclou la seva definició, justificació, beneficis i requisits d'aplicació. Exposen, així mateix, una experiència que s'ha aplicat en el seu àmbit laboral.

INTRODUCCIÓ

Àgora neix de la iniciativa de tècnics de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva, els quals van considerar necessari crear un espai on es pogués donar la reflexió i l'avaluació del treball social que s'està realitzant.

Sovint, en molts casos, els professionals de serveis socials treballem amb i per a persones que viuen, per diferents motius, en ambients on la desorganització, la urgència, la precipitació estan a l'ordre del dia.

Àgora intenta ser un espai on es permeti a les persones que treballen en el camp social aturar-se i contemplar des d'una perspectiva diferent la feina que estan desenvolupant, compartint amb d'altres professionals les seves inquietuds, emocions, experiències. per tal que junts i juntes puguem avaluar la feina que fem i incloure en les nostres pràctiques diàries conceptes, actuacions, reflexions que sorgeixen del treball en grup.

Considerem important compartir la nostra feina amb d'altres professionals que com nosaltres continuen motivats i engrescats en millorar dia a dia la pràctica professional.

D'altra banda Àgora també respon a la necessitat de donar a conèixer a d'altres professionals què i com s'està treballant a la comarca de la Selva en l'àmbit de l'atenció a les persones. Es concreta en la participació a congressos i en l'elaboració d'articles divulgatius i tècnics.

Tenint en compte aquest aspecte, l'article que segueix és la reflexió que el grup Àgora ha realitzat al voltant del treball en xarxa, ja que es va veure que era de les parts més importants i a l'hora més difícils de la nostra pràctica diària. Aquesta reflexió ha estat presentada a les Jornades Luso-Galiacas de Terapia Familiar a Santiago de Compostela els dies 4 i 5 d'octubre de 2002,

DEFINICIÓ DE TREBALL EN XARXA

Xarxa: f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrares o rombes.// PER ANAL. Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc.

Aquesta definició extreta del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans parla de teixit i originalment es refereix a un mot que té a veure amb els ormejos de pesca. És interessant adonar-nos com aquesta paraula per analogia ha travessat el seu significat original i, a hores d'ara, ja forma part del llenguatge tècnic d'una professió com la nostra, la de les relacions d'ajuda.

Per a nosaltres, a part del vessant etimològic del mot, és important destacar abans de fer qualsevol consideració sobre el treball en xarxa el marc teòric a través del qual hem reflexionat i que dóna sentit a tota la tasca que fem. Ens referim al model ecosistèmic del treball en les relacions d'ajuda. Aquest marc inclou tant el vessant teòric com la pràctica de la nostra intervenció.

Aquest punt de partida suposa creure en un procés de coconstrucció: la construcció d'una tasca conjunta dels serveis des dels quals intervenim. Aquest procés significa la participació en la idea d'un model comú que permeti una millora en la utilització dels recursos.

Per tal d'arribar a una definició del treball en xarxa pròpia i a part de la nostra formació teòrica i de la nostra pràctica diària hem aglutinat les idees de professionals que dia i dia i través dels seus escrits ens guien en la nostra pràctica quotidiana: Salvador Minuchin, Jorge Barudy, Susana Vega.

Des del nostre grup de treball hem definit el treball en xarxa com un espai físicotemporal on cada professional expressa els seus pensaments i suggeriments amb l'objectiu de generar un procés que activi els recursos propis de les famílies i dels professionals. Cal, per tant, identificar les expectatives de grup, la demanda familiar, les funcions de cada professional i establir un pla de treball concretant cada tasca i la seva responsabilitat.

Primer posem èmfasi en la importància de l'espai fisicotemporal, que es concreta en unes trobades on els professionals puguin expressar els seus pensaments i suggeriments per generar processos de canvi. Aquí parlem, tal i com indica Susana Vega (1997), de crear contextos de col·laboració interequip, interinstitució i interserveis. Entenem aquesta creació com un treball que no és espontani i on els diferents membres han d'assumir diferents rols als quals sovint no estan acostumats.

És en aquest espai on cada professional expressa els seus pensaments i suggeriments amb l'objectiu de generar un procés que activi els recursos propis de les famílies i dels professionals. Pensem que d'aquesta manera es permet unificar dins la creativitat individual el procés col·lectiu. És important assenyalar, tal com diu Barudy (1998), que per assegurar la creativitat, la competència i la creació d'una dinàmica col·lectiva cal un procés d'organització dels diferents nivells institucionals i dels recursos professionals.

És aquí on volem incloure els paràmetres del treball en xarxa quan diem que cal identificar les expectatives del grup, la demanda familiar, les funcions de cada professional i establir un pla de treball concretant cada tasca i cada responsabilitat. Aquest és un procés en què cada professional s'empra a ell mateix i empra el grup; i en la relació de forces que organitzen el treball s'està en un procés de concreció (Minuchin 1998) en el qual tots els professionals organitzen la seva "dansa" amb relació al treball amb les famílies.

L'APLICACIÓ DE LA TEORIA

Una vegada definit el treball en xarxa, sorgeixen inquietuds, preguntes que tenen a veure amb l'aplicació o praxi, amb el benefici o perjudici que es deriva d'un treball d'aquestes característiques.

La proposta de treball en xarxa es troba amb nombrosos obstacles. Som conscients que no es poden obviar, però considerem més valuós destacar els beneficis.

En principi sorgeix la pregunta: per què el treball en xarxa?

Des d'una perspectiva sistèmica i d'acord amb Jorge Barudy, els professionals hem de deixar protagonisme i dipositar-lo en mans dels vertaders protagonistes, que són els membres de la família, amb la creença que ells tenen recursos suficients per superar o gestionar els conflictes.

El treball en xarxa ens fa conscients que els professionals formem part de la xarxa social que teixeixen les famílies. Per això és necessari que establim uns canals de derivació i coordinació eficaços i efectius. És de vital importància trobar espais interdisciplinaris, metacontextos, on quedi clara una proposta de treball.

Des de la nostra experiència als Serveis Socials de la comarca de la Selva, la proposta de treball en xarxa és acollida positivament per les diferents disciplines. No obstant això, cal assenyalar que és un treball difícil que requereix temps i reflexió.

S'ha evidenciat que els serveis socials estan associats merament a situacions de precarietat econòmica i el que realment és treball social es desconeix. Per iniciar el treball en xarxa ha resultat vital definir-lo, explicant les funcions a les diferents institucions per delimitar el nostre context de treball.

Una vegada creat un metacontext on es manifesta que els professionals no podem eludir la interdependència, implícitament ens fem copartícips amb la xarxa social dels individus i aconseguim esdevenir agents de canvi.

Aquest procés es converteix en un espai ric, principalment, perquè evita frustracions, perquè els canals d'informació no són els passadissos o bé el telèfon i perquè la derivació es realitza amb una demanda concreta. En aquest espai es generen protocols de derivació i plans de treball on queden molt clares les actuacions de cada professional implicat en el cas; així mateix, es delimita la temporalitat a seguir.

En conseqüència el que s'aconsegueix amb el treball en xarxa és:

• Multiplicar els beneficis.
• Rendibilitzar els esforços de tots els professionals.
• Evitar el burn out.
• Definir competències i fomentar la creativitat de tots els professionals.
• Facilitat processos d'organització i coordinació.
• Restituir les competències de cada un dels membres de la xarxa (professionals i família).

Tot i la multitud de beneficis que comporta, té una sèrie de característiques que li donen una certa dificultat a l'hora d'aplicar-lo:

• Expectatives que els professionals tenim del treball en xarxa. És evident que no existeixen varetes màgiques, i habitualment les famílies multiassistides generen processos de desgast professional. 
• Els mecanismes d'acomodació són lents i, com hem assenyalat anteriorment, el treball en xarxa no sorgeix de l'espontaneïtat, sinó que requereix gran esforç i convenciment per totes les parts. 
• Cal un reconeixement de les institucions de la importància del treball en xarxa, facilitant espais on es pugui desenvolupar.

Per finalitzar, volem apuntar que el treball en xarxa és una tasca molt engrescadora i a l'hora difícil, però que requereix reflexió i propostes per anar avançant i construint un model que ens permeti treballar amb major satisfacció.

Tenint en compte aquest últim punt, considerem important destacar que el Consell Comarcal de la Selva és coordinador d'una comissió tècnica interdepartamental (CTIC), que ja existeix a d'altres comarques catalanes, amb l'objectiu d'optimitzar, rendibilitzar i organitzar les diferents xarxes que atenen una mateixa població a la comarca, malgrat tenir àmbits d'actuació diferents.

Considerem que la creació de la CTIC de la Selva ja ha comportat la mobilització dels diferents agents socials que treballen a la comarca, per tal d'aconseguir ajuntar els esforços que individualment s'han estat esmerçant per a un fi comú, que és l'atenció eficaç i eficient de les persones.

Actualment la CTIC també ha permès que diferents professionals i equipaments es coneguin i junts iniciïn un treball de reflexió-acció i construeixin un espai on el treball en xarxa esdevingui l'objectiu final.

Bibliografia

Barudy, J., El dolor invisible de la infancia. Una lectura ecosistémica del maltrato infantil, Barcelona, Paidós, 1998.

Munuchin, S., El arte de la terapia familiar, Barcelona, Paidós, 1998.

Vega, S., "Instrumentos de trabajo", en Coletti, M. i Linares, J.L. (comp.), La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática. La experiencia de Ciutat Vella, Barcelona, Paidós,1997.

Components del grup Àgora (Professionals de l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Selva):

Maite Boldú, Glòria Fàbrega, Ester Mas, Jordi Panadero i Sera Sánchez

http://www.selva.cat/benestar/agora/xarxa.php