Intel·ligència (Piaget)
Jean William Fritz Piaget (1896-1980). Nascut a Neuchatel (Suïssa). Psicòleg experimental, filòsof i biòleg. Es va fer famós per les seves aportacions a la psicologia evolutiva i en concret pels seus estudis sobre la Infància. Les seves observacions en aquest camp, segueixen sent, avui dia, considerats com una de les millors i més completes teories sobre el desenvolupament cognitiu dels nens al llarg del cicle vital.
Introducció
El psicòleg suís estava interessat en conèixer les estructures cognoscitives que caracteritzaven un període concret del desenvolupament.
En la seva teoria no és tan important el haver adquirit l'estadi a una determinada edat sinó la seqüència, l'ordre pel qual es construeix el coneixement. S'accepta que el cicle evolutiu de cada nen és peculiar amb el seu propi ritme d'adquisicions però seguint el mateix ordre.
D'aquesta manera, Piaget sosté que, a partir dels reflexos innats, el nadó va adquirint un conjunt cada vegada més gran d'esquemes, que progressivament es flexibilitzen i es fan més complexos, permetent mostrar una creixent habilitat en els seus intercanvis amb el medi.
En l'esquema següent es mostren els diferents períodes en què Piaget organitza el desenvolupament evolutiu dels processos cognitius que són la base de la Intel·ligència.
En aquestes pàgines es desenvoluparà amb més detall l'etapa sensoriomotora (0 a 2 anys).
(prémer sobre imatge per ampliar)
Període Sensoriomotriu
-J. Piaget va denominar període Sensorio Motriu al cicle evolutiu que abasta des del naixement fins als 2 anys d'edat. Aquest període comprèn 6 subestadis que donen compte dels diferents processos i adquisicions dels nens a mesura que van creixent. La intel ligència sensorial es construeix activament pel subjecte al llarg dels diferents subestadis, fins a assolir aquesta capacitat d'adaptació al medi que es mostra en el nen al final del segon any de vida i que va lligada a l'adquisició de les primeres formes de representació mental.
Subestadis del període sensoriomotriu
Subestadi-1 (del naixement a 1 mes):
Exercici dels Reflexes.
En aquesta etapa, el repertori d'adaptació del nadó es limitaria als simples reflexes determinats biològicament. En conseqüència un nadó succiona un mugró quan li frega els llavis o agafa un objecte que toca la seva mà.
La intel ligència sensoriomotora es construeix, doncs, progressivament a partir dels reflexes innats, però també des dels primers hàbits, aconseguint el nadó, en un determinat moment, utilitzar-los de forma intencionada. Aquest tipus de conductes són importants perquè formen la base sobre la qual s'estructura tot futur desenvolupament.
Aquest desenvolupament té lloc en aplicar les conductes a més objectes i esdeveniments (els nadons assimilen cada vegada més coses). És el que Piaget va denominar Procés d'Assimilació. Al seu torn, aquests repertoris conductuals comencen a canviar com a reacció a aquestes noves experiències (comencen a acomodar), pel que Piaget anomena Procés d'Acomodació.
Quan les conductes inicialment inflexibles comencen a ser modificades per l'experiència, el nen està entrant en el Segon Subestadi.
Subestadi-2 (de 1 a 4 mesos):
Desenvolupament de Esquemes.
Aquest estadi està caracteritzat per l'aparició de les primeres adquisicions, els primers hàbits, que suposen ja una alteració dels reflexos innats, però que encara no tenen el tret d'intencionalitat propi de les conductes intel·ligents que serà assolit en el següent estadi.
Aquí comencen a sorgir les primeres reaccions circulars definides com: "exercici funcional amb la finalitat de mantenir o descobrir una altra vegada un resultat nou o interessant". Per exemple, l'acció de llepar el polze de forma sistemàtica, no deguda a l'atzar, implica una coordinació entre mà i boca que suposa una adaptació adquirida del reflex de succió.
Aquesta modificació de l'esquema de succió suposa una acomodació deguda a l'experiència i, per tant, una distinció entre assimilació i acomodació que no existia en el subestadi anterior i que assolirà major rellevància en estadis posteriors.
Subestadi-3 (4 a 8 mesos):
Descobriment dels Procediments.
Si bé els nadons actuen sobre l'entorn des del seu naixement, la seva conducta en els primers mesos té la qualitat de ser dirigida cap a l'interior (per exemple, quan manipula una joguina, el seu interès és més pels moviments que efectua amb els seus propis dits que per la joguina).
Al subestadi anterior el nadó utilitzaria els esquemes per pur plaer (llepar el dit, etc ...). Ara mostra un interès més clar cap al món exterior. Els esquemes comencen a dirigir-se cap a fora del propi cos del nadó. Comença l'exploració de l'entorn. Quan ara manipula un objecte ho fa perquè té un interès real en explorar.
Aquesta major consciència de l'entorn li permetrà descobrir procediments per reproduir fets interessants. Per exemple, el nadó pot donar un cop amb la mà accidentalment a un objecte o joguina suspès sobre el bressol, fent que aquest objecte es mogui i reproduir aquesta seqüència durant un interval de temps. El nadó està començant a desenvolupar un tipus de coneixement molt important: què pot fer per reproduir resultats desitjables.
Subestadi-4 (8 a 12 mesos):
Conducta intencional
Al subestadi anterior, el nadó només pot reproduir resultats després que hagin passat per casualitat. En l'actual subestadi, aquesta restricció desapareix. Ara ja és capaç primer de percebre algun objectiu desitjable i després imaginar com aconseguir-ho. La seva conducta ja és intencional i pot mostrar una clara conducta d'anticipació davant l'aparició de determinats indicis. Un nen pot plorar quan un adult que estava assegut al seu costat s'aixeca anticipant la seva marxa.
Aquestes conductes anticipatòries suposen una previsió independent de l'acció que s'està realitzant, però no implica encara una representació que en el nen no arribarà fins al final del període sensoriomotor (2 anys).
Subestadi-5 (12 a 18 mesos):
Novetat i Exploració
Lo característic d'aquest període, en comparació de l'anterior, és que el nadó comença de manera deliberada i sistemàtica a variar les seves conductes. El nen no es limita ara a repetir, davant situacions concretes, respostes o solucions que prèviament havien tingut èxit. És el moment en que comença a experimentar i descobrir noves solucions mitjançant un procediment de tempteig.
Així pot aprendre que un objecte situat a una certa distància pot agafar-mitjançant un pal, cordill, etc ...
L'experimentació sobre l'entorn adquireix un paper predominant en la conducta del nen que gaudeix amb aquestes noves activitats. El llençar objectes com culleres o altres des de la cadireta, per exemple, és un mitjà pel qual poden explorar les conseqüències de les seves actuacions i resultar altament motivant. El desenvolupament cognoscitiu està tenint el seu inici en aquestes activitats.
Subestadi-6 (18 a 24 mesos):
Representació mental
Els cinc subestadios anteriors han suposat ja un avanç significatiu a nivell de desenvolupament cognitiu, però, està per arribar un dels progressos més important: La capacitat de representació. El nen és ara capaç de pensar i actuar sobre el món de manera interna i no merament de forma externa (tempteig). Així serà capaç de buscar els objectes que s'han amagat mitjançant desplaçaments invisibles.
Piaget explica perfectament l'abast de representació mental amb alguna de les observacions efectuades a una de les seves filles (Jacqueline):
"Jacqueline, veu que poso una moneda en la meva mà, després coloco la meva mà sota una manta. Retiro la mà tancada; Jackeline l' obre i la moneda ja no hi és, després busca sota la manta fins que troba l'objecte. Torno a col·locar la moneda a la mà i la tanco, ara la fico sota un coixí situat a l'altre costat (al'esquerra); Jackeline immediatament busca l'objecte sota el coixí. "
Aquest tipus de conducta és el que per a Piaget mostra l'adquisició del concepte d'objecte en un dels seus trets principals com és el de la constància. En aquests moments, el nen té, juntament amb la noció d'objecte, els conceptes d'espai, temps i causalitat que li permetran aconseguir una representació coherent i completa de la realitat en la que ell mateix està inclòs, i a partir de la qual pot actuar de forma intel·ligent.
-La "constància o permanència de l'objecte" és vital en la teoria piagetiana. El terme fa referència al coneixement que tenim de que els objectes tenen una existència que és independent de la nostra percepció. Així una joguina no deixa d'existir perquè ja no puguem sentir-la, un sonall perquè no puguem escoltar-lo, o la mare perquè ja no la veiem.
La investigació de Piaget suggereix que, al principi, els nens no comprenen la permanència de l'objecte i que aquesta comprensió es desenvolupa gradualment al llarg de tota la infància. En els dos primers subestadios, els nadons no donarien cap prova d'adonar-se que els objectes existeixen independentment de les seves pròpies accions sobre ells. Només seria a partir del tercer subestadio quan els nens comencen a buscar els objectes que desapareixen.
-No obstant això, alguns estudis (Bower, 1974, Harris 1983, 1989) apunten que ja en el segon subestadio, alguns nens, saben que els objectes continuen existint encara que s'hagin ocultat darrera d'una pantalla, i que la seva conducta de no cerca-los es deuria més a una limitació motriu que a una manca de la noció de permanència de l'objecte.
Els altres períodes
El període de preparació (preoperatori) i organització de les operacions concretes està caracteritzat per la capacitat de representació del nen, el que Piaget anomena la funció simbòlica o semiòtica. Aquesta capacitat de representar la realitat per mitjà de significants diferents de les coses significades, es plasma en diferents camps com la imitació, el dibuix, el joc i, especialment el llenguatge.
Durant el període preoperatori, aquest nou potencial que el pensament representatiu té, no arriba a alliberar el pensament del subjecte dels aspectes superficials, perceptius dels problemes, sent encara el seu pensament intuïtiu, prelógico. Només a partir dels 6-7 anys és capaç el nen de realitzar aquest tipus d'accions mentals, interioritzades, que anomenem operacions i que mostren ja un tipus de pensament lògic.
Aquestes operacions, posades de manifest en l'aparició de nocions com la conservació, la seriació i la classificació, tenen un tret principal que és el seu caràcter reversible. Així, quan un nen de l'estadi operatori concret ens diu que la quantitat de líquid no ha canviat en canviar la forma del recipient que la conté, perquè "pot tornar a l'altre got, com estava abans i aleshores es veurà que és la mateixa quantitat", està donant un exemple de la reversibilitat que caracteritza les operacions.
Ara bé, les operacions concretes estan sempre lligades a l'acció i el nen és incapaç de construir un discurs lògic a partir de proposicions verbals independents de la seva acció sobre els objectes. A partir dels 12-15 anys amb l'aparició i establiment de l'estadi de les operacions formals, l'adolescent serà capaç d'un pensament lògic a partir d'hipòtesis formulades verbalment, alliberant-se de lo real i construint diferents mons possibles. Aquest pensament és el característic de la ciència i té com a principal tret el seu caràcter abstracte, formal, alliberat de les lligams d'allò concret.
Característiques del model
Aquests estadis del desenvolupament intel·lectual han de complir una sèrie de requisits:
1-L'ordre de successió és l'aspecte bàsic i no l'edat en què s'assoleix un estadi determinat.
2-Cada estadi es caracteritza per una estructura de conjunt que la defineix.
3-Cada estadi integra les característiques de l'estadi anterior com una estructura subordinada. En paraules senzilles, el noi del període formal posseeix també les possibilitats intel·lectuals del període preoperatori i concret, però integrades en una nova estructura.
4-Finalment en cada estadi cal distingir entre una fase de preparació i una altra d'acabament.
6- Crítiques al Model de Piaget
1 - A la seva metodologia per manca de rigor experimental, absència d'utilització estadístics en la comprovació de resultats i insistència en les anàlisis qualitatives versus als quantitatius.
2-La seva incapacitat per donar compte dels processos, dels procediments de resolució que utilitzen els subjectes, a causa del caràcter estructural de la seva teoria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.