Arden Hayes VS Justin Bieber

L’espontaneïtat d’un nen/a és única

Fa bastants dies, estava veient a YouTube un vídeo de Justin Bieber en una entrevista, en el que ell, joiós, explicava que havia visitat molts països, fins que el presentador del late night show, amb picardia, li va preguntar quants continents hi ha. El més curiós és que Bieber deia haver viatjat molt, però va començar a desvariar-se dient països en comptes de continents, entre ells Canadà (primera notícia que fos un continent). El presentador va haver d’ajudar-lo per recordar-li que Europa era un continent, tot i que després d’uns segons de tensió, el noiet va recordar-ho amb una petita ajuda del presentador al dir França.

Suposo que aquest noi puja a l’avió, i tant li és anar a Xina, que anar a Alemanya, com anar a Guatemala, no els situa a cap lloc, ell és ciutadà del món.

Per contrapartida a Justin Bieber, hi ha un nen que es diu Arden Hayes de 4 anys, justament d’Estats Units, apassionat de la geografia. Va ser entrevistat per Jimmy Kimmel, un presentador irònic que sol fer entrevistes a nens i nenes mantenint una serietat sorprenent, amb un espai televisiu que mai pot estar preparat completament gràcies a l’espontaneïtat dels nens/es.

Ja al principi de l’entrevista a mi em va deixar bocabadada quan el nen, suposo mentre esperava ser entrevistat, es va estar mirant el mapa mundi del seu darrere, i es va adonar que aquell mapa era antic i un dels països ja havia tingut una divisió política diferent temps després.

Només seure el presentador, el nen va mencionar el detall, que evidentment Jimmy Kimmel va quedar-se fred, sense esperar-se la situació. El nen seguia defensant la seva postura pel reconeixement dels països en qüestió. Per tant, no es tracta d’un simple aprenentatge memorístic, sinó que el nen viu el que sap i li agrada conèixer sobre geografia.

No només reconeixia cada un dels països i les capitals, sinó que ensenyava al professional a pronunciar correctament els noms dels països, treien importància als errors comesos, mentre el presentador quasi demanava disculpes per la seva errada, amb la dificultat de mantenir la serietat davant del petit prodigi. T’adones que és impossible que estigui tot guionitzat, quan el nen inclòs protesta si avancen les respostes a la pantalla.

El nen era conscient que vindrien regals per la feina ben feta, però mentre tots pensàvem que no ens podria sorprendre, de nou et deixa glaçat, ja que prefereix quedar-se un puzle que no pas una tablet que té aparaulada amb els seus pares, i li regala l’aparell al presentador mentre baixa com pot d’una cadira alta amb el puzle a la mà.

Recordo un espai del programa de Jimmy Kimmel on van apareixent diferents nens i nenes, i en un dels torns, el presentador pregunta als nens <<Qui és l’home més ric del món?>>, i una de les nenes es mira el presentador, es queda pensant una estona i, de cop, respon que el més ric és Batman. El presentador li pregunta com es diu l’actor, amb ànims de fer-se el despistat, i ella diu: <<Bruce Wayne!>>, sense perdre la seva cara seria i convincent.

A un altre vídeo, aquesta vegada buscant la sensibilitat, la ONG Acción contra el hambre graba als nens i nenes per parelles amb la finalitat de plasmar les seves reaccions davant una situació tensa, amb ànims de fer-nos pensar als adults. Cada un d’ells té un plat al davant amb una tapa, desconeixen que hi ha a dins, així que abans de quedar-se sols, la noia els explica que hi ha el seu berenar i que poden anar menjant mentre esperen. Els nens destapen el plat i, un d’ells té un entrepà i l’altre no. Alguns reaccionen mirant la tapa, altres es miren i riuen, però la reacció de tots és compartir l’entrepà quedi com quedi la meitat, però sobretot que l’altre no es quedi sense menjar.

Un altre vídeo que circulava per les xarxes és el de la nena que està amb el seu pare a la cuina, asseguts a taula preparant un flam al plat. El pare despista un segon a la nena i es menja el flam d’un sol cop, en tornar al front la nena, s’adona que no està el seu flam, reaccionant amb sorpresa. Mira al seu pare, mira sota la taula, pensa en què ha passat molt estranyada, fins que el pare li dóna un altre flam al plat. Amb aquestes que torna a distreure a la nena i és menja el flam d’un sol cop amb la pífia de què aquesta vegada ja s’ha adonat, i la nena reacciona amb tristesa mentre el pare riu.

Tot i que tinc un preferit, el vídeo del nadó de 10 mesos que està content a la seva cadireta, i la mare li pregunta si vol una cançó. En quant la sent cantar ja comença a emocionar-se, les primeres llagrimetes apareixen, però no de tristor, sinó un sentiment cap a la mare i escoltar-la, que deixa a un bocabadat. Un vídeo que ha estat publicat a les xarxes socials arreu del món.

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/46040/reaccions-en-video-de-nens-i-nenes-i.html