“No vull marxar de casa”

  • Miquel Àngel Pedro, que havia conviscut en un pis amb sis persones, viu sol des del juny gràcies al programa de suport a la llar. 
  • És conscient que sense el seguiment de l'educador i la psicòloga d'Aspanin hauria de tornar a la llar compartida
  • Les entitats protesten per la retallada del 20% d'ajuts amb efectes retroactius des del gener
Miquel Àngel Pedro revisa el menjar del congelador per fer la llista per anar a comprar seguint els menús que ha preparat amb l'ajuda del seu educador, Toni Márquez Foto: QUIM PUIG.

Els 626 euros que rebienels discapacitats per poder tenir una vida autònoma s'han retallat a 500

En Miquel Àngel Pedro i una desena més de badalonins atesos per Aspanin, l'entitat que ofereix en aquest municipi un servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar, van quedar ahir a la parada de metro Pompeu Fabra per participar a mig matí en una protesta contra les retallades davant de la conselleria de Benestar Social i Família. Ell continua, de moment, a casa seva amb el suport d'un educador social i una psicòloga que li fan un seguiment i li donen suport en tasques com ara organitzar els menús de la setmana, fer la llista abans d'anar a comprar o mantenir el pis en ordre. Un dels companys del viatge en metro, però, ja ha hagut de canviar de pis. A causa de les retallades de la Generalitat al programa de suport a l'autonomia a la pròpia llar, Aspanin ha hagut de tancar un habitatge. De les dues persones que hi vivien, una s'ha donat de baixa del servei i l'altra es va traslladar a un altre pis de l'entitat.

Aspanin, com les altres entitats que donen suport a persones amb discapacitat intel·lectual, està fent filigranes amb el pressupost retallat per mantenir els serveis. Abans de l'estiu, Benestar Social els va comunicar que els 626 euros al mes de subvenció que rebien les persones ateses pel programa quedaven en 500. La reducció és amb efectes retroactius des del gener i això vol dir que en realitat en cobren 347.

“Aquí és casa meva i d'aquí no em fa fora ningú”, diu en Miquel Àngel, mentre ensenya orgullós el pis on es va instal·lar el juny passat. Després de viure en una llar compartida amb sis persones, als 49 anys no està disposat a renunciar a la veritable autonomia que per a ell representa viure sol. “La convivència no és fàcil. Estic molt bé aquí i no hi ha dret que les retallades es facin en serveis com els que ens ajuden a nosaltres”, es queixa. Se l'escolten l'educador, Toni Márquez, i la responsable del servei d'habitatge d'Aspanin, Irene Romero. I assenteixen.

Tots tres són conscients que en Miquel Àngel no podrà viure sol si no hi ha recursos per continuar pagant els professionals que en fan el seguiment i li donen suport tant pràctic com emocional. L'educador acaba de tornar de vacances i com que a l'estiu no s'han posat suplents no s'ha pogut fer un seguiment tan continuat dels usuaris. Resultat: en Miquel Àngel reconeix que s'ha saltat la dieta. “Algun dia he menjat pizza –confessa–, però ara ja no. He tornat a la verdura i al peix.”

En Toni, l'educador, no el renya –“durant les vacances tots cometem unes miques d'excessos”–, tot i que li fa entendre que per a la seva salut ha de tornar a la dieta equilibrada. En Miquel Àngel treballa al centre especial de treball Urbacet i neteja parcs i jardins. Té uns ingressos per cobrir les seves despeses, però necessita el seguiment dels professionals. “Durant els anys a la llar compartida va aprendre el camí cap a una via autònoma i ara només cal una supervisió. Però per a aquestes persones és molt fàcil tornar enrere o estancar-se. Saltar-se la dieta durant l'estiu n'és un exemple”, planteja l'educador. “Ara ja anem amb pinces –intervé la responsable d'habitatge d'Aspanin–, tancarem l'any amb dèficit i al gener haurem de reestructurar els serveis.” I es lamenta que la retallada repercuteixi en la qualitat del servei que reben les persones amb discapacitat i que, per tant, “afecti la seva qualitat de vida”. “Si es retallen les hores de suport, el professional farà la seva feina, però serà molt trist que no li pugui demanar com li ha anat el dia”, exposa Romero.

Ahir, 300 usuaris de les entitats que formen part de Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) van formar una cadena humana davant del Departament de Benestar per reclamar que reconsideri la retallada del 20% dels ajuts. La directora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, va defensar que la mesura permet incloure més persones en el programa.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/678627-no-vull-marxar-de-casa.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.