Entrevista a Xesco Segura, educador social de la Fundació Uszheimer
 |
| Entrada de la Fundació Uszheimer a Castelldefels |
La Fundació Uszheimer és una entitat sense ànim de lucre destinada a l’atenció directe a les persones que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa i a les seves famílies.
Amb quin objectiu neix la Fundació Uszheimer?
La Fundació Uszheimer és una entitat sense ànim de lucre destinada a l’atenció directe a les persones que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa i a les seves famílies. Neix amb la voluntat de donar respostes al problema sociosanitari que ha provocat el desmesurat creixement de la incidència en el nostre país de les malalties neurodegeneratives.
Dins d’aquest àmbit pretenem facilitar l’accés als programes d’intervenció socioeducatius a aquelles persones afectades de deteriorament cognitiu i/o demències, així com oferir recursos i acompanyament als familiars cuidadors per satisfer les necessitats que es van generant poden durant el procés de la malaltia.
Com es concreten aquests objectius de la Fundació?
Per poder dur a terme aquest objectiu la nostre entitat disposa de tres centres de Dia amb una capacitat de 25 usuaris per centre tots ells, ubicats dos a Barcelona i un a Castelldefels.
Els professionals que hi treballen són psicòlegs, educadors socials, infermers i fisioterapeutes, i tenen una formació específica sobre demències.
Quin es el perfil dels usuaris dels centres de dia?
El perfil d’usuari que tenim és força heterogeni, a que les demències no diferencien perfils socioeconòmics, socials i culturals, però el que si podem dir és que en nombre, la major part usuaris del servei son persones grans afectades per una demència i la majoria per la malaltia d’Alzheimer.
Davant de malalties neurodegeneratives com ara l’Alzheimer, que actualment no tenen cura, quin és l’element diferenciador en el tractament i quin tipus de tractament oferiu?
L’any 1998 quan es va iniciar el projecte educatiu de l’entitat ja vàrem apostar per una qualitat de servei diferenciador en el que es pogués donar resposta a una realitat social que afecta a milers de persones: el treball d’intervenció psico educativa de persones amb situació de dependència .
La idea rau en entendre la salut com un estat bio-psico-social de benestar tal com la OMS la descriu; i si és ben cert que estem davant de malalties que actualment no podem curar perquè no coneixem les causes, però sabem com cursen, podem oferir un treball per una a banda de psicoestimulació per tal d’intentar alentir i/retardar el procés de deteriorament, i per altra part fer un treball de canvi d’actituds dels familiars i del propi malalt davant de la malaltia.
En definitiva, treballem per a una qualitat de vida de les persones que pateixen alguna demència i els seus familiars, intentant acompanyant-los en aquest procés, que és molt dur de portar.
Per tant parlem de intervenció farmacològica i intervenció no farmacològica i les dues son compatibles i iguals d’importants. Es necessari que el malalt que pateix demència estigui ben medicat i que tingui un entorn rutinari i quotidià molt estable per tal que l’estabilitat emocional del malalt i de la família sigui el més òptim possible.
De quina manera pren forma, com es concreta aquest acompanyament amb els familiars de demències?
Oferim un servei de suport a les famílies, on la família sap que pot recórrer a nosaltres davant de dubtes i canvis permanents que la malaltia porta implícita. La Fundació Uszheimer entén el treball d’intervenció amb demències com un triangle que no es pot desintegrar: la persona malalta, la malaltia i sobretot una família cuidadora que vetlla per tot el procés.
Darrera de cada persona malalta de demència hi ha una persona que cuida i cal contemplar-la en el procés diagnòstic i de pronòstic, ja que els estudis ens indiquen que el sol fet de conviure i ser cuidador d’una persona que pateix demència implica un risc més alt que la mitjana de la població, a patir algun problema de salut mental i/o física.
Per tant entenem que l’acte de cuidar a la família cuidadora d’una persona amb demència és fonamental per tal de que el procés de la persona malalta i de la pròpia família (acceptació, canvi de relació amb el malalt i el dol anticipat) sigui el màxim de saludable possible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.