“Parental” no ve de “pare”

El terme família monoparental es va normalitzar fa anys en català per a designar la família constituïda per un sol progenitor, o bé el pare o bé la mare, i un o més fills. Recentment, s’ha començat a introduir també l’ús del neologisme *família monomarental per a referir-se específicament a la família monoparental en què el progenitor que viu amb els fills és la mare.

Hi ha, efectivament, una necessitat de distingir si, en les famílies d’un sol progenitor, el progenitor és el pare o bé la mare, perquè aquest fet sol tenir implicacions de tipus social i econòmic, i és justament aquesta necessitat la que ha portat a l’aparició de *monomarental, un adjectiu que el Consell Supervisor del TERMCAT ha desestimat recentment de manera explícita per motius d’inadequació lingüística.

Les raons per considerar inacceptable monomarental (creat, previsiblement, a partir del prefix d’origen grec mono-, que significa ‘un de sol’ + l’adjectiu*marental, derivat hipotèticament de mare) es poden resumir en dues:

• L’adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, atribuïble a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa ‘relatiu al pare’, com suggeriria un hipotètic *marental, sinó ‘relatiu al pare i a la mare’, i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de 

parens, -ntis (participi present del verb parere ‘parir’), que significa ‘el pare o la mare’ i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense vinculació semàntica exclusiva amb el sexe masculí.

• L’adjectiu *marental, com a derivat de mare i sobre el qual s’hauria creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a(del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris ‘mare’, els quals donarien lloc, en tot cas, a uns hipotètics monomatern -a i monomaternal, respectivament, però no a monomarental. Les formes monomatern -a imonomaternal, però, no són vàlides per al concepte que ens interessa perquè es podrien aplicar a totes les famílies en què hi ha una sola mare, incloses les de pare i mare.

Com a alternativa, doncs, a família monomarental, el Consell Supervisor proposa la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental (‘Relatiu o pertanyent a la família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills’) i precisa el significat més restrictiu a partir de l’adjectiu femenina. Aquesta solució permet l’existència d’un genèric (monoparental) i la possibilitat d’especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparental masculina).