CONTENCIÓ EMOCIONAL AMB PERSONES AMB DIVIERSITAT FUNCIONAL

Quan l’objectiu principal d’una intervenció o d’un servei és la contenció emocional crec que s’han de valorar molts elements que normalment s’ignoren. La contenció, en certs casos i situacions, es favorable per la persona ja que pot evitar que certes conductes perilloses augmentin o es repeteixin. Però la problemàtica rau en el moment en què la contenció esdevé una característica principal de la persona i envaeix qualsevol acte d’intervenció. En aquest moment és fàcil caure en el parany de simplificar, estigmatitzar i etiquetar el subjecte amb el concepte de contenció. Per por a una alteració conductual, es procura tenir el subjecte submís, passiu, quiet i callat. Així, es converteix una persona en una no-persona, en algú a qui s’evita que pugi pensar i actuar per si mateix. En cap moment intento amagar situacions en què obrir portes perquè aparegui la identitat subjectiva o quan s’intenta indagar en els sentiments, pugi comportar greus alteracions conductuals. 

És més, en aquests casos penso que s’aplica una contenció positiva, ja que l’objectiu final de la intervenció és un benefici pel subjecte. Sóc plenament conscient que aquestes situacions existeixen, però no puc comprendre que afectin i influeixin d’una manera decisiva en l’esfera de la intervenció social. En alguns casos la contenció s’utilitza generant una doble problemàtica moral i ètica. Per el treballador és més fàcil tenir els usuaris i usuàries “Continguts” i l’argument perfecte i justificador és que és beneficiós per ells. Però, per a qui és més beneficiós? Amb la meva pròpia experiència he aprés que quan deixes expressar-se, quan afavoreixes que actuïn tal i com són, quan la contenció passa a un segon terme, apareixen nous elements en la personalitat dels subjectes. I aquests nous elements impliquen treball, feina per l’educador. Quan ofereixes llibertat i seguretat perquè una identitat floreixi, sorgeixen elements molt positius, però evidentment també de negatius.

I s’han de treballar, requereixen atenció i de saber posar límits per respectar a un mateix, als altres i a l’entorn. Aquí és on apareix el conflicte, ja que en diverses ocasions es premia la contenció per evitar que sorgeixin els elements personals i subjectius. Aquest fet l’anomeno contenció negativa, quan l’objectiu real de la contenció no és la seguretat física o psicològica del subjecte, sinó que és el benefici o la tranquil·litat del professional.

Des d’aquest punt de vista, i en l’àmbit de persones amb diversitat funcional, crec que hem de deixar crear, expressar-se, riure, plorar, cridar, ballar i sobretot deixar que siguin ells mateixos. Des d’aquest concepte, i des del de contenció negativa, entenc que la visió de la relació professional – usuari s’estableix des de la perspectiva psicoanalítica on la distància és essencial per la teràpia. I jo necessito trencar aquesta distància quan es treballa amb la diversitat funcional. I trencar-la en el punt just per obtenir una visió objectiva que ajudi a actuar amb claredat, però també per aconseguir la proximitat suficient per viure les situacions amb empatia i en conseqüència respondre amb més humanitat.

http://educaciocritica.blogspot.com.es/2013/11/contencio-emocional-amb-persones-amb.html