Tenen els educadors socials un lloc a les biblioteques?

La Biblioteca Bon Pastor va inaugurar els seus serveis el novembre de 2004. Pocs dies després, l’assistència de grups de joves en risc va alterar el funcionament normal del centre tant per l’ús incorrecte que en feien com per la percepció que els altres usuaris tenien de la Biblioteca. Aquest article descriu la intervenció que l’equip de la Biblioteca va dur a terme durant vuit mesos, amb la participació d’un educador social integrat a l’equip com un professional més. L’experiència es planteja com un element que cal tenir en compte en el debat tècnic sobre els rols professionals.

1 Introducció

Darrerament un nou debat s’ha instal·lat amb força en els fòrums dels professionals bibliotecaris: s’ha de respondre a les conductes problemàtiques de certs grups i persones a les biblioteques? Com s’ha de fer? Correspon al personal bibliotecari intervenir davant d’aquestes conductes no normalitzades?

Aquest article vol afegir un nou punt de vista en el debat esmentat a partir de la reflexió feta sobre la intervenció duta a terme per un educador social a la Biblioteca Bon Pastor del districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona. Un punt de vista que no vol pontificar en un tema tan polièdric a l’hora d’abordar-lo, sinó argumentar des de la pràctica com s’ha respost a una determinada situació de conflicte en una biblioteca i, així, contribuir positivament en un debat que massa vegades es fa des de posicions molt condicionades per la mateixa realitat a què es vol donar resposta i per la manca d’eines professionals.

Una nova biblioteca per a un nou escenari sociocultural

Des de fa bastants anys, les biblioteques s’han posicionat en el nucli de les dinàmiques culturals dels territoris i s’han fet un lloc propi com a centres culturals de proximitat, allunyant-se d’un model d’equipament cultural adreçat als estudiants i estudiosos, endogàmic en relació amb les seves dinàmiques i poc vinculat al seu entorn.

Aquesta nova manera d’entendre les biblioteques, més pròpia del nou segle, ha estat necessària per adaptar-se als nous canvis socials i culturals que de manera vertiginosa en molts casos va portar el final del segle XX: canvis en els hàbits culturals, noves formes d’utilització del temps de lleure, la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la diversificació de públics i, el que ens ha d’ocupar en el present article, les noves realitats socials.

Les noves realitats socials

Un nou escenari cultural, creat per diverses i diferents raons com les anomenades anteriorment, però també per l’aparició de noves realitats socials, com ara les següents:

La societat multiètnica. Els fenòmens migratoris actuals fan que les societats occidentals tinguin cada vegada més presència de grups culturals i/o ètnics provinents d’altres zones del món.

Les TIC i la seva doble cara. Faciliten la democratització i la generalització de l’accés a les fonts d’informació als qui tenen propera la tecnologia, però poden també generar exclusió per als sectors que no hi poden accedir amb facilitat o que pateixen un desconeixement de les noves eines tecnològiques.

Les noves formes d’exclusió social. No ens podem quedar només en la identificació del desarrelament de certs immigrants. L’existència de sectors socials exclosos ha passat de ser concebuda com una situació que cal combatre a ser un tret definitori de la nostra societat. Una situació que la majoria defineix com a estructural i que, com totes les desigualtats, té una arrel econòmica. I és aquí on els joves es converteixen en un dels grups més vulnerables i que, per la seva realitat madurativa, fan més explícita aquesta exclusió a partir d’actituds clarament desestructurades que busquen el conflicte o l’atenció dels adults i/o dels “normalitzats”.

2 Una biblioteca al barri del Bon Pastor

L’any 1945, el barri del Bon Pastor, que pertanyia al municipi de Santa Coloma de Gramenet, s’annexionà a Barcelona. Els límits actuals del barri del Bon Pastor són el riu Besòs, el carrer de Sant Adrià, el passeig de la Verneda i les vies del tren; té una superfície de 200 hectàrees i una població de més de 12.000 habitants. Situat en un territori envoltat de polígons industrials, aïllat, amb una estructura d’ordenació tancada en si mateixa, no disposa d’una oferta cultural i d’oci de qualitat. Actualment, el Bon Pastor és immers en la transformació urbana i social dels seus espais. Noves zones comercials i d’habitatges conformen una renovació decisiva per al barri.

La Biblioteca del barri del Bon Pastor, que forma part de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona, va ser inaugurada el 6 de novembre de 2004. El barri del Bon Pastor disposa d’una gran diversitat de població: comunitat gitana, xinesa, magribina, llatinoamericana, africana i autòctona (formada en els seus orígens per població majoritàriament de la immigració interna). La Biblioteca Bon Pastor és un reflex de la realitat social del barri i entre els seus usuaris compta amb tots aquests col·lectius. Cal destacar, però, que el barri no ha tingut mai una biblioteca pública (anteriorment només hi havia una sala de lectura al Centre Cívic); per tant, una gran part de la població no està avesada a usar-la.

Biblioteca Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, Barcelona

Tal com s’ha destacat abans, la Biblioteca ofereix els serveis i recursos a una població ben diversa. Entre els usuaris trobem un col·lectiu de persones habituades a l’ús de biblioteques i, per contra, un col·lectiu que no les ha fet servir mai i amb mancances d’hàbits relacionals i de convivència. Durant els primers dies de funcionament es detecta una situació especialment complicada que dificulta la posada en marxa de l’equipament:

• Usuaris adults que no coneixen ni respecten el funcionament d’una biblioteca.
• Usuaris infantils i adolescents sense cap tipus d’hàbits: problemes d’higiene i comportament, incapacitat de relacionar-se amb els altres, incivisme, vandalisme, etcètera.
• Fràgil equilibri entre el grup d’usuaris “no normalitzats” i els “normalitzats”: disfuncions en el servei, comentaris racistes, por a venir a la Biblioteca, etc.

I després de la inauguració... el conflicte!

Les primeres setmanes de funcionament de l’equipament s’incideix especialment a donar informació i formació bàsica sobre l’ús de la Biblioteca i els seus serveis, tant entre la població infantil i juvenil com en l’adulta. Aquesta tasca formativa es fa especialment complicada entre el col·lectiu d’usuaris més joves, ja que molts d’ells presenten greus problemes personals i/o socials: famílies desestructurades, absentisme escolar, consum de drogues, vandalisme, etc. Malgrat la missió educativa i formativa de la biblioteca pública, la realitat dels infants i els joves i la utilització que feien de l’equipament va provocar que el personal del centre es veiés desbordat per la situació. Cal tenir present que l’equip de la Biblioteca, malgrat posseir un grau alt d’habilitats relacionals que faciliten el tracte i l’atenció al públic, està format per professionals de l’àmbit de les biblioteques. No es tracta d’un equip d’educadors i, per tant, no té prou eines per a la intervenció amb la tipologia d’usuaris que la Biblioteca presenta. L’anàlisi de la problemàtica fa que, en aquest context, es plantegi la necessitat d’incorporar a l’equip un educador social per tal de desenvolupar un projecte d’intervenció socioeducativa i facilitar l’adquisició d’habilitats per treballar amb el col·lectiu d’infants i de joves en risc.

Així, la setmana del 20 de desembre de 2004 s’incorpora un educador social a l’equip de la Biblioteca. Des d’aquell moment, l’educador i el personal de la Biblioteca treballen en la definició del projecte d’intervenció socioeducativa (rol de l’educador i planificació). L’objectiu del projecte és l’adquisició per part dels usuaris més conflictius i/o marginals d’uns hàbits bàsics de comportament i relació que els permetin la integració amb la resta d’usuaris de la Biblioteca, com també un ambient de convivència i civisme al centre.

3 El projecte d’intervenció socioeducativa

A continuació descriurem les línies de treball del projecte i les accions i intervencions que l’educador duu a terme a la Biblioteca:

a) El treball socieducatiu enfocat a la integració social

Aprenentatge d’hàbits d’higiene bàsics entre els usuaris que pertanyen als col·lectius més marginals. Netejar-se la cara i les mans quan arriben a la Biblioteca, pentinar-se mínimament el cabell, vetllar perquè entrin vestits (amb samarreta, sabates, etc.). El seguiment perquè aquests hàbits es compleixin facilita la detecció d’afeccions diverses (febre, infeccions, ferides, polls, fongs, etc.), amb l’avís posterior a les famílies i/o als serveis socials.

Reconducció de situacions potencialment conflictives entre els usuaris amb necessitats especials (conductes hiperactives, actituds agressives, etc.).

Conèixer què es pot fer a la Biblioteca, quan i quin és l’espai adequat. Orientar i dirigir els usuaris sobre els recursos i les activitats que poden dur a terme durant la seva estada a la Biblioteca. Aquests usuaris fan demandes de manera majoritàriament latent, ja que algunes de les conductes conflictives són una manera de reclamar l’atenció dels adults.

Adequar el temps de permanència dels usuaris a la Biblioteca, amb la utilitat que aquesta permanència ha de tenir per a ells. Alguns usuaris, sobretot el públic infantil, passen una gran part del seu temps no lectiu a la Biblioteca, perquè per motius diversos no accedeixen a altres equipaments i serveis del barri, així és que manifesten ansietat i inquietud en certs moments i cal reconduir aquests sentiments i comportaments cap a activitats dirigides.

Relacionar-se dins dels grups d’una manera ordenada i tranquil·la.

Integració de la Biblioteca en la dinàmica sociocultural del barri mitjançant la comunicació i en col·laboració amb altres equipaments i professionals (Centre de Serveis Socials, educadors de carrer —APC—, educadors dels casals i centres oberts, etc.) i entitats del barri.

Integració gradual dels usuaris que pertanyen als col·lectius més marginals a les activitats de la Biblioteca amb la resta d’usuaris.

Establiment de protocols i criteris d’actuació consensuats amb el personal de la Biblioteca per abordar les situacions de conflicte que es produeixin, i minimitzar l’impacte tant dels usuaris com del personal.

Orientació sobre l’oferta d’activitats, de serveis, de recursos, de fonts i de maneres de participació dels usuaris en la dinàmica de la Biblioteca.

Comunicació directa o telefònica amb els pares o tutors dels usuaris amb comportaments o actituds que provoquen situacions conflictives.

Activitat Conta contes

b) El treball en l’àmbit de les actituds, les normes i els valors

Respecte cap al personal (parlar amb el to adequat, aprendre a dur a terme peticions d’una manera adequada, etc.), entre els usuaris (respectar l’alteritat, l’espai comú per mitjà de les normes, evitar les baralles, no dur a terme moviments bruscos i/o sorollosos, etc), com del material (no pintar el mobiliari ni les parets, tenir cura dels documents i del material informàtic) i de l’espai de la Biblioteca (establiment de les pautes de comportament adients en funció de cada espai, activitat o esdeveniment).

Acceptar que, si no es respecta la normativa, la conseqüència és la no-entrada a l’espai durant el període que marqui la normativa, i després reconduir pedagògicament la situació produïda mitjançant la reflexió i/o el diàleg, o la redacció a partir d’un text proporcionat.

Assertivitat en les respostes quotidianes: reaccions positives en les activitats diàries.

Establir límits conductuals clars com a prioritat per a la continuïtat de la resta d’objectius.

Establir límits en la conducta del grup mitjançant l’autoregulació i/o la divisió d’aquest en l’espai.

Incidir especialment en la intervenció en aquells casos més problemàtics dins l’àmbit conductual a la Biblioteca:

• Resposta a les demandes més intenses d’atenció dels usuaris en funció de les dificultats i/o interessos concrets (usuaris analfabets a qui cal donar suport i/o ajudar tant en la lectura com en l’escriptura, etc.).
• Disseny de tasques immediates per a usuaris hiperactius per tal que puguin centrar l’atenció en una activitat o tasca concreta.
• Intensificació de les pautes normatives per a la regularització de conductes en els usuaris amb dificultats cognitives.

Taller de rap

c) El treball socioeducatiu comú a tots els usuaris de la Biblioteca

Donar a conèixer la normativa de la Biblioteca i vetllar perquè es compleixi: tenir cura del fons, material, etc., baixar el to de veu, no menjar ni beure, no córrer ni jugar, no fumar, etc.

Explicar com cal comportar-se a la Biblioteca, tant individualment com en grup, i donar a conèixer l’ús que cada espai, servei o recurs té assignat.

Transmetre a tothom la idea de la Biblioteca com a centre obert que treballa per satisfer les necessitats informatives, formatives i culturals de tota la població.

Taller de Sant Jordi

4 Fases i metodologia de la intervenció

La problemàtica detectada a la Biblioteca Bon Pastor es considerava que s’havia d’abordar des d’una perspectiva socioeducativa, perquè era la més adequada per al tractament del problema: el desajust d’una part de la població respecte del comportament que s’espera dins un equipament d’aquestes característiques. Podríem esquematitzar el procés d’intervenció en tres fases molt generals:

Fase de diagnòstic i presa de contacte

Aquesta sol ser en tots els programes d’actuació socioeducativa la part més problemàtica, pel fet que sol iniciar-se dins un context conflictiu. En un procés d’adaptació, el temps sol ser un factor clau a causa de la continuïtat dels incidents i de la pressió dels diferents actors socials per entreveure els resultats. A més a més, la presa de contacte és el moment de les presentacions entre els protagonistes de l’acció i les persones encarregades de dur a terme la intervenció, la qual cosa a vegades es tradueix en situacions de tensió. Però el context concret d’actuació és el que marca les pautes i els temps d’actuació en els processos de canvi social.

En un primer moment, es decideix començar el procés per mitjà de la dinamització d’un grup infantil concret, que, en principi, era el que provocava la major part dels conflictes. Malgrat uns bons resultats inicials, aquesta actuació es va revelar insuficient, ja que no tenia un impacte global; estava molt focalitzada en un sol grup, per la qual cosa, quan venien altres grups, el procés de negociació començava des de zero. Aquests grups manifestaven els mateixos comportaments que reflectien a la Biblioteca en altres espais; la diferència és que aquest era un equipament acabat d’inaugurar i representava una novetat al barri: calia “passar la quintada”. Per tant, aquests episodis conflictius seguien produint-se, i anaven in crescendo a mesura que els grups que venien eren més problemàtics. Podem dir que acabem aquesta primera fase avaluant tot el procés d’intervenció decidits a canviar en el futur el tipus d’accions dutes a terme fins aquest moment.

(Re)disseny i execució de la intervenció

Amb aquest replantejament iniciem la segona fase. Decidim dotar la intervenció d’una perspectiva més global, atès que no sols hi venia públic infantil, sinó també juvenil i adult, i dins de tots els grups hi havia persones que no manifestaven comportaments adequats dins la Biblioteca. Per tant, la decisió va ser establir un marc normatiu de convivència comuna i aplicar-lo de manera efectiva, tenint en compte, això sí, les diferències interindividuals i adaptant les accions a cadascun dels casos, mantenint-nos, sempre que fos possible, fidels a dos principis fonamentals: l’equitat en l’aplicació de la normativa i l’acceptació de les persones (no de les conductes) amb qui es treballava.

Així, en comptar amb un professional dedicat exclusivament a aquestes tasques, la Biblioteca estava dotada de mecanismes de retroalimentació, en què la conducta de les persones podia adaptar-se a l’espai seqüencialment, no per mitjà de la mera exclusió —de la població més conflictiva, tan sols vuit d’un grup de més de cinquanta usuaris van ser exclosos permanentment—, sinó construint de manera progressiva i negociada, per mitjà tant de les normes com de la reflexió, una relació de respecte entre les persones que treballem a la Biblioteca i les que en fan ús.

Consolidació i ampliació dels objectius marcats

Una de les qüestions rellevants és l’impacte de la Biblioteca en un barri d’aquestes característiques, ja que incrementa els recursos socioeducatius que pot utilitzar la comunitat i les possibilitats que ofereixen les seves infraestructures i el fet de comptar entre el seu personal amb un educador social. A més, per les característiques del barri, tots els agents socioeducatius compartíem casos i les situacions generades en els espais normalitzadors eren molt similars. D’aquesta manera, les coordinacions que ja es duien a terme amb altres recursos socioeducatius de la comunitat (Casal Infantil Bon Pastor, Associació Gitana del Bon Pastor, etc.) es van transformar en accions i activitats concretes que complementaven els esforços en l’àmbit educatiu que aquests ja duien a terme.

Dos dels punts forts del programa van ser, sobretot, el treball en equip i la introducció d’un educador social encarregat en exclusiva de l’atenció d’un públic amb necessitats educatives especials.

El pilar bàsic sobre el qual se sustentava l’estratègia del projecte era el fet d’haver establert un protocol d’actuació, amb criteris consensuats per tot el grup de treball, en funció de les situacions que es podien produir, de manera que es pogués minimitzar l’impacte que aquestes circumstàncies tinguessin sobre el funcionament quotidià i normalitzat de l’espai. La idea era construir un mecanisme fluid sobre el qual abordar les problemàtiques quotidianes i poder-les reconduir. La seqüència que s’establia era, bàsicament: si la situació problemàtica no podia ser abordada per la persona encarregada de l’atenció al públic, hi acudia l’educador, que intentava establir alternatives per a la solució. Generalment es procedia a la solució in situ o es dirigia a un espai habilitat. La reconducció s’establia per mitjà d’una negociació i uns pactes. En cas de resposta negativa, es prohibia l’entrada a la Biblioteca durant un temps determinat, passat el qual s’hauria de reavaluar la situació.

Un altre dels objectius fonamentals des de l’inici del programa va ser recuperar l’autoestima individual i col·lectiva de l’equip, ja que en l’inici del projecte i en aquest context conflictiu era molt minsa. L’única manera de finalitzar amb èxit aquell procés era amb esforç i convicció col·lectives. En aquest sentit, cal remarcar la implicació manifesta de tots i cadascun dels treballadors.

Quant al treball psicopedagògic amb l’equip, el més destacable seria la feina d’assessorament pedagògic sobre els modes de relació individual i grupal amb alguns usuaris, i les estratègies que calia seguir segons els diferents individus, com també les tècniques de resolució de conflictes, en què l’educador duia a terme una funció de mediació entre les parts implicades.

Aquesta intervenció socioeducativa ha convertit la Biblioteca en un dels agents socialitzadors institucionals més importants del barri, al costat de l’escola i dels altres recursos socioeducatius ja existents. A diferència d’aquests darrers, la Biblioteca es caracteritza per la flexibilitat i el caràcter no obligatori d’assistència. No obstant això, duu a terme una feina de reforç de l’aprenentatge de les normes, els valors i les actituds en l’àmbit del comportament social que pot complementar, sense sobreposar-s’hi, el treball socioeducatiu dut a terme pels diferents actors socials. I tot això sense oblidar la feina d’aproximació i de difusió cultural que ja tradicionalment exerceixen les biblioteques a la ciutat de Barcelona.

Després de sis mesos de treball, els resultats del projecte i la intervenció de l’educador van ser molt satisfactoris. A continuació es presenta un quadre resum que avalua els resultats de la intervenció.

Incidir en els grups diana ambdinàmiques conflictives. 

• Nombre total d’infants i de joves atesos: 50
• Total de nois: 27
• Total de noies: 23

Millorar el nivell d’hàbits d’higiene. 

• Nombre d’infants i de joves: 8
• Nombre d’infants i de joves que milloren: 6
• Percentatge: 75%

Millorar les pautes conductuals i el respecte envers els altres. 

• Nombre d’infants i de joves: 50
• Nombre d’infants i de joves que milloren: 26
• Percentatge: 52%

Millorar els hàbits d’utilització dels espais, el material i el respecte de la normativa. 

• Nombre d’infants i de joves: 80
• Nombre d’infants i de joves que milloren: 60
• Percentatge: 75%

Millorar l’ús del servei d’Internet. 

• Nombre d’infants i de joves: 50
• Nombre d’infants i de joves que milloren: 26
• Percentatge: 52%

Millorar el nivell de responsabilitat respecte als germans petits. 

• Nombre d’infants i de joves: 8
• Nombre d’infants i de joves que milloren: 5
• Percentatge: 60%

5 Conclusions

El Manifest de la UNESCO de 1994 defineix la biblioteca com una institució democràtica que garanteix la igualtat d’accés a la cultura i al coneixement per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. També ha de servir per “encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural”. Per tant, la biblioteca no pot donar l’esquena a les noves realitats socials, per molt dures que siguin, i ha de convertir-se en un agent més de socialització per als col·lectius que, tot i alterar el funcionament normal dels serveis, ho requereixen.

El repte, tal com ha volgut explicar aquest article, és aquesta exigència d’adaptació als canvis culturals i socials: com abordar-los des d’una disciplina professional no avesada a la intervenció social per convertir la biblioteca en:

• Un àmbit d’intervenció social. Com a espai de prevenció, detecció i intervenció. La biblioteca, com a espai educatiu que és, també es converteix en un espai d’atenció primària en el qual, mitjançant l’observació i l’acció, es poden modificar conductes, prevenir riscos i engegar processos socialitzadors.
• Un àmbit d’intervenció educativa. La biblioteca ha de convertir-se en un equipament on els serveis i les activitats (l’adaptabilitat de les quals és un recurs que les fa especialment útils) siguin recursos educatius susceptibles de ser utilitzats pels educadors i per altres agents socials en els processos d’intervenció social, i que no han de ser vistos com a equipaments culturals exclusius de la població “normalitzada”.

Un espai de cohesió social.

Els immigrants com els nous ciutadans. L’aparició de nous col·lectius provinents d’altres cultures i zones del món crea riquesa cultural i mestissatge. Però la realitat s’ha entossudit a demostrar-nos que crea també exclusió. La biblioteca ha de permetre que la desigualtat cultural que aquests col·lectius poden patir sigui un procés que cal combatre des de l’accés igualitari a la informació i la cultura que el servei públic afavoreix.

Altres intervencions des del voluntariat. Per exemple, els serveis de préstec a domicili per a gent gran i per a persones amb discapacitats.

Utilització de les TIC per combatre la marginació i l’exclusió social. Ja hem argumentat més amunt com aquestes noves tecnologies poden crear dualment exclusió i integració. És, per tant, feina de la biblioteca pública utilitzar l’immens poder actual de la tecnologia com a estratègia igualitària, que permeti l’accés a les fonts d’informació de manera universal, utilitzant els instruments tant formatius com lúdics que actualment aquestes posen a l’abast —encara al nostre país— dels públics afavorits socialment.

En aquest article hem volgut demostrar que un equip multidisciplinari format per professionals del món bibliotecari i professionals del món educatiu possibilita una atenció als usuaris més global, integral i, per tant, qualitativament més positiva. El debat no el centraríem, doncs, en si les plantilles de les biblioteques han de tenir de manera permanent la figura de l’educador o un altre treballador de l’àmbit social. Però sí que han de disposar —sempre en el marc d’economia de recursos que l’Administració pública marca— de la possibilitat d’intervenir coordinadament, puntualment o de manera estable, amb aquest rol professional quan la realitat ho demana, com ha estat el cas de la Biblioteca Bon Pastor.

L’educador, com a facilitador d’habilitats socials per als educants, però també per als professionals bibliotecaris, ha de ser un recurs cada vegada més present en els àmbits socials de territoris desfavorits. Com la biblioteca...

Bibliografia

Les biblioteques públiques: espais d’integració social. Jornades interprofessionals. Salt, 15 i 16 de març de 2002. Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2003.

IFLA/UNESCO. Manifest de la biblioteca pública. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994.

Servicio de soporte socioeducativo de la Biblioteca Bon Pastor: memoria de actividades, 2005. (No publicada.)

El web de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, cop. 1995. <http://www.bcn.es>. [Consulta: 21/03/2006].

El web de les biblioteques de Barcelona. Barcelona: Biblioteques de Barcelona. <http://www.bcn.es/biblioteques>. [Consulta: 21/03/2006].

Articles similars a BiD

• Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975. Estivill Rius, Assumpció. (2013)
• Les biblioteques públiques de Medellín com a motor de canvi social i urbà de la ciutat. Peña Gallego, Luz Estela. (2011)
• Espais nous per a usos nous. Gambles, Brian. (2010)
• Les vacances, l'oci i la lectura : la Biblioteca d'estiu – la Biblioteca a la Fresca – d'Alcossebre, Alcalà de Xivert (2004-2008). Varona Gil, Josep Eugeni; Gómez García, Carmen. (2009)
• Un estranger m'ha revelat la meva estrangeria. Artigall Valls, Jordi. (2007)

Articles similars a Temària

• Programa de rehabilitación juvenil en la Biblioteca Central Tecla Sala (BCTS). Bravo Jiménez, Pedro A.. (2008)
• Proyecto “Vecinos y vecinas de Barañain : conversaciones en la biblioteca. Arana Palacios, Jesús. (2010)
• Biblioteca solidaria : cinco años moviéndonos por África desde la Biblioteca de Barañáin. Arana Palacios, Jesús. (2008)
• Experiencias con ancianos y niños en una biblioteca pública : bueno, bonito y barato. Díaz Grau, Antonio. (2006)
• Serveis de biblioteca pública en espais oberts. Ramos Curd, Enrique; Gálvez del Valle, Sabina; Morales Zúñiga, Paulo. (2005)

Articles del mateix autor a Temària Medina, Mònica Fernández, Marcos Arranz Martín, Juan José

http://bid.ub.edu/16medina.htm