Pautes control conducta aula

Introducció

Les orientacions generals que s'exposen a continuació estan dirigides als diferents professionals de l'ensenyament i tracten d'aportar algunes pistes que siguin d'utilitat en el control i modificació de conducta en l'àmbit escolar. 

Considerem que els mestres o educadors no tenen per què fer de psicòlegs. No obstant això, sí que poden aprofitar alguns dels seus principis aplicats per exercir la seva tasca amb major eficiència i capacitat. L'objectiu és poder minimitzar les conductes disruptives que suposen pel mestre un gran desgast i per a la classe una alteració del rendiment. 

Amb certa freqüència assistim a grans propostes teòriques sobre com ha de ser o no l'Educació o l'Ensenyament, però, oblidem un aspecte essencial: dotar d'instruments aplicats, orientats en l'aquí i ara, en el context diari de l'aula, on mestres i educadors tracten de treballar amb un grup cada vegada més heterogeni i immers en una societat en constant canvi. 

Esperem que la informació aquí exposada suposin una petita aportació al respecte.

IDENTIFICAR

El primer pas que plantegem per afrontar les conductes disruptives a l'aula suposa la identificació dels agents disruptius. 

Quan es tracta de subjectes indviduales la identificació és relativament fàcil. No obstant això, amb freqüència, aquestes conductes apareixen sostingudes per dinàmiques de grup que no resulten tan òbvies. 

En aquest últim cas es fa necessari l'anàlisi dels seus diferents components. Es tracta d'individus que comparteixen similituds (cultura, raça, ètnia ...)? o és un grup heterogeni? Quins beneficis els hi poden comportar les esmentades conductes? potser: reafirmació davant el grup, desgast i manipulació del mestre, no realitzar certes activitats ? 

En alguns casos pot tractar-se de nens amb trastorns conductuals o patologies diverses que poden necessitar la intervenció d’un professional de la salut. 

Si desxifrem algunes d'aquestes claus podrem actuar amb major eficàcia.

CONÈIXER

La conducta disruptiva, també a l’aula, pot obeir a una multiplicitat de factors (veure Problemes de Conducta per més informació a nivell general). 

Quan intentem donar resposta adient a aquests tipus de conducta, és fonamental, abans d’intervenir, conèixer bé el nen o grup i les seves circumstàncies. 

La explicació rau en el fet de que si coneixem els factors de risc que envolten al nen i els possibles elements desencadenants i/o mantenidors del problema podrem cercar la millor solució.

Les diferents tècniques conductuals comprenen un ampli ventall de estratègies. Si sabem el perfil del nen podrem triar-les en funció de les característiques del nen i no tan sols de la seva conducta. Aquest és un element important per assegura’ns la major eficiència en l’aplicació de les mesures correctores.

No es tracta d'efectuar una avaluació a fons, cosa més pròpia dels psicòlegs, sinó de revisar la informació de què disposem per a obtenir dades rellevants i ajudar-nos a comprendre millor com hem d'actuar. 

A nivell informatiu (en el cas de subjectes individuals) adjuntem un breu qüestionari en el qual es contemplen els diferents factors de risc que són susceptibles de provocar i mantenir conductes disruptives a l'escola.

S'han introduït factors genètics, ambientals, de temperament i afectius. 

El qüestionari aporta una puntuació total de risc però també permet una anàlisi del pes específic de cada factor per poder prendre les decisions més adequades. 

Més endavant s'exposen les tècniques més adequades en funció del tipus de perfil de nen.

Qüestionari de Factors de Risc

A major puntuació obtinguda en aquest qüestionari, major és la probabilitat de la presència d'episodis conflictius i pitjor pronòstic en la seva evolució i correcció. 

Els diferents ítems es puntuen amb 0 (resposta negativa a la pregunta) o 1 (resposta afirmativa). El resultat només pretén aportar una aproximació per avaluar el pes total dels diferents factors que influeixen en la gènesi i manteniment del problema. No té cap altre comès ni valor diagnòstic. Tanmateix, de la seva anàlisi, podem obtenir algunes dades per a orientar millor la nostra actuació.

1. Hi ha antecedents familiars de problemes de conducta o salut mental? 
2. Viu en un entorn marginal amb alt risc social? 
3. Pertany a una família desestructurada (separació dels pares), criança amb altres figures familiars (avis, oncles ...)? 
4. Es coneixen maltractaments cap al nen (físics o psíquics), abandonament, negligència o incompliment dels drets bàsics del mateix (menjar, higiene, escolarització, etc ..)? 
5. Les primeres conductes disruptives es van manifestar abans dels 5 anys? 
6. Aquestes conductes són persistents i romanen al llarg del temps tot i patir fluctuacions en la seva freqüència i intensitat? 
7. Gaudeix d'activitats que suposen risc físic per ell mateix o altres? 
8. Existeixen paral·lelament a les conductes disruptives un retard significatiu en l'aprenentatge escolar? 
9. En nens més grans (a partir 12 anys): hi ha conductes de risc com ingesta regular d'alcohol o substàncies?  
10. És temut o refusat per una part significativa dels seus companys a l'escola? 
11. Els seus pares o tutors no solen ser col·laboradors i sovint no assisteixen a les reunions de l'escola? 
12. Té el nen un patró de comportament caracteritzat per dos o més de les següents característiques?: Hiperactivitat; Impulsivitat, Dèficit atencional, Baixa tolerància a la frustració. 

Interpretació dels resultats:

Puntuació total: Valoració:

• De 0 a 4 punts El nen presenta cap o pocs factors de risc i, per tant, la seva evolució hauria de ser positiva. Si apareixen conductes disruptives poden ser deguda a circumstàncies temporals.
• De 5 a 8 punts Es situa en una zona mitjana o mitjana-alta de risc per presentar episodis disruptius freqüents i de certa intensitat. La seva evolució dependrà del control dels diferents factors de risc i el seguiment per part dels diferents professionals de la salut.
• De 9 a 12 punts En aquesta franja es situen els nens amb pitjor pronòstic en presentar gairebé tots els factors de risc. En aquest grup s'inclourien els casos més patològics amb necessitats d'atenció especialitzada.

Independentment de la puntuació total obtinguda per un nen determinat, és interessant comprovar si hi ha predomini d'algun dels factors de risc. A la taula següent s'han agrupat els diferents ítems segons al factor al qual pertanyen.

Tipus de factor:

• 1 Genètic
• 5, 6, 7, 12 Temperament / Personalitat
• 2, 3, 8, 9 Ambiental
• 4, 10, 11 Emocionals o Afectius

Anàlisi dels factors

Predomini dels factors genètics, temperament o personalitat: 

• Els nens en els que predominen aquests factors presenten conductes persistents, amb major dificultat per a la seva extinció o control. Solen requerir medicació per optimitzar els resultats. A l'escola, les millors tècniques per al seu control són els procediments operants. No suporten que se'ls dugui la contrària i presenten molt baixa tolerància a la frustració. Tampoc que se'ls aixequi la veu o se'ls amenaci amb càstigs o conseqüències negatives per la seva conducta. 
• Mantenir fortes discussions amb ells suposa entrar en el seu terreny i podem propiciar una major activació. Tot això no vol dir que hem de ser tolerants davant els seus conductes o no castiga'ls sinó que quan ho fem sigui amb fermesa, amb seguretat, però sense estridències. 
• El nen ha de saber que volem ajudar-lo però que hi ha uns límits que no es poden sobrepassar. 

Predomini dels factors ambientals: 

• Es tracta també de factors que exerceixen una notable influència sobre la conducta. En combinació amb els anteriors poden agreujar els problemes significativament. 
• Quan hi ha un predomini d'aquests factors resulta molt útil combinar els procediments operants amb la pràctica d'habilitats socials i també les pautes educatives de prevenció de riscos. 
• Els nens que provenen d'entorns marginals poden haver observat i après models d'interacció amb els altres basats en l'amenaça, la llei del més fort o en valors que s'aparten de les normes socials bàsiques. Molts d'ells presentaran un retard significatiu en els diferents aprenentatges ja que han crescut en un ambient poc estimulant i propici. 
• En l'adolescència configuren una població d'alt risc per consolidar conductes violentes o addictives. Part de la interacció amb ells s'ha de basar, doncs, en oferir models alternatius. 
• Probablement no podrem canviar el seu entorn però sí intentar donar-los una perspectiva diferent sempre des del respecte als seus orígens i creences. 

Predomini dels factors emocionals o afectius: 

• Configuren una població heterogènia en la qual s'inclouen tots els nens que durant la seva infància han patit abusos, maltractaments físics o psíquics, negligència o abandonament per part dels pares o pèrdua d'algun dels progenitors. També poden incloure aquells nens que, tot i pertànyer a famílies de classe mitjana sense problemes aparents, han patit algun tipus de restricció afectiva (vincle) mal establert, nen no desitjat, nen massa protegit, etc ...). 
• Quan predominen aquests factors en un nen que presenta conductes disruptives a l'aula, és possible que ho faci per cridar l'atenció del mestre. Freqüentment pot interpretar-se com una demanda d'ajuda desadaptada malgrat que el nen no sigui capaç d'identificar amb claredat què li passa. Molts nens viuen amb certa "normalitat" patir maltractaments per part de persones properes donat que no han conegut una altra cosa i sovint aprenen a respondre de la mateixa manera que els tracten. Poden arribar a ser grans manipuladors emocionals i ens sotmetran constanment a prova ("ja no t'estimo", "no m'agrades prefereixo a...").
• Destacar que, en general, els nens que han patit importants carències afectives, depenent de la presència d'altres factors de risc, poden desenvolupar tant conductes externalizantes (conductes disruptives, agressives, violència ...) com internalizantes (depressió, retraïment, etc. .), també una barreja d'ambdues. 
• El tracte amb aquest col·lectiu s'ha de basar en trobar un equilibri entre marcar els límits i proporcionar un suport afectiu que els permeti moure's amb major seguretat en l'entorn escolar. És un joc d'equilibris no sempre fàcil de poder regular en el nostre medi.

El model que oferim com a mestres és molt important:

• Un dels factors més importants per poder ajudar a aquests nens i el que segurament determinarà en major mesura l'efectivitat de les estratègies que utilitzem amb ells serà com ens veuen a nosaltres. 
• Els nens són especialment intuïtius i saben llegir en les nostres cares, gestos i reaccions si estem nerviosos o insegurs davant dels seus comportaments. Si això és així, saben que el control el tenen ells i això reforçarà les seves actuacions.
• Un mestre segur, que no dubta davant les decisions que pren però, al mateix temps es mostra serè i tranquil sense perdre els nervis, tot i la conducta de l'alumne, li està enviant un missatge molt contundent : "Tu no tens la capacitat de alterar-me i per aquí no aconseguiràs res ". Si paral·lelament el sabem reforçar positivament, afalagant davant del grup els seus avenços o aspectes positius, sortirem més ben parats perquè l'alumne "problemàtic" millori el seu comportament a classe.

ACTUAR

En aquest apartat intentarem orientar l'actuació segons la informació recollida fins ara. 

En un primer moment s'ha procedit a la identificació de l'individu o grup problemàtic, posteriorment hem aportat pistes sobre les característiques generals de l'actuació depenent del tipus de factors de risc predominants en un individu concret. Ara cal triar quin és el pla d'actuació o estratègia a seguir. 

Això dependrà de si volem modificar la conducta en un grup o la intervenció es dirigeix a un individu. 

En general, les estratègies que s'exposen en aquestes pàgines són susceptibles de ser aplicades tant individualment com a nivell de grup, sempre que siguem capaços d'adaptar-les degudament tenint en compte l'edat dels nens i les circumstàncies de l'escola (Ordinària, Educació Especial ), també del nivell de l'aula. 

Les diferents tècniques són complementàries, és a dir, no s'han d'entendre com un únic sistema d'intervenció, sinó com diferents eines susceptibles de combinar-se entre elles per ajustar-se a les nostres necessitats. De la creativitat i preparació de cada persona dependrà el obtenir uns resultats òptims. 

A continuació s'exposa, a tall de suggeriment, les tècniques d'elecció segons tipus de problema o trastorn.

Alguns trastorns i tècniques d'elecció

Hiperactivitat, Dèficit Atenció, Impulsivitat 

En nens hiperactius o amb simptomatologia TDAH les tècniques habituals d'elecció són l'economia de fitxes i les altres tècniques operants. Les estratègies paradoxals poden utilitzar-se puntualment (en cas de rebequeries o altres conductes disruptives) i com a part d'un sistema més complet d'actuació. En nens a partir de 8 o 9 anys i amb prou nivell cognitiu es pot també utilitzar elPrincipi de Premack. 

Nens desobedient 

L'economia de fitxes pot tenir en aquest col·lectiu un rendiment irregular depenent de la severitat de la desobediència. En general, a major intensitat i freqüència d'aquestes conductes la seva eficàcia disminueix, donat que el nen de seguida percep que no assoleix l'objectiu marcat com a premi. 

Per la seva banda els diferents procediments operants poden ser de gran ajuda si s'utilitzen adequadament. 

Per a situacions concretes poden també aplicar algunes de les estratègies paradoxals. 

Els oposicionistes - desafiants 

Sens dubte conformen un dels grups amb major risc de presentar conductes disruptives persistents i de difícil tractament. En general es caracteritzen per un baix nivell de tolerància a la frustració i qualsevol petit incident pot convertir-se en l'estímul que desencadeni un episodi de violència verbal o física. 

En qualsevol intervenció conductual amb aquest tipus de nens haurem de tenir en compte de no caure en el parany d'obrir una discussió oberta sobre les seves raons. Ells es troben en el seu terreny quan són recriminats en veu alta, en especial, si l'educador o mestre perd els nervis ja que això pot agreujar l'episodi. Dins del possible, és recomanable que el nen percebi seguretat en l'adult que li imposa les mesures correctores amb un to ferm però no amenaçant. 

En algunes situacions concretes poden utilitzar estratègies paradoxals per canviar l'ordre de les contingències i crear un nou espai d'actuació. No obstant això, les tècniques més utilitzades són lesoperants en alguna de les seves variants i segons el cas. 

Alumnes poc motivats 

Recomanem en nens majors de 8 o 9 anys la utilització del Principi de Premack amb alguns components de les tècniques operants, en especial, l'Economia de Fitxes (en el cas dels més petits). 

Alumnes amb Retard Mental, TGD o espectre autista en Educació Especial 

En aquests àmbits les tècniques més utilitzades són els procediments operants. En particular, el Reforç positiu i negatiu, el Modelatge, el Temps Fora, la Retirada d'Atenció o el càstig en algunes de les seves variants.

http://www.psicodiagnosis.cat/areaescolar/pautescontrolconductaaula/index.php