Addictes a la mentida, un relat de: Ilargi betea
Detesto les mentides, potser perquè les persones que més mal m'han fet eren uns veritables mestres de l'engany (aquesta classe de gent que és capaç de dir-te la bajanada més gran del món i fer que te la creguis). A vegades m'he arribat a empassar coses que ara veig totalment absurdes, però en aquell moment em semblaven factibles només pel fet que la persona que me les deia tenia tota la meva confiança.
Potser és que sóc massa crèdula, o que vaig pel món massa confiada, suposo que penso que si jo vaig de cara la resta de persones també ho faran. Què ingenua!
La veritat és que hi ha individus que fan de les mentides el seu estil de vida, deixant anar boles a tort i a dret.
Perque... us heu fixat mai que creen adicció? Doncs sí, quasi es podrien comparar amb una droga: Un bon dia una persona decideix dir una petita trola per evitar ser descobert en una falta, o simplement per experimentar; de sobte se n'adona que ha aconseguit el seu objectiu, llavors pensa "ostres! va bé això!". Un altre dia prova de dir-ne una altra de petiteta, només per veure si aquesta també cola i...resultat excel·lent! Així, a poc a poc, s'hi va enganxant fins que arriba un moment que ja no sap aturar la roda que ja fa temps que va aixafant les veritats.
I és que les mentides també tenen efectes secundaris, no val la pena enganyar-se pensant que s'és més llest que ningú, les contradiccions són difícils d'evitar. Ja ho diuen: "les mentides tenen les potes molt curtes, tard o d'hora les acabes atrapant". Amb el temps (aiii, que fariem sense ell!) tothom queda al seu lloc.
Bé, no sempre és així... i és que és molt difícil arribar a enganxar a tots aquells que ens ensarronen en aquest món on quasi res és cert. L'engany ens espera rere cada cantonada, al menjador de casa mentre mirem la televisó, al iogurt que tenim a la nevera amb gust a una cosa que ni tansols conté, als arbres del carrer que intenten fer-nos sentir entre la natura dins la selva d'asfalt...
Hem de fer el cor fort i obrir bé els ulls per intentar no caure a tots els paranys, vinguin posats per la societat o per una persona mal intencionda.
La veritat és com un suro, la poden enfonsar per un temps però un dia o altre acaba sortint a la superfície.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.