La Convenció dels Drets dels Infants és "Paper mullat" 30 anys després? per Albert Elfa i Ricard Belis ( directors del documental "Paper mullat")

320 milions d'infants al món no estan ni registrats, és a dir, no existeixen legalment, i un de cada cinc menors és víctima d'abusos sexuals

Milions d'infants al món tenen els drets vulnerats. Uns drets recollits en la Convenció dels Drets dels Infants, que van signar solemnement tots els països del món, excepte els Estats Units, a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, el 1989.

Un tractat internacional que, per primera vegada, reconeixia els menors com a subjectes de dret i obligava els estats firmants a complir-lo i a adequar el seu marc normatiu als principis de la Convenció, per assegurar els drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals de les nenes i dels nens.

Però 30 anys després d'aquella data, les vulneracions dels seus drets són constants, sobretot al Tercer Món, però també a Occident, al costat de casa. El documental de "Sense ficció" "Paper mullat" fa un repàs de la situació dels infants a data d'avui.

Josep Morales té 14 anys. Viu al Poble-sec de Barcelona i està pendent de ser desnonat, amb els seus 4 germans petits, i la seva mare:

"Jo podria estar jugant a la Play, però no, me'n vaig a parar un desnonament."

Ouafa El Founti té 16 anys. Viu a Torre Baró i denuncia deficiències en ensenyament i alimentació:

"A un nen que estudia al centre de Barcelona, li és molt més fàcil treure's l'ESO."

Bianca Carrera té 16 anys. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Lluita pel medi ambient i assenyala els perills de la contaminació a Barcelona:

"És clarament un problema de classes socials. Les classes amb més disposició econòmica, òbviament, no patiran el canvi climàtic com el patirà la resta."

La inversió per protegir els infants és insuficient a  Espanya

Infants empoderats denuncien a "Sense ficció" l'incompliment dels seus drets, que viuen en carn pròpia, i consideren la Convenció dels Drets dels Infants paper mullat.

Un criteri corroborat per les dades: un de cada tres nens i nenes està en risc de pobresa o d'exclusió social a l'estat espanyol, i la inversió pública en protecció de la infància està molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea, tal com ho denuncia el responsable de vigilar pel compliment de la Convenció.

Luis Pedernera, president del Comitè de Drets dels Infants de l'ONU, ho confirma:

"La pobresa ha estat una de les qüestions que nosaltres hem marcat més a l'estat espanyol com una de les nostres principals preocupacions. La inversió per fer-hi front està molt per sota de la mitjana d'Europa. Les dades d'Espanya són molt preocupants."

Existeixen famílies amb infants que han de viure al carrer perquè no es poden permetre pagar un lloguer, barris a les grans ciutats catalanes en què les circumstàncies de pobresa extrema retallen les esperances de vida dels infants i en limiten les possibilitats educatives, i zones en què els menors s'han de quedar a casa, perquè no tenen on anar.

També hi ha infants que passen gana o creixen obesos per culpa de la mala alimentació, i desnodrits perquè no tenen assegurat un àpat al dia. Marta Creus, de Càritas Diocesana:

"Tenim infants i famílies que passen gana, sens dubte. No hem d'anar a fora, i tant que hi ha gent que passa gana, infants que passen gana."

Emilie Ribas, de Save the Children, assegura que no hi ha motius que justifiquin aquesta vulneració de drets:

"No hi ha raó tangible que justifiqui que, en una societat rica com la nostra, hi hagin taxes de pobresa infantil o tanta desigualtat social. I que aquest determinant social de la salut, que segons el teu barri, el codi postal teu, puguis tenir deu anys més d'esperança de vida, tampoc hi ha cap raó moral que ho justifiqui."

Al voltant d'aquest desemparament, centenars de militants socials i ONGs es fan càrrec de suplir les mancances de les administracions en un moment en què la pobresa empeny per quedar-se enquistada en capes àmplies de la societat catalana i a les portes d'una altra crisi anunciada, que farà ploure sobre mullat.

Article sobre l'explotació i els abusos sexuals

L'article 34 de la Convenció dels Drets dels Infants diu: "Els estats es comprometen a protegir el nen contra totes les formes d'explotació i abús sexual."

Un de cada cinc menors és víctima d'abusos sexuals, el 80% dels quals es produeixen en l'àmbit de la família. Aquest va ser el cas de la Momo, que va ser víctima d'abusos sexuals des dels 6 anys.

"Això, per a un nen, és matador. És molt complicat viure amb això. I que no sàpiga ningú que vius amb això."

Vicki Bernadet, presidenta de la Fundació Vicki Bernadet, parla de la seva experiència:

"En l'època en què jo vaig patir abusos... Tens molt clar que, tot i que t'estan passant coses que tu, no vols que passin, eh... tens la sensació i pràcticament la seguretat que si demanes ajuda o parles, se't complicarà encara molt més la vida. Els abusadors tenen ja una manera de fer veure a qualsevol nen o nena que li és molt més rendible que no parli que no pas que parli."

Una indefensió que es veu agreujada, si es decideix a denunciar, per la immersió del nen o nena en un món, el policial, el judicial, el mediàtic... aclaparador.

320 milions d'infants no registrats al Tercer Món

La falta de lleis que protegeixin els infants d'una manera decidida i sensible, els exposa encara més i n'afavoreix el silenci.

Si al Primer Món els drets dels infants estan vulnerats, al Tercer Món pràcticament no existeixen. 320 milions d'infants no estan ni registrats. No existeixen legalment. Són les dades feridores d'un informe d'Unicef que assenyala l'Àsia i l'Àfrica com els llocs on més nens i nenes hi ha al carrer.

Aquests infants estan exposats a les màfies, que els utilitzen lliurement, perquè saben que ningú no els reclamarà, com a nens soldats, esclavitzats en feines sense remunerar, prostitució i, sobretot, tràfic d'òrgans.

Josep Maria Faura, director d'Educo, parla del tràfic de menors:

"En aquest moment, el negoci més important és el tràfic d'òrgans. El tràfic d'òrgans que van a occidentals. En aquest moment, seria a la Xina i als països que ja s'han desenvolupat. Aquest és el gran, gran, perdó per l'expressió, gran mercat. (...) Jo vaig estar amb algun comissionat del tema tràfic d'òrgans, i em deia coses que són tan dramàtiques, que millor no dir-les... Inclús tenen el preu de cada òrgan... Vostè què vol, un fetge? Tant."

Laetitia Bazzi-Veil, d'Unicef Senegal, explica com lluitar contra aquestes màfies:

"El tràfic d'infants. Com més nens constin al registre civil, menys risc d'explotació hi ha i, en concret, menys risc de tràfic. Perquè, si hi ha adults que viatgen amb nens que no tenen documents d'identitat, els és més fàcil de dir: "Soc el seu pare", "Soc la seva mare", "Soc el seu oncle."

També es referix a les màfies que trafiquen amb infants Luis Pedernera, president del Comitè dels

Drets dels Infants de l'ONU:

"S'han violat, amb aquests infants, drets bàsics, com el de tenir una identitat. Són "ningú" en aquest món. Amb ells es fa tràfic d'òrgans, explotació sexual, se'ls fa servir en conflictes armats i delictes complexos, com narcotràfic. A tots aquests perills s'exposen aquests nens que no tenen cap identificació.

L'Amadou té 18 anys i va arribar del Senegal el 2017, quan teòricament en tenia 16. Però les autoritats catalanes de menors, la DGAIA, no s'ho va creure i el va considerar major d'edat, tot i que ell havia demanat un passaport a la seva ambaixada, en què es certificava que era menor.

L'Amadou no va ser considerat menor no acompanyat, un MENA, i per tant, no va tenir dret a estar acollit en un centre de la Generalitat.

Tant ell com els que sí que es consideren menors no acompanyats passen per un calvari ple d'estigmatitzacions i de rebuig. No poden treballar perquè, a diferència dels nacionals, que poden fer-ho als 16 anys, no els ho permet la legislació vigent. I quan són majors d'edat, tampoc no poden fer-ho si no tenen els papers en regla.

Uns nois i noies que ja havien passat un calvari fins a arribar a Catalunya.

L'Amadou Diallo ens parla del seu calvari personal:

"Quan era a Líbia van matar el meu millor amic davant meu. Jo tenia molta por. Ara només vull viure aquí per estudiar i poder treballar."

Albert Parés, advocat:

"Aquests nois es moren de ganes de treballar. Clar que hi haurà un jove, o un menor, que es perdi. Quants joves hi ha a Catalunya que han comès un delicte, i agressions sexuals i qualsevol tipus de delicte? Quants n'hi ha? O sigui, fem una equiparació a tota la població, no ens quedem només amb els menors estrangers."

Els drets dels infants estan molt ben recollits en la Convenció que es va firmar fa 30 anys, però la falta de compliment per part dels governs els converteixen, malauradament, en paper mullat.

https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/la-convencio-dels-drets-dels-infants-es-paper-mullat-30-anys-despres/noticia/2964637/