La violència de fills a pares dispara les alarmes per Josep Rovira
El documental "Fills
maltractadors, pares amb pors" aborda l'anomenada violència
filioparental, una realitat que les famílies viuen en silenci i que ha disparat
les alarmes socials per l'augment dels casos i per la gravetat de les
situacions que es generen
L'anomenada violència
filioparental és un fenomen que sense ser nou ha disparat totes les alarmes
socials per l'augment exponencial de casos i la gravetat de les situacions que
es generen. I el problema és doblement complicat d'abordar perquè no només es produeix
en àmbits i situacions com els entorns familiars i la majoria de vegades amb
adolescents, si no perquè és una realitat emmascarada que la majoria de les
famílies que la pateixen la viuen en silenci.
Per això només es tenen dades dels
casos que s'han denunciat. Per exemple, en l'últim any el cos dels Mossos
d'Esquadra han fet 385 detencions per violència filioparental, de les quals 45
eren de menors que van passar a l'àmbit de la justícia juvenil. Cal insistir
que aquestes xifres creixen any rere any però són només la punta d'un iceberg,
que no recull el que per vergonya amaguen moltes famílies.
El cas és que avui els fills
passen de la infància a l'adolescència en edats cada cop més prematures i no
sempre transitant per la via més tranquil·la. I en aquestes circumstàncies a
vegades es produeixen situacions de violència domèstica que les famílies pensen
al principi que és una situació normal de l'adolescència, però que en realitat
amaguen una alteració greu del comportament. Un trastorn de conducta que
paradoxalment el que amaga és una demanda d'atenció i d'ajuda.
Són comportaments que van
associats a una falta d'empatia i de culpabilitat, i que acaben alçant una
barrera comunicativa infranquejable que altera la convivència.
El pitjor és que quan els actes
tenen conseqüències greus, les famílies se senten impotents i desemparades,
sense poder trobar solucions globals dins del sistema assistencial públic i a
vegades han d'arribar a l'extrem de denunciar els propis fills davant la
policia i la justícia.
Les causes socials que provoquen
el conflicte són diverses: l'absentisme dels pares, la pèrdua d'autoritat, però
també l'ús alienador de les noves tecnologies, el fàcil accés a les drogues i
una cultura que enalteix la violència gratuïta.
No hi ha dos casos iguals i no
sempre es deu a les mateixes causes, però quan la convivència entra en un bucle
creixent de violència, s'imposa prendre mesures com l'internament en centres
específics de teràpia, on els nois i noies comencen un tractament d'allunyament
del conflicte i de reflexió sobre el que els ha dut fins allà. I tot això es fa
sempre de manera reservada i silenciosa, fins que en aquesta ocasió, diverses
famílies, nois i noies i especialistes en psicologia, Mossos d'Esquadra i
fiscals i jutges de menors han decidit que era el moment d'obrir-se i donar el
seu testimoni per desemmascarar una realitat molt dolorosa que fins ara s'ha
mantingut amagada.
El documental de "Sense
ficció" "Fills maltractadors, pares amb pors" també
explica com la prevenció és clau per diagnosticar els primers senyals del
trastorn, que pot aparèixer de manera prematura cap als 5 o 6 anys amb
programes d'informació i d'atenció específica en els entorns escolars i de la
sanitat que ajudin les famílies a superar la vergonya.
I sempre tenint en compte que, en
la violència filioparental, no funcionen els tòpics ni les culpabilitats.
"Fills maltractadors, pares
amb pors", la violència filioparental, una patologia de l'amor
"Fills maltractadors, pares
amb pors" és un documental que aborda la violència filioparental donant
per primera vegada la paraula als protagonistes d'aquesta dolorosa realitat
present en moltes famílies.
Què és la violència
filioparental?
És la violència que exerceixen els
fills menors o adults contra pares i germans en els entorns familiars. Segons
els experts, és una patologia que ve motivada per diversos factors que es poden
combinar entre si com són la pèrdua del respecte i del sentit de verticalitat
en l'autoritat dels pares, a vegades per l'aparició de comportaments addictius
a les noves tecnologies o pel consum de drogues, més l'exaltació d'una cultura
gratuïtament violenta.
Les situacions que es donen poden
arribar a ser un autèntic calvari, amb escenaris de violència física i
psicològica amb repercussions greus dins de les cases, però també amb
complicacions judicials, policials i en la salut dels implicats. Situacions que
necessiten teràpies d'internament llargues i costoses que han de pagar les famílies,
sense cap ajuda del sistema públic, que no té cap resposta articulada per al
problema.
El documental compta amb el
testimoni d'una vintena de fills, la majoria d'ells menors d'edat i pares que
trenquen el silenci i parlen sense vergonya d'una realitat que afecta moltes
més famílies del que en realitat es diu i se sap.
Per aconseguir-ho s'han
enregistrat diverses sessions de teràpia grupals en què intervenen nois i noies
mentre que en altres sessions en paral·lel són els pares els que confessen les
angoixes i la impotència viscuda.
Les càmeres acompanyen també els
joves a entrevistar-se amb psicòlegs especialistes, amb representants del cos
de Mossos d'Esquadra encarregats d'intervenir en casos de violència
filioparental i amb una fiscal i un jutge de menors que actuen quan a les
famílies no els queda més remei que denunciar.
El resultat és un documental en
què la claredat i la duresa dels testimonis explicita la dimensió d'aquest
conflicte posant en evidència que, en ser un fenomen nou, potser no està prou
reconegut dins de les famílies i aquestes tampoc no reben l'atenció global que
seria necessària des dels diferents àmbits públics com són la sanitat, el món
escolar o la justícia.
El contrapunt l'ofereixen un grup
de familiars d'afectats de l'associació Afatrac que, cap al final del
documental, es queixen que la falta d'assistència pública i d'un pla d'actuació
global sobre aquesta realitat condemna molts nois i noies a seguir creixent amb
el problema i amb l'estigma social de ser conflictius de per vida.
Per això, els nois i les noies que
hi participen assoleixen, en el documental, un paper protagonista i fan
entrevistes a psicòlegs, policies i jutges i fiscals de menors, i conversen,
també, amb les seves famílies, i revisen tot allò que va provocar les
situacions de violència viscudes a casa.
El documental ha estat possible
gràcies al valor de diverses famílies, pares i fills que han volgut col·laborar
en aquesta teràpia oberta per ajudar a desestigmatitzar la violència
filioparental mostrant-la com una realitat que demana l'ajuda de les diferents
administracions i la comprensió de la societat.
S'ha d'agrair la col·laboració
d'entitats com Amalgama7 i Ita, trastorns de conducta per obrir les portes dels
seus centres assistencials i en especial a tot el seu personal terapèutic i
assistencial per la implicació en el documental.
I també ha estat d'una ajuda
inestimable la participació de la Unitat de Menors de Mossos d'Esquadra, de la
Fiscalia i del Jutjat de Menors de Tarragona, de l'Hospital de Dia d'Adolescents
del Parc Taulí de Sabadell i de l'Associació de Familiars Afectats per
Trastorns de Conducta.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Josep Rovira
@joseprovirac
Realització: Jacob Peña
Producció: Joan Pavon
Imatge: Marc Durà
Edició d'imatges: Marc Escòlies
Disseny gràfic: Sofia Pérez
Perelló
Muntatge musical: David Bustamante
Tècnic de postproducció de so:
Joan Esquirol
Operadors de càmera: Roberto Díaz,
Carles de la Encarnación, Carles Mallol, Òscar Roger
Tècnic de so: Romà Martínez
Locució: Pep Ribas
Model de "body painting"
: Sofia Cartuccia
Agraïments
Al personal i els residents
d'Amalgama 7 i d'Ita, Especialistes en Salut Mental
Cos de Mossos d'Esquadra
Jutjat de Menors de Tarragona
Associació de Familiars d'Afectats
per Trastorns de Conducta
Hospital Parc Taulí
Montserrat Anguiano
Hotel Petit Palace Museum
Família Borrell Carreras
Atraccions Lupottos
Autos Aragón
Trambesòs
Ajuntament de Mataró
© Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, SA 2019
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.