L’ADOLESCÈNCIA I LES TIC

COMPARTIM UN ARTICLE D’OPINIÓ PUBLICAT RECENTMENT EN EL CUGATENC.
ESCRIT PER MÓNICA MARQUÈS, DE EL PROJECTE ACTUA SANT CUGAT, QUE ÉS PART DELS PROGRAMES D’ACOMPANYAMENT PSICOEDUCATIU D’ACTUA.

L’adolescència transcorre, en la majoria dels casos, sense masses conflictes, o si més no els conflictes habituals d’aquesta etapa: portar la contraria als adults, estar més centrat en la diversió que en el deure, desafiar i contestar les figures d’autoritat, etc. En la nostra cultura, l’adolescència s’entén com una etapa de transició en la qual els nois i noies s’exposen a situacions d’adult sent encara una mica nens. Aquesta circumstància fa que els adolescents constitueixin un grup de risc, ja que tendeixen a buscar noves sensacions i experiències i a porta-les a límits que poden resultar perillosos.

En aquest sentit, als adolescents encara els falta la maduresa per poder calibrar les situacions de risc-benefici, i sovint caminen per una corda fluixa. Seguint aquesta línia, la majoria d’adolescents estan especialment fascinats per les possibilitats que els ofereix Internet, el mòbil i els videojocs, doncs constitueixen un mitjà extraordinari de relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, lleure i diversió. A més, el ritme de vida trepidant característic de les urbs occidentals ofereix als adolescents d’avui en dia contextos educatius que afavoreixen la conducta ràpida, on poques vegades es proporcionen moments per a la reflexió i per manegar la tolerància a l’avorriment.

Així doncs, part de l’atractiu d’Internet per als joves ve donat per la resposta ràpida, les recompenses immediates, la interactivitat, les múltiples finestres amb diferents activitats i la possibilitat de ser visibles davant dels altres, reafirmar la identitat davant el grup i estar connectats als amics. Tot això fa que nois i noies adolescents siguin especialment vulnerables a fer un ús desmesurat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), o inclús acabar desenvolupant una addicció. Segons els estudis clínics, són especialment vulnerables els adolescents que estan sotmesos a circumstàncies d’estrès (fracàs escolar, frustracions afectives o competitivitat) o de buit existencial (aïllament social o manca d’objectius), compten amb hàbits de recompenses immediates i disposen amb facilitat de l’objecte de l’addicció (mòbil, tauleta, internet…).

Les principals senyals d’alarma que denoten un ús problemàtic de les TIC són les següents:

– Privar-se de son (<5 hores) per estar connectat a la Xarxa, a la qual es dedica uns temps de connexió anormalment alts.

– Descuidar altres activitats importants, com el contacte amb la família, les relacions socials, l’estudi o la cura de la salut.

– Rebre queixes en relació amb l’ús de la Xarxa o del smartphone d’alguna persona propera, com els pares o els germans.

– Pensar en la Xarxa o en el telèfon intel·ligent constantment, fins i tot quan no s’està connectat, i sentir-se irritat excessivament quan la connexió falla o resulta molt lenta.

– Intentar limitar el temps de connexió, però sense aconseguir-ho, i perdre la noció del temps.

– Mentir sobre el temps real que s’està connectat o jugant a un videojoc.

– Aïllar-se socialment, mostrar-se irritat i baixar el rendiment en els estudis.

– Sentir una eufòria i activació anormal quan s’està davant del smartphone.

Quan es detecten algunes d’aquestes senyals el millor és adreçar-se a un professional que pugui ajudar tant a la família com al noi o noia a regular l’ús de les TIC i a afrontar aquelles situacions que els ha portat a aquesta desregulació.

Mònica Marqués Monner, psicòloga i psicopedagoga d’ ACTUA

https://actua.coop/ladolescencia-i-les-tic/