Pensar amb les mans per Jaume Funes
El títol l’he agafat prestat d’un
debat que organitza la Fundació El Llindar per a la setmana vinent i les
reflexions provenen d’una trobada que van fer per inaugurar un garatge lab en
què proposaven passar de l’aula al “garatge”. Una proposta per crear
noves oportunitats educatives per als joves rebotats del sistema escolar a
partir de les dimensions digitals. Una proposta que un jove resumia així: “A
l’escola tot era llegir; en paper o en una pantalla, però tot era llegir. Aquí
no”. Una pràctica educativa que es desenvolupa enmig d’impressores 3D,
màquines làser i ordinadors diversos. L’univers digital passa així a
convertir-se en un nou context d’aprenentatge i, aplicat amb voluntat educativa
i recursos, pot servir per trencar la dinàmica que porta un grup significatiu
d’adolescents a considerar que no val la pena continuar aprenent. Podríem dir
que la digitalització salva a qui l’academicisme analògic condemna.
No. No es tracta de planificar
noves manualitats ni d’una versió atractiva de la tecnologia de l’ESO. Les
noves oportunitats suposen crear, expressar, dissenyar, planificar, escriure
amb llenguatges que l’ordinador entengui, produir objectes, veure resultats,
etc. L’experiència final és simple: recuperen les ganes de descobrir, comproven
que són competents per crear i produir i, pel mig, descobreixen que necessiten
saber.
En un llibre sobre l’ofici de
mestre publicat aquests dies recordava que durant molts anys havia treballat
perquè a la formació professional els nois que arrossegaven dificultats
escolars i als quals es negava el pensament formal, abstracte o deductiu al no
dominar el llenguatge o els raonaments matemàtics, poguessin aprendre a raonar
manipulant. Desmuntant motors arribaven a descobrir-ne el funcionament, les
seqüències abstractes de la mecànica. Ara, el món digital, en línia, en xarxa,
permet fer tot això sense llimes ni claus angleses. Avui, els nois atrapats en
les dificultats acadèmiques poden imaginar, dissenyar, fer funcionar,
programar... i sense fer bona lletra. Tenen a l’abast un nou territori
manipulatiu on senten que poden aprendre, que tenen qualitats per aprendre.
Moltes de les seves estratègies de supervivència que ells generen fora del marc
escolar poden esdevenir escolars mitjançant la realitat digital. Pensar amb el
dit que prem enter.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.