Com parlem de les drogues? Consells per pares i educadors
. L’educació consisteix en capacitar els nostres fills per tal que puguin construir la seva pròpia vida i, per tant, que aprenguin a decidir per si mateixos. No podem posar-los en una bombolla i no deixar-los sortir fins que siguin majors d’edat i estalviar-los tot el sofriment que desgraciadament veiem al nostre voltant a causa de les drogues… Cal parlar-ne. Les drogues són un tema inajornable que cal posar sobre la taula. No convé esperar que es converteixin en un problema… Però com ho hem de fer?
En primer lloc, cal evitar:
DRAMATITZAR. Fugir del to catastròfic-apocalíptic: si detecta que el que diem és un temor infundat ens desautoritzem (“els meus pares són uns exagerats” “no s’enteren”). Alguns d’ells perceben el porro, el botellon… com una cosa molt comú. Coneixen gent normal que en fuma o beu… De seguida se n’adona que el que dieu no lliga amb el que veu.
Si ens assabentem que ha fumat un porro no podem organitzar una gran catarsi col·lectiva i considerar-lo un drogadicte, la deshonra de la família, un perdut… Us considerarà uns exagerats i us desautoritzareu. I a partir d’aquet moment si té un problema amb les drogues, vosaltres sereu els últims en assabentar-vos. Convé no perdre la serenitat i actuar d’acord amb la gravetat del que hagi passat… Però sense organitzar un drama.
Si l’escola us notifica que han enganxat el vostre fill fumant un porro o que torna begut el dissabte a la nit, el primer que heu de pensar és que sou uns afortunats (¿?) Sí, sí, ho heu llegit bé, perquè ara tindreu l’oportunitat d’incidir amb aquesta qüestió i ajudar-lo. Us podria posar molts exemples de joves que van ser “enganxats” i han tirat endavant.
BANALITZACIÓ. Cal evitar passar-se per l’altre extrem i relativitzar el tema amb un “jo també vaig agafar alguna borratxera i creu-me, no val la pena” o “jo també els vaig provar a la mili”. Perquè ni ell està fent la mili, ni la grifa dels anys 70 o 80 són els porros de l’actualitat. No només perquè en els porros d’avui hi ha més THC sino també perquè hi ha menys concentració d’una altra substància: el CBD (cannabidiol) que modera l’efecte eufòric del THC. A més a més, el cervell d’un jove als 18 o 20 anys no és igual que la d’un adolescent de 14.
NO INTERROGAR-LOS insistentment (si n’han pres o no, si aquell amic en pren, qui en ven, si en prendrien en algun cas…). Pensa que en aquest tema sempre et mentiran. Mai, en cap dels casos que m’he trobat m’han dit la veritat fins que no ho he donat per suposat, i no ho pots donar per suposat fins que en tens evidéncies més que fonamentades. Fins i tot quan és una evidència intenten justificar-ho de qualsevol manera perquè el darrer que volen és que us n’assabenteu vosaltres.
Hi ha preguntes alternatives a l’interrogatori que són molt més efectives: “Una altra vegada un accident a causa de l’alcohol. A mi m’amoina quan sortiu amb els amics… Ho teniu en compte?” (descriure un fet, transmetre el sentiment que et genere, relacionar-ho amb ell).
NO DISCUTIR i barallar-nos. No fos cas que la defensa del porro acabi esdevenint un signe identitari de l’adolescent: pins amb fulles de maria, una bandera de jamaica a l’habitació…
NO DESAUTORITZAR-LO (tu no hi entens res! ). Un noi amb l’autoestima baixa és potencialment més propens a caure en les drogues… I desautoritzant-lo no l’ajudarà gaire.
NO CULPABILITZAR-LO permanentment. Abans de deixar-li anar la caballeria per sobre pensa com hauries actuat tu en aquella circumstància. A mi, la primera persona que em va oferir droga era un yonqui pollós i jo ja tenia 17 anys. Ara qui li ofereix una calada pot ser el seu amic de l’ànima. Això no vol dir que l’haguem de justificar, vol dir que hem de distingir entre els actes: has fumat un porro, de la persona: ets un porrat, un penjat o un imbècil.
En canvi, sí que cal:
Trobar un TO SENZILL, raonable, directe… Però per fer-ho cal que n’estiguis informat. Que els hi proporcionis informació fiable i contrastada, que no reprodueixi els tòpics: seràs un desgraciat (veuen molts companys que fumen petes i no són uns desgraciats, al contrari…), destrossa la teva salut (mira en Phelps, va guanyar 7 medalles a les olimpíades), t’hi quedaràs enganxat!, es comença per aquí i s’acaba amb l’heroïna…
Em va impactar el que em va dir un noi de 3r d’ESO, dels que va tenir la sort que l’enganxessin. Em va dir que quan va fumar el primer porro, va ser com si es descorregués una cortina que li tapava els ulls, que per fi veia la realitat: “però si no passa res!” i a més a més va descobrir que aquest company seu també en prenia, i l’altre i el de més enllà… Tota la informació que fins aleshores havia rebut sobre drogues li va caure al terra.
Penseu que ells n’estan molt d’informats. Fes una prova: cerca al youtube o l’Ares la paraula “Marihuana” i observa el que trobaràs. Reben molta informació i la major part d’ella és autèntica basura.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.