Els reptes de l'educació en un món complex i plural
Professor de l’Escola Universitària de Treball Social i d’educació social. Universitat Ramon Llull. Davant de la complexitat del món que vivim, un dels reptes fonamentals per a l’educació és contribuir a la formació de persones que estiguin preparades per viure de forma satisfactòria en societats plurals i complexes. L’etern debat entre individualisme i comunitat, lluny d’estar superat, és de plena actualitat perquè s’ha d’articular de forma harmònica el dret a la individualitat amb l’establiment de marcs que possibilitin la convivència de les diferents “individualitats”. De fet, cal no perdre de vista que dos dels quatre “Pilars de l’educació” que s’indiquen en l’informe Delors són, precisament, Aprendre a ser (tenir i construir una identitat pròpia) i
Aprendre a viure junts (compartir aquells elements mínims que garanteixen una vida satisfactòria per a tothom). Així doncs, tot i que pugui semblar tòpic, qüestions com la tolerància, el diàleg, la vivència d’experiències democràtiques de responsabilitat i participació, la comprensió de l’altre o la predisposició a construir conjuntament, són elements fonamentals que no es poden perdre de vista en cap dels diferents escenaris educatius actuals. En realitat, lluny d’estar consolidats, l’endarreriment en alguns principis bàsics com són la justícia, la igualtat o la promoció dels drets fonamentals, demostren la seva fragilitat. Les dificultats per potenciar aquests valors clau són moltes, però no volem renunciar a destacar tres elements que poden contribuir a millorar la seva promoció. En primer lloc, és imprescindible entendre definitivament que l’educació no és redueix a l’escolarització i que cal establir autèntics ponts entre els diferents agents socioeducatius de manera que es treballi de forma cooperativa, enlloc d’establir relacions d’interferència.
Partint de les particularitats i de la funció específica de cadascun d’aquests espais, l’escola, la família, els casals infantils i juvenils, les associacions veïnals, els recursos per a gent gran, les institucions especialitzades (serveis socials, serveis de protecció), etc., han de treballar uns valors mínims, compartits en un projecte comú, malgrat que, cadascun d’aquests serveis, puguin tenir altres valors màxims dins dels seus projectes particulars.
En conseqüència, és necessari que els diferents professionals de l’educació estiguin predisposats a treballar cooperativament i construeixin un veritable compromís ètic respecte dels valors fonamentals que han de guiar la seva activitat professional, tenint en compte que es treballa per fomentar la vida democràtica en un marc complex. En aquesta construcció, és imprescindible no confondre que una cosa són les creences particulars privades i una altra cosa són els compromisos que s’adquireixen amb la professió que s’està desenvolupant. En segon lloc, cal no perdre de vista que el valor de les institucions educatives està en els resultats que finalment produeixen, no tant en allò que en un disseny diuen que pretenen assolir i que, amb massa freqüència, poden ser generadores d’importants efectes negatius sobre les persones usuàries d’aquests serveis. Tenint en compte aquesta premissa, s’ha de garantir que els serveis educatius i socials públics siguin espais on realment hi hagin vivències clares de respecte a la pluralitat, la diversitat i la tolerància. En una societat que es caracteritza per la heterogeneïtat i pel respecte a les iniciatives privades, és imprescindible l’existència d’espais on es posin en contacte de forma no traumàtica totes aquestes sensibilitats i que es pugui aprendre de forma guiada la construcció d’un projecte comú de vida social on tothom tingui el seu espai, respectuós amb la diferència però estricte en el compliment d’uns mínims socials que han inspirar-se en les diferents cartes de Drets Fonamentals. Per tant, cal potenciar dins dels projectes educatius les metodologies que possibilitin realment tenir experiències d’aquesta naturalesa. En aquest sentit, és una mala notícia que dins de l’escola pública s’ofereixi una assignatura confessional, quan la funció de l’escola ha de ser, precisament, vetllar pel respecte a la pluralitat i assegurar els mecanismes que possibiliten una convivència satisfactòria d’infants que provenen d’orígens socials, culturals i religiosos diferents.
Finalment, és necessari l’establiment de mecanismes de participació directa dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics, (si més no a nivell local), perquè es puguin tenir vivències reals de construcció conjunta en escenaris complexos, on s’han d’harmonitzar bé els interessos particulars i les responsabilitats col·lectives. Per acabar, la idea és que l’educació contribueixi a fer una vida social satisfactòria i que els diferents professionals tinguin motius de satisfacció en el desenvolupament de la seva tasca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.