L'adolescència, temps de canvis també en les relacions socials
El primer grup al qual es pertany és la família. Després, arriba el col·legi, on els nens coneixen a nous companys i adults. Ja en l'adolescència, la referència a la família es debilita al mateix temps que els joves intercanvien experiències i interaccionen socialment en multitud d'espais. A continuació detallem com es desenvolupa aquest canvi.
L’emancipació respecte a la família és el més característic de la nova situació social que viu una persona en la seva etapa adolescent. Tanmateix, això no vol dir que durant aquesta època els pares deixin d’influir en ell o ella ni que l’autoritat dels seus iguals sigui més forta que la dels progenitors. Es tracta d’un procés d’adquisició d’autonomia personal, que s’ha d’abordar des de tres angles diferents:
1.- L’adolescent desenvolupa una nova comprensió de si mateix.
Adopta una nova perspectiva de la seva persona, a més de canviar la seva relació amb els altres. Això incideix en els aspectes següents:
Independència: Té a veure amb la presa de decisions personals i la capacitat d’actuar amb pensament i criteri propis. En el procés, aprendran a resoldre els problemes sense intervenció externa. Augmenten les capacitats cognitives i intuïtives i comencen a enfrontar-se a noves responsabilitats i a gaudir la independència de pensament i acció.
Identitat: És la percepció que tenen de si mateixos. Durant l’adolescència, han d’aconseguir un sentit d’identitat i solidesa personal. Quan apareixen dificultats per definir els conflictes sobre la personalitat, independència o sexualitat, l’adolescent veu frustrat el desenvolupament de la identitat o del concepte de si mateix.
Autoestima: Són els sentiments que una persona té cap a si mateixa. És freqüent que els adolescents vegin minvada l’autoestima a la vegada que tenen lloc els canvis físics i que sorgeixen pensaments i reflexions sobre qüestions que els comencen a preocupar.
Comportament: Els adolescents poden passar per etapes d’incomoditat per l’aparença. També experimenten dificultats quant a la mobilitat i a la coordinació física a causa dels canvis físics que experimenta el cos.
Seguretat: La força i l’agilitat es desenvolupen en els adolescents abans que adquireixin les destreses per a prendre decisions encertades. Això els pot empènyer a intentar actes que impliquen risc: conducció, certs esports, consum de substàncies addictives, etc.
2.- L’adolescent canvia la manera de relacionar-se amb la família.
A mesura que l’adolescent es converteix en un adult jove i independent, s’anirà emancipant de la família. Els pares no s’han de preocupar si els joves demostren necessitat de separar-se i establir identitat pròpia. En concret, la relació amb la mare tendeix a canviar més que la que mantenen amb el pare. Malgrat tot, amb el pas del temps, els adolescents busquen consell de la figura adulta del mateix sexe. Quan aconsegueixin l’emancipació psíquica, poden sentir nostàlgia de la protecció dels pares.
3.- L’adolescent desenvolupa noves relacions amb el grup d’iguals.
En la infància, l’amistat es basa en les activitats comunes. En l’adolescència, això s’amplia i s’inclouen les actituds, els valors, la lleialtat i la intimitat en les bases de l’amistat, a més d’un mateix nivell de compromís en relació als interessos acadèmics i educatius. No obstant això, les amistats dels nois adolescents no solen ser tan íntimes com les de les noies, ja que desenvolupen la intimitat interpersonal més lentament i més tard. A més, cal tenir en compte que en l’adolescència tenen lloc els primers enamoraments, que tant ells com elles solen magnificar perquè no tenen passat afectiu i no poden relativitzar les pròpies vivències.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.