El compromís ètic dels educadors

Com entenem el compromís ètic dels professionals de l’educació? Quins són els valors i principis fonamentals de l’actuació en el terreny educatiu? S’han de concretar en un codi deontològic que reguli qualsevol intervenció? Té sentit i és possible una aposta compartida entre professionals del sector? Sense dubte a l’hora d’abordar la temàtica que ens ocupa se’ns plantegen aquestes i altres qüestions degut a la seva complexitat.

Considerem que el compromís ètic dels educadors presenta diverses esferes interrelacionades entre sí. La més fonamental és aquella que el situa en la relació interpersonal, de proximitat, aquella que es dóna cara a cara entre educador i educand. Un compromís que sorgeix inevitablement a qualsevol esdeveniment educatiu, que és singular i que va mes enllà de prescripcions o generalitzacions. Un compromís que és ètic en el seu origen així com inherent a tota acció pedagògica: no podem defugir a la demanda de l’altre i és precisament això el que genera aquesta ob-ligació personal i professional. En síntesi, un compromís original que requereix flexibilitat, adaptació i adequació a qui tenim al costat.

Si ampliem una mica la mirada, aquest compromís ètic de l’educador amb l’educand s’expandeix i es projecta. Primer, vers el centre, l’entorn més immediat on inevitablement es realitza el fet educatiu. Segon, vers la comunitat propera amb les seves demandes i necessitats. Finalment, vers la professió. El centre educatiu esdevé així un microcosmos que demana un especial compromís, relacionat amb el Projecte Educatiu,amb el treball en equip,amb la relació amb els pares i mares. Però els educadors també són interpel•lats en l’exercici de la seva professió per les necessitats i exigències de la societat que envolta el centre. Una altra vegada, és impossible defugir i no implicar-se vers les demandes de la realitat. 

D’altra banda, entenem que el compromís ètic també es dóna entre professionals del sector. I és que qualsevol gremi professional ha de respectar una proposta mínima compartida. Hi ha qüestions que no es poden deixar en mans de l’arbitrarietat ni de la voluntat personal dels educadors. Però establir uns criteris fonamentals que regulin i orientin la pràctica educativa i que respectin la singularitat i la particularitat de les relacions interpersonals entre educadors i educands no és senzill.

La tensió entre la norma i la llibertat a l’hora d’oferir una resposta educativa singular genera una gran disparitat i concepcions contraposades. Així, potser allò interessant sigui adoptar una posició integradora, que reculli el més destacat de cada aportació, però que sobretot consideri que allò important són els processos col•lectius de construcció i deliberació que apareixen a l’hora d’elaborar aquest consens comú, a nivell centre, a nivell social, a nivell professional. Arribar a establir pràctiques de referència i promoure la reflexió sobre el que es fa i el per què es fa entre educadors semblen processos enriquidors i bàsics en aquest sentit.

Tal com hem vist la pluralitat d’enfocaments existents fan del compromís ètic de l’educador una qüestió rica i complexa. Així doncs, amb aquest monogràfic des de Senderi volem oferir una visió complerta, global i integradora en relació al tema. Mostrant alguns documents que il•lustrin aquest mosaic divers de paradigmes i concepcions. Diferents aproximacions que ens ofereixin algunes respostes, però sobretot que ens generen interrogants i aspectes a debatre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.