El joc

Jocs de nens de Pieter Brueghel (1950)

L'ésser humà no és la única espècie que juga. Hi ha molts cadells mamífers que també ho fa; juguen a caçar, a rivalitats, a mossegar... Aquestes conductes de "fer com si..." són innates i arriben per herència genètica.

Aquests jocs es realitzen per a adaptar-se al medi com a adult de la seva espècie, és a dir, el joc serveix com a entrenament per a la vida d'adult.

El joc ha estat present a totes les cultures i èpoques de la història, la qual cosa indica que el joc ha de tenir algun tipus d'utilitat pel procés d'aprenentatge de l'ésser humà.

QUÈ ÉS EL JOC? PER QUÈ JUGUEN ELS INFANTS?

El joc, segons Maria Moliner, es defineix com una activitat que es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Però els nens i les nenes no només juguen per plaer, encara que hi estigui estretament relacionat. El joc es podria dir que és un mecanisme de procés i d'aprenentatge bàsic a la infància que, a mesura que creixem, el perdem. El cadell humà juga per tal d'adaptar-se al medi, de la mateixa manera que els animals. La gran diferència és que, mentre que pels animals el context és natural i les conductes heretades són suficients; l'ésser humà també s'ha d'adaptar a un context social i cultural, per la qual cosa també ha d'aprendre unes normes i unes capacitats que no són innates. L'element diferenciat és que en el joc humà apareix la funció simbòlica. Donat el fet que som subjectes de parla i de llenguatge, la funció simbòlica ens permet treballar en contextos que no són presents en l'aquí i en l'ara (podem parlar de fets passats gràcies al llenguatge).

El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la possibilitat de transcendir en l'aquí i en l'ara molt abans de què es pugui fer amb el llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i comprensiva.

Segons Manoni, "el joc permet fer seves les lleis, normes i valors que regeixen la vida social, a partir d'un procés creatiu".

Per a Vigotsky, és la font d'aprenentatge, que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la presència física de l'adult.

El joc és tan important que està reconegut en la Declaració dels Drets de la Infància, i s'ha de garantir.

QUAN ES COMENÇA A JUGAR?

Segons Vigotsky, es comença a jugar a partir dels tres anys, ja que per que hi hagi joc es necessita la funció simbòlica.

Piaget diu que està associat amb l'activitat cognitiva i s'ha de diferenciar quan es tracta d'una activitat cognitiva i quan d'un joc (per exemple, un nen de sis mesos que juga amb unes claus: primer investiga què poden fer; si es repeteix aquest fet, es converteix en joc). Així, Piaget situa l'aparició del joc entorn als tres mesos d'edat, quan l'infant ja té certa coordinació visomotora.

Els psicoanalistes, en canvi, diuen que el joc ha d'estar present des del naixement. El subjecte que no es construeix si no hi ha joc.

Des del naixement, els infants interactuen amb diferents objectes. Aquestes intervencións, cada vegada són més complexes i les accions que hi realitzen evolucionen amb elles. Aquests "objectes" no fan referència a joguines en sí, tot pot convertir-se en joc (les mans, per exemple). Els infants jugen amb el llenguatge, també; i tot es converteix en objecte de joc.

El joc no és necessàriament una activitat espontània, sinó que s'ha d'estimular Els adults estem presents en el joc dels infants i, sovint, els hi oferim espais, materials i, fins i tot, models d'actuació. L'adult, però, no ha de pautar el joc dels infants, sinó participar-hi, observar les seves accions i oferir-li models més rics per tal de potenciar i enriquir aquest joc. La presència de l'adult ha de proporcionar un espai segur, però l'adult no ha d'invair ni imposar.

Moltes vegades no som conscients de la importància que té el joc i, fins i tot se subestima l'Educació infantil ja que, segons moltes persones "els nens i nenes es passen el dia jugant".

QUÈ PERMET EL JOC?

El joc permet superar certes limitacions evolutives. Quan un infant representa o imita a l'adult en els seus jocs, sempre ho fa des de la pitjor perspectiva. Els infants, a través del joc, resolen els conflictes de la realitat, que sempre són cognitius i afectius. Quan els adults tenim un conflicte, pensem; però els nens i les nenes encara no tenen el llenguatge per a trascendir en l'aquí i en l'ara; així que recreen les situacions i conflictes per tal d'expressar la seva opinió sobre el tema, actuant-ho. D'aquesta manera intenten comprendre allò que li passa a l'adult. Aquest infant encara no està suficientment socialitzat com per empatitzar, però en el joc es posa en el lloc de l'altre i deixa de ser ell/a.

El joc, a més a més, permet a l'infant complir desitjos que en la realitat no pot satisfer, ja que juga en un espai il·lusori i imaginari (per exemple, quan juga a fer que condueix).

També els permet explorar i comprendre els seus propis sentiments i emocions. N'és un exemple el joc d'amagar-se als portals i després espantar a l'adult que l'acompanya. Amb això es treballa la serpació i es controla la por, així juga a espantar a l'adult.

El joc, també, permet controlar i expressar emocions (odi, violència, por...) en un context que no és real.

Segons Vigotsky, el joc permet descobrir normes, valors i regles que regeixen la interacció humana. Així, l'infant que juga a metges, ha de complir les pautes d'allò que significar anar al metge, perquè sinó podria semblar que fa qualsevol altra cosa.

El joc permet desenvolupar el llenguatge i la imaginació.

TIPUS DE JOCS

JOCS D'EXPLORACIÓ I MANIPULACIÓ

Són jocs que potencien que l'infant descobreixi característiques i possibilitats dels objectes que li oferim. Es realitzar amb material molt variat i n'és un exemple la panera dels tresors, les safates d'experimentació... Aquest joc dura tota la vida, però va canviant de funció.

JOCS MOTRIUS

Al principi estan clarament relacionats amb el descobriment del propi cos i de les seves possibilitats. Després es converteix en un joc de destressa per a anar millorant. Són els primers jocs col·lectius. Són jocs motrius els balancejos, salts, girs, etc.

El joc motriu passa, al llarg de la infància, per tres nivells evolutius (Garaigordobil, 1990):

- Jocs amb el propi cos.

- Jocs amb el propi cos i els objectes.

- Jocs amb el propis cos, els objectes i els altres.

Durant els tres primers anys, les activitats lúdiques variades van a ajudar a adquirir certa capacitat visomotriu (coordinació òculo - manual) i un control precís dels músculs.

Entre els tres i quatre anys, els jocs motrius són variats i de gran ajuda en el desenvolupament psicomotriu infantil. Els infants tenen certa destressa en la coordinació viso-motrius jugant a ajuntar, omplir, encaixar, fer rodolar, etc. Entre els jocs que més es realitzen en aquestes edats, trobem els jocs d'equilibri, de pilote, jocs de córrer, de donar cops de peu a objectes, de fer tombarelles...

Durant els quatre i cinc anys, milloren en el salt, juguen a caminar sobre diferents superfícies, és a dir, es dóna una millora en la coordinació dinàmica general i una millora de l'equilibri. També comencen a fer jocs organitzats senzills de pilota i jocs d'habilitat corporal.

Cap als vuit anys, els jocs motrius són generalment col·lectius, sent freqüents els jocs reglats amb pilotes, jocs d'quilibri, de córrer, de lluites i acrobàcies, on es comença a relacionar aquestes activitats amb la competició.

JOC SIMBÒLIC

És el joc del "com si...". És on els infants superen capacitats cognitives perquè poden posar en joc la realitat i adquireixen altres rols. Comença al voltant dels 18 mesos i mica en mica va evolucionant. En un primer moment aquest joc està relacionat amb les rutines quotidianes (fer que van a dormir, a menjar...). Després l'infant és capaç de canviar de rol i és aquí on supera una altra de les limitacions evolutives, que és la de posar-se al lloc de l'altre.

A més a més, amb el joc simbòlic hi ha cert interès per jugar amb els altres. Dintre d'aquest joc col·lectiu reparteixen rols i cadascú representa un personatge determinat (la mare, el pare, el fill petit, la filla gran...). A mesura que van creixent, comencen a fer un guió del joc organitzant allò que passarà, per això, cap als 10-11 anys, prevenen tant el seu joc, que perd la gràcia. 

JOCS DE CONSTRUCCIÓ

Aquest joc també està relacionat amb el procés d'aprenentatge. L'error forma part d'aquest procés i el de la construcció (quan cau, no surt com es volia...). Per a jugar amb construccions els infants han d'aprendre a tolerar l'error i la frustració.

Sovint, sobretot amb els més petits, quan es construeix alguna cosa, arriba la destrucció. La destrucció de torres té a veure amb un mateix.

Hi ha tants materials per a construir com vulguin l'adult i l'infant.

JOCS DE REGLES

Apareix al voltant dels 5 - 6 anys. Requereix una assimilació de les normes i regles que regulen el joc. Són jocs de regles els jocs de taula (parxís, dòmino, cartes...), però també hi ha jocs motrius reglats (futbol, bàsquet, jocs tradicionals...). Les nromes serveixen perquè el nen/a accepti la llei i entengui la seva utilitat.

http://psicomotricitateducacio.blogspot.com.es/p/el-joc.html