Trastorns de conducta
Sovint ens trobem amb nens que no tenen una patologia o trastorn de conducta específic, sinó que són nens més aviat rebels, que els costa assumir i acceptar les normes. Aquests, solen no obeir ni a pares ni a d'altres adults o figures d'autoritat, i no son sols nens que es neguen a complir alguna norma, ja que això pot ocórrer en la majoria de nens, sinó que aquests desobeeixen constantment tot el temps, inclús en situacions on el càstig és seriós.
Això pot tenir diverses causes: o bé discrepàncies educatives entre pares, formes molt autoritàries o molt permissives de tractar al menor, o bé pot anar associat a altres alteracions conductuals més significatives.
A vegades, els pares, no creen unes disciplines adequades, o no apliquen càstigs o conseqüències a les males conductes, així doncs parlem sovint de pares massa sobreprotectors, els quals els costa negar coses al fill: el fet de dir NO.
Així doncs, el nen aprèn a tenir-ho tot i a fer el que vol, encara que es negui a complir normes i ordres.
Cal entendre que els nens neixen sense coneixer el que està bé i el que no, per això necessiten que els seus models educatius principals ( pares i mestres ) els ensenyin a distingir el bé del mal, a complir les normatives tant en l'entorn familiar com en altres ( escolar, extraescolar, etc. ), i que el fet de no complir les normes pot tenir conseqüències.
Ens referim per conducta hiperactiva a un estat dels nens caracteritzat per un excés d'energia e inquietud psicomotora, que es mostra en forma de moviments constants, així com en dificultats per mantenir-se quiets i tranquils quan la situació ho requereix. És un dels símptomes principals del TDAH ( trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat-impulsivitat ). Entre les característiques més importants en aquests nens, destaquen les següents:
- Són inquiets i moguts.
- Estan sempre movent-se i tocant totes les coses.
- Es mouen molt durant la son.
- Corren, salten i trepen excessivament.
- S'avorreixen amb facilitat.
- S'enreden amb les seves mans i peus, o es mouen exageradament en el seu lloc.
- Mouen en excés petits objectes, com llapis, gomes, etc. i se'ls cauen al terra.
- Destrossen objectes i joguines.
- No poden mantenir-se asseguts durant gaire estona ( excepte en aquells jocs o activitats de major interès per a ells ).
- Tenen dificultats per jugar o divertir-se en silenci i amb tranquil·litat.
- Parlen en excés.
- Interrompen a classe, casa i situacions socials.
- Són incapaços de relaxar-se.
- Són temeraris, no temen el perill i fan accions que poden ser perilloses per a ells mateixos.
- Trenquen coses sovint.
Entenem per impulsivitat al fet d'actuar sense pensar. Son nens amb un baix control dels impulsos tant a nivell cognitiu/reflexiu, com a nivell motor/físic, així com amb molt baixa tolerància a la frustració. Per altra banda, ens podem trobar amb la impulsivitat de tipus emocional, que pot anar acompanyada d'alteracions de l’estat d'ànim del nen en base a la seva inadequada gestió emocional i que no té per que estar relacionada amb problemes de conducta pròpiament dits, sinó que és conseqüència de la pròpia impulsivitat associada amb la seva labilitat emocional.
Entre els principals símptomes, destaquen:
- Parlen i actuen sense pensar.
- Sovint, es precipiten en les respostes abans d'haver estat completades les preguntes.
- Veuen les conseqüències dels seus actes més tard de l'habitual i costa que aprenguin d'ells.
- Perden fàcilment la paciència.
- Són desorganitzats en general, de feines, horaris, etc.
- Tenen una pobre habilitat de planificació.
- Mostren excessius canvis d'unes activitats a d'altres.
- Interrompen o es fiquen en les activitats i converses dels altres.
- Necessiten supervisió constant.
- Tenen accidents sovint.
- Discuteixen, contesten i repliquen.
- Responen impulsivament.
- Els costa perdre, sempre volen guanyar.
- Es barallen per qualsevol cosa.
- Tenen dificultats per esperar el seu torn.
- A vegades, per aquestes actuacions, són rebutjats pels seus companys.
- Destrossen les seves pròpies coses i les dels altres.
- Sempre estan contradient-se.
- Exigeixen immediata satisfacció i respostes a les seves demandes.
- Tenen molt poca tolerància a la frustració.
Són nens que presenten un tipus de comportament constant on l’actitud tendeix a ser negativista, desafiant, desobedient, provocadora i en molts casos hostil, dirigida principalment a les figures d'autoritat. Entre els principals símptomes, tenim:
- Els excessos de ira i còlera ( rebequeries )
- Discussions freqüents, amb adults principalment, però també amb nens de la seva edat.
- Desafien activament o es neguen a complir les demandes o normes del seus educadors.
- Porten a terme actes deliberats que molesten a altres persones.
- Acusen els altres dels seus propis errors o problemes de comportament.
- Es senten fàcilment molestats pels altres.
- S'enfaden ràpid i son ressentits.
- Són rancorosos o venjatius.
Per últim, comentar que la conducta d'oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d'autoritat en general.
Es tracta de nens que solen patir alteracions de conducta de tipus disruptiu, en el que transgredeixen normalment els drets del altres, així com les normes socials pròpies per a la edat que tenen. Així mateix, són nens que els hi costa adoptar el punt de vista dels altres i empatitzar amb ells. Són nens que solen recórrer a la violència i a les mentides quan se senten frustrats o no se surten amb la seva. Entre altres característiques trobem:
- Freqüentment intimiden o assetgen a altres.
- Recorren a la violència fàcilment.
- Solen iniciar baralles verbals o físiques amb nens de la seva edat, però també amb els seus progenitors i figures d'autoritat.
- Poden utilitzar objectes o petites armes, que poden causar dany.
- Han estat o són cruels físicament amb animals o persones.
- S'enfronten a les persones, i poden recórrer a robatoris
- Poden causar danys i destrosses a objectes i mobiliaris o béns públics.
- Sovint enganyen per aconseguir favors o evitar obligacions i responsabilitats.
- Poden inclús fugir durant la nit o durant el dia del seu hàbitat familiar.
- Tenen baixa tolerància a la frustració.
- No saben com solucionar i afrontar els problemes de forma pacífica i per la via del diàleg.
- S'enfaden fàcilment, i sempre estan implicats en problemes i baralles.
- Són molt impulsius.
- No mesuren les conseqüències dels seus actes.
- Són poc amables o educats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.