Deixem als infants sols.

Aquest títol us pot semblar erroni o incomplet, (sembla que li falti el NO davant), però la veritat és que el títol és aquest amb una intenció clara: fer entendre que moltes vegades (crec que per manca de temps o per comoditat nostra), solem deixar poques estones sols als infants fent coses que podrien servir moltissim per assolir certs aprenentatges i certa autonomia personal.

Es poden descriure molts casos, però un de clar és el de les sabates. Ens hem parat a pensar que un infant de 2 o 3 anys que no sap ni per on començar a posar-se una sabata senzilla, no és que sigui un infant amb problemes sinó que quasi segur que és un infant al qui mai l'han deixat una estona per poderpracticar i investigar com es posa aquella sabata al seu peu? És evident que aprenen de nosaltres i és per això que hem de donar-los certes pautes però també molt de temps i oportunitats perquè vegin com poden aconseguir coses assequibles per ells mateixos. L'exemple de la sabata es pot extrapolar al fet de pujar-se els pantalons, els calçotets o calcetes, agafar una cullera i menjar-se un iogurt tot sol/a...

Penso que moltes vegades, pares, mares, avis i educadors/es també, anem per feina i els fem tot als infants, sense parar a pensar que no els fem cap bé així, que no els eduquem en l'autonomia sinó que els estem malacostumant i fent perdre una cosa tant important com el fet d'aprendre a ser autònoms i a valer per sí mateixos. És increïble la de vegades que s'arriba a sentir el “no puc” en nens i nenes de 3 anys sense haver fet el gest ni tant sols d'intentar-ho.

Podem parlar també del menjar, doncs molts infants de més d'un any encara no han tingut mai l'oportunitat de menjar-se sols ni un iogurt, ni tant sols de punxar una forquilla al peix o truita perquè “amb el triturat anem més ràpid i és més net”.

Està bé que els deixem que investiguin sols, que provin, que s'equivoquin i s'enfadin i diguin “no puc” tantes vegades com calgui, ja sigui perquè posen les dues cames al mateix camal del pantaló o perquè la sabata se l'han posada a l'altre peu o perquè el iogurt li regalima pitet avall.... És bo que vegin que no tot és tan fàcil, però també és molt bo que descobreixin que poden fer-ho sols (primer amb ajuda dels adults, és clar) i després seguint indicacions verbals fins que ells sols, anar provant, arribin a ser capaços.

Cal paciència, temps i confiança en els nostres infants i les seves possibilitats per poder-los donar una bona educació. Després se senten tan bé quan veuen que poden fer coses i adquireixen certa autonomia que els fa pujar l'autoestima i els fa ser més autònoms i feliços. 

Ara que venen vacances, és un bon moment per deixar-los aprendre i assajar tantes vegades com calgui, potser val la pena d'aprofitar-ho.

http://cuidemdelsinfants.blogspot.com.es/