Joventut... tresor diví? per Manuel Cortés Pintor
Durant els calorosos dies de finals de juliol de 2013, els nostres governants al Parlament de Catalunya van celebrar un ple monogràfic per tal de debatre la situació actual de la joventut i els efectes de la crisi, centrant-se especialment en l'atur juvenil.
No us donaré xifres, diuen que els educadors socials som de lletres, tot i que no cal ser un gran estadista per percebre que la cosa no va bé… i si, a més, tot i que també diuen que les comparacions són odioses, ens en fan alguna amb les xifres d'atur juvenil dels països veïns, el panorama no pot ser més desolador.
Els diversos grups parlamentaris han estat capaços de redactar 34 pàgines amb diverses propostes per lluitar contra aquest problema amb les ja conegudes recomanacions sobre polítiques de formació, de foment de l'emprenedoria, salut, habitatge, participació, apoderament, esport… És cert que cada grup parlamentari posa l'accent en algun punt o altre però, al cap i a la fi, no deixa de semblar "paper mullat" tot plegat. Un "paper mullat" molt curt, d'altra banda…
Està bé escoltar què diuen els polítics, si més no són ells els que prenen les decisions, però "nosaltres", els professionals, afortunadament, no ens quedem només amb aquesta mirada i, en aquest cas, el "subjecte d'intervenció", que són els joves, també tenen alguna cosa a dir a través del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que fa anys que existeix a Catalunya.
Molt bé! Ja tenim dues perspectives, però, no trobeu que manca alguna cosa? Un petit detall… On són els professionals?
Us podeu imaginar altres debats sobre, per exemple, toxicòmans, infants tutelats, gent gran o dones maltractades on només s'hi trobin les propostes dels polítics i dels "subjectes d'intervenció", més o menys organitzats? I dic ‘més o menys' perquè com a exemple de la importància de les polítiques de joventut en les agendes polítiques, podríem esmentar la proposta de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques per incloure-hi el Consejo de la Juventud de España (CJE) a la llista d'organismes a suprimir. Perquè ens entenguem, tant el CJE com el CNJC, només tenen dret "a la paraula", només poden fer recomanacions que els governs estan obligats a escoltar. Total, que el govern de l'Estat espanyol diu que no vol escoltar els joves!
Joves que marxen, i no pas a servir cafès a Anglaterra -com ha dit algun il·luminat-, sinó que es tracta de joves formats, professionals qualificats, gent vàlida, compromesa i participativa. La saviesa popular està plena de refranys que parlen de la importància dels joves, de la joventut, per al futur dels pobles, i un poble sense joves, està clar que no té un bon pronòstic.
Però torno a la qüestió: els professionals. Educadors socials, tècnics de joventut, informadors i dinamitzadors juvenils, espais joves, serveis d'informació juvenil… gent que porta més de 30 anys desenvolupant Plans Locals de Joventut, en definitiva, professionals de les polítiques de joventut. Diuen que un professional és un professional, sigui servint copes o enviant coets a la lluna… hi estic d'acord.
Què passa amb aquests professionals? Doncs el que us imagineu: les retallades han estat especialment sagnants en les àrees d'acció social menys protegides. La Llei de Polítiques de Joventut que no es va aprovar fins al 2010 (única competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya que no es va desplegar des de l'Estatut de 1979) i que va patir les "rebaixes" de la Llei Òmnibus el 2011, no protegeix prou ni les polítiques, ni els equipaments, ni els professionals. Passa el mateix amb el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya 2011-2020.
Les proporcions en les retallades no han estat equilibrades i, com sempre, pateix el més feble.
És cert, s'han de prioritzar determinades polítiques, ja ho entenc, i per sort no sóc jo qui ha de prendre aquestes decisions, però està clar que el principi d'acció-reacció té les seves conseqüències.
Prioritzem les polítiques d'ocupació juvenil, d'acord, és el que cal en aquests moments, però els professionals, els equipaments i els serveis d'ocupació "generalistes" estan condemnats al fracàs si no es posen d'acord amb els professionals de les polítiques de joventut; s'han d'apropar al col·lectiu de joves a través dels professionals que coneixen la forma de comunicar-se amb ells, de dialogar, d'esdevenir interlocutors i d'acompanyar aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que, ens agradi o no, requereix d'una atenció especialitzada.
Podeu trobar exemples de bones pràctiques a www.joventut.info/bonespractiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.