Com s'ha de parlar amb un nen que tartamudeja?

Quan li parleu, empreu un ritme lent i relaxat, però no tan lent que resulti artificial. Escolteu amb atenció el que el nen vol dir-vos. Responeu a això, i no a la forma com us ho diu. Conserveu un contacte visual natural quan el nen estigui parlant. No apresseu el nen interrompent-lo o acabant les paraules per ell. No l'ajudeu completant el que ell vol dir-vos. No permeteu que altres ho facin.

El nen en edat preescolar (de 2 a 5 anys)

El començament de la tartamudesa ocorre en el 80 % dels casos entre els 2 i els 5 anys, i en general és gradual, encara que també pot ser sobtat. En aquest període, el nen travessa un procés difícil ja que està desenvolupant habilitats del llenguatge molt complexes. Les repeticions són normals (disfluències típiques) si no s'acompanyen d'esforç o d'incomoditat en parlar (gestos, tensió, etc.). És comú escoltar en la parla dels nens preescolars disfluències típiques com ara: però però; jo jo; qua-quan; que que va anar; pu-pu-puc; el dels, el dels, etc.

Però, de vegades, davant d'una exigència del mitjà, alguns nens intenten evitar aquestes repeticions i s'esforcen per parlar, perquè el missatge sigui continu. Aquest esforç genera tensió als músculs de la parla i del cos en general. L'augment de tensió augmenta la disfluència. Les disfluències acompanyades de tensió deixen de ser típiques i es converteixen en disfluències atípiques.

És molt important el paper dels docents en el descobriment d'aquest problema. Els nens passen moltes hores a l'escola i de vegades són els mestres els primers a notar aquesta dificultat i a cridar l'atenció dels pares. El docent ha d'indicar als pares que consultin un professional especialitzat com més aviat millor. Quan un nen té disfluències atípiques el pitjor que es pot fer és esperar, ja que com més aviat s'intervé, des del començament del símptoma, millor serà el resultat del tractament.

El nen en edat escolar

Els nens disfluentes en aquest grup d'edat no sols repeteixen, perllonguen sons marcadament o es tiben en parlar, sinó que a més desenvolupen tota una sèrie d'actituds per evitar els bloquejos. Les actituds són les estratègies que utilitza la persona disfluent per evitar situacions de llenguatge temudes.

Per exemple: si el nen sap que es travarà quan llegeixi, evita llegir en veu alta; si va a comprar a una botiga, deixa que un altre demani per ell; si sap que determinada persona de la seva família o l'escola li fa augmentar els bloquejos, evita parlar amb aquesta persona; etc.

Aquests nens necessiten ajut. És important que li parleu en privat i li expliqueu que sou el seu mestre i que la seva disfluència no us molesta, que voleu que parli per saber com se sent, com pensa i quines coses li interessen. Si li parleu d'aquesta manera, ell sabrà que el seu mestre l'entén i accepta la seva disfluència.

Responent preguntes a classe

Mentre feu preguntes a classe, podeu facilitar certes coses per al nen que tartamudeja: Inicialment, fins que s'integri al grup, feu-li només preguntes que puguin ser contestades en poques paraules. Si heu de fer preguntes a cada nen de la classe, no establiu un ordre fila per fila i procureu que el nen disfluent sigui dels primers a contestar, ja que la tensió i la preocupació s'incrementen mentre espera el seu torn. Indiqueu a tots els alumnes que tindran tant de temps com requereixin per contestar les vostres preguntes, i no els exigiu una resposta immediata. La situació d'examen augmenta la tensió.