El Donyet al Centre de Menors La Mercé
.JPG)
Quines coses te la vida, veritat?...
Porte tota la setmana pensant justament en això, en la vida i en la veritat. Què és la vida? Què és la veritat?... tot allò que defineix aquests dos conceptes és tan relatiu, tan fràgil i tan efímer...
Malgrat això, l’ésser humà s’obsessiona en voler-ho definir, mesurar i, si és necessari, defensar fins a les últimes conseqüències. Tant és el preu que s’ha de pagar. Tant és el límit que haguem de traspassar. Tant és el dolor que puguem causar... lo primer és la vida, lo primer és la veritat. Però...què és la vida? I la veritat?
.JPG)
Jo, que sóc un Donyet, creia que això era un problema exclusivament del homo sapiens...però que va. No podia estar més equivocat. La veritat absoluta no la te ningú, ni res és una veritat absoluta. Ni tan sols nosaltres, els Donyets... i ara us explicaré perquè.
Suposadament (jo portava tota la vida creient que era així) els Donyets portem la màgia allà a on anem, perquè la màgia només es troba als boscos més amagats i dintre dels cors dels nens... però no podia estar més equivocat! La setmana passada vaig estar a un lloc màgic, molt especial... amb una energia tan pura i innocent que, per un moment, vaig creure que qui estava descobrint la màgia era jo, i no els nens amb els que havia anat a compartir els meus contes. Ai Donyet, Donyet!! Pensaves que ho sabies tot i no saps res!!
I segurament us preguntareu: a quin lloc va estar?? Doncs vaig estar a la Llar Llevant del Centre d'Acollida la Mercè situat al Camí de la Cuixa 1, de Tarragona.
No sé si sabreu i coneixereu la tasca que es realitza en aquests llocs, us faré cinc cèntims. Els centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i el trasllat del infant i adolescent (de zero a divuit anys) que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’avalua” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació, en les situacions d’urgència, dels menors en situació d’alt risc social.
Doncs aquí descarregarem maletes, guitarres, contes i cançons... i amb l’alegria i la il·lusió de saber que ens esperaven, entrarem i els nostres cors s’ompliren de joia... sí, la màgia existeix!!!... i en aquest lloc la podeu trobar!!
No us podeu imaginar el plaer que va suposar actuar per aquest públic tan entregat. Al entrar els nens cridaven, volien parlar amb nosaltres, tocar-nos... tot era màgic!! Al començar els contes, tots atents a les titelles... els ulls d’aquells nens irradiaven una llum plena de vida i els seus somriures eren font d’alegria... una alegria que se’ns va encomanar i que ja no va desaparèixer. Crec que aquestos nens van tornar a encendre’m una llum que tenia apagada... aquella nit vaig dormir sentint-me orgullós del que havia fet i vaig aprendre una bona lliçó: em vaig adonar que a la vida, l’increïble és quotidià, l’impossible pot ser possible si ho intentem... i la distància no és barrera per a qualsevol sentiment.
I en els ulls d’aquests nens pots entendre que l’important no és el que tenim, l’important és el que som!!!!
I no em vull descuidar d’agrair als educadors la seva acollida. Ens tractaren molt bé i des d’aquí voldria felicitar-los per la meravellosa tasca que realitzen dia rere dia amb aquests nens... espere que aquest siga el començament d’una gran amistat!
Els Donyets tornarem a col·laborar amb vosaltres!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.