Quina implicació té l'avorriment en la infància?
Crear jocs nous, desmuntar joguines existents per crear-ne altres de diferents, dissenyar alguna cosa a partir del no-res... Són activitats que esdevenen impossibles per a nens amb una agenda sobrecarregada. Un petit parèntesi d'avorriment és imprescindible per a ells.
El joc és la forma d’expressió més evident i immediata que té un nen a l’abast . Així ho indiquen la majoria dels experts en pedagogia que han estudiat la qüestió. Hi ha dos factors que el converteixen en un element educatiu útil: la imitació de la vida humana (en tots els aspectes) i el desenvolupament de la creativitat.
Aquesta última, molt valorada en els nostres dies, pot necessitar una mica d’avorriment per prosperar. En l’actualitat, molts nens i adolescents tenen l’agenda completament saturada, per l’horari escolar, els deures i les activitats extraescolars. Algunes arriben fins i tot a ocupar temps del cap de setmana, amb la qual cosa, els petits disposen avui de poc temps per avorrir-se.
Diversos autors estan d’acord en la necessitat que els petits tinguin aquest petit espai per aturar-se i pensar: "i ara què faig?" En realitat, és l’única manera que s’adaptin a aquesta situació i aprenguin a gestionar-la correctament. A més, per a pares i educadors és una oportunitat excepcional per ensenyar que la imaginació i la creativitat són el millor aliat, en aquest cas.
Sense arribar mai a dir-li exactament què fer (doncs es perdria la llibertat que per si sola implica la creativitat), els pares poden oferir alguns suggeriments o directrius el petit quan manifesti avorriment. A continuació citem les més habituals.
Inventar: poden inventar jocs, que se surtin de l’habitual o que incloguin noves regles dissenyades pels nens. Una altra bona idea és idear joguines noves a partir de les que ja tenen.
Jugar a l’aire lliure: els ajudarà a relacionar-se amb altres nens, o amb la naturalesa i el medi ambient si es tracta d’una excursió. Estar fora de casa és molt positiu per al desenvolupament de la imaginació.
Variació en la quotidianitat : pot ser qualsevol cosa innovadora, des d’activitats no programades o canvis en la rutina habitual fins a transformar l’habitació en una nau espacial.
Imaginar allò impossible: la imaginació és lliure i els nens obtenen molt d’ella. Per exemple imaginant històries o creant altres móns. Per als pares, sempre és millor no limitar la imaginació del nen amb paràmetres racionals, encara que de vegades sentin la temptació de fer-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.