L’ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és una etapa en què la persona intenta donar un sentit creador i personal a la seva vida, però necessita aprendre per a poder crear, i resulta que encara no ha après i per tant és incapaç de crear. D’aquí tota la contradicció i inseguretat. Sovint la frustració el fa caure en el desordre de les conductes. La seva incapacitat o debilitat per sortejar o vèncer obstacles el tornen agressiu o regressiu. Aspira a ser autònom sense comprendre que l’autonomia no és incompatible amb la relació social constructiva.

L’adolescència es pot dividir en 3 fases que cronològicament són:

• Baixa Adolescència o Pubertat: Comença quan acaba la tercera infància. Va dels 10 a 13 anys en les noies i de 12 a 15 anys en els nois.
• Adolescència mitjana: Va dels 14 als 16-17 en les noies i dels 15 als 17 en els nois.
• Alta adolescència: Comença després dels 17 i acaba quan comença la joventut, al voltant dels 19-20 anys.

Desenvolupament Biològic/Motriu

La pubertat és l’etapa de l’adolescència en què es realitzen els majors canvis biològics.

Els indicadors de la transició a la pubertat són el creixement en talla i pes, aparició incipient dels caràcters sexuals secundaris i desenvolupament de les glàndules sexuals sense capacitat, encara, de la funció reproductora.

Al llarg de la pubertat o baixa adolescència es canvia la veu. Durant l’adolescència mitjana es completa el procés de maduració, el cos assoleix el seu desenvolupament òptim i s’estabilitza la seva morfologia. Els òrgans genitals adquireixen la plenitud del seu desenvolupament i aptitud funcional. Com a norma general, la pubertat femenina s’anticipa en dos anys a la masculina.

Les causes internes dels canvis físics són la segregació d’hormones i el Sistema Nerviós Central amb la Hipòfisi i l’Hipotàlem.

Entre les causes externes que motiven els canvis físics, cal assenyalar l’alimentació, la salut, el tipus de constitució i els components genètics o hereditaris.

La pubertat i els seus canvis físics provoquen en l’adolescent sensacions de desconeixement del seu cos, d’inseguretat i a vegades de vergonya i inclús rebuig o culpabilitat. El seu esquema i imatge corporal li resulten estranys. Se senten insegurs. No controlen el seu cos, els seus moviments són poc harmoniosos i descontrolats.

Aspectes Cognoscitius, Afectius i Socials

L’adolescència és una època de curiositats noves i apareixen uns interessos i motivacions diferents als que es tenen en l’etapa infantil. La motivació és el que condiciona la capacitat i interès per aprendre. A partir d’aquesta etapa es poden determinar les aptituds del subjecte de manera bastant estable. És el moment adequat per l’orientació professional i personal.

L’evolució afectiva dels adolescents comença amb la ruptura de la família, passant pel sentiment de no sentir-se estimat, fins a la dipositació en la parella de tota la càrrega afectiva.

a. Baixa Adolescència: Es produeix la crisi entre pares i fills. Es busca l’auto-afirmació a través d’una separació. La vivència de l’amor encara no es dóna, només la vivència, en fantasia, de l’enamorament.

b. Adolescència Mitjana: El fill pretén buscar una situació en la qual, sense deixar de ser fill, perquè veu que això no és possible, sí que li permeti comportar-se com a adult.

c. Adolescència Alta: La sexualitat s’integra en l’amor i es dóna, una vivència completa, tant de la sexualitat com de l’amor. L’enamorament ha donat pas a la vivència plena de l’amor.

Els adolescents tenen una intensa vida interior, amb canvis d’humor de vegades bruscos i freqüents, passant des de la intensa alegria a la profunda tristesa. Tenen un món afectiu complex. Crític i inestable.

La necessitat d’adaptar-se a un món nou i la pèrdua de la seva seguretat anterior fan néixer en els adolescents pors, frustracions, complexos, depressions i agressivitats, més o menys intenses, que es donen junt amb sentiments elevats de perfecció i altruisme, amb inquietuds socials, polítiques, religioses, amb necessitat d’utopies de tot signe. El món dels adults els inspira rebuig i admiració.

Els seus desitjos d’independència i ruptura amb els grans, junt amb la seva dependència i inseguretat quan estan sense ells fa que en alguns moments acceptin de forma acrítica el que se’ls hi diu o que rebutgin, més per la persona de la que parteix la informació que per la informació mateixa.

Són susceptibles de ser manipulats fàcilment, per la qual cosa és molt important fomentar-los una acceptació crítica que parteixi del raonament, la lògica, la discussió i el respecte a altres punts de vista.

És especialment important l’extremada susceptibilitat dels sentiments. Es poden ferir fàcilment en la seva autoestima i per tant s’ha d’anar en compte de no posar-los en situacions que ells estimin de ridícul o menyspreu si no volem deprimir-los o provocar la seva agressivitat.

Hi ha un aspecte important en la seva intensa vida sentimental, l’aparició de l’amor romàntic, que ha d’anar aprenent a integrar a la seva sexualitat corporal, doncs tots dos aspectes apareixen per separat. Apareixen sentiments elevats d’amistat i solidaritat amb els companys.

En quan als aspectes socials, l’adolescent va abandonant poc a poc l’agrupament familiar pels seus amics i companys en els que es recolza per als seus desitjos d’independència i d’afirmació del jo. La seva necessitat de ser reconegut per si mateix, els seus desitjos de remarcar la seva individualitat i independència es complementen amb la seva necessitat d’agrupament amb els seus iguals, de pertànyer a una colla, de poder-se reconèixer en un grup que l’accepti i que li doni la seguretat personal que en aquest moment evolutiu no posseeix. És una lluita entre l’originalitat i la necessitat de pertànyer a un grup, entre camaraderia i soledat.

És el moment ideal pels docents per encaminar aquestes tendències i fomentar el treball en grup i les activitats comunitàries.

En aquesta etapa apareixen els primers amors i els primers rebutjos afectius, que són viscuts amb una gran intensitat de sentiments amb conseqüències, de vegades, molt importants en el desenvolupament de les activitats escolars. És l’època de l’amic íntim, que en ocasions va substituint a la família en la seva necessitat d’explicar a algú els seus secrets íntims.

El món normatiu canvia amb velocitat en aquests anys. A vegades, aquest desig de trencar amb el seu món anterior els porta a intentar canviar el món. Els més reflexius critiquen els valors rebuts dels grans, filosofen sobre la política, la religió, l’autoritat, la societat; altres proposen una ruptura més violenta enfront a una realitat que no els entusiasma i altres, es construeixen o s’integren en altres realitats en les que es troben més a gust.

Els adolescents aprenen les normes més per imitació que per imposició o comunicació, per això són importants les actituds que manifestin les persones del seu entorn.

A l’inici d’aquesta etapa els nois/es consideren que és correcte moralment el que és bo per a ells; només posteriorment poden comprendre que alguna cosa és bona perquè la majoria així ho ha acceptat i comencen a veure la conseqüència dels seus actes en la societat.

ORIENTACIONS FAMILIARS EN LA TASCA EDUCATIVA PER AQUESTA ETAPA

L'acció educativa del pare i la mare és imprescindible en aquesta etapa, i cal que tingueu en compte alguns elements que poden orientar la vostra tasca diària, tant en l'àmbit acadèmic com en la formació del fill o la filla com a persona.

És important que fomenteu la seva autonomia personal per tal que aconsegueixi actuar amb responsabilitat, tenir capacitat per decidir i portar a terme allò que tria i tenir clar el que vol. Per això és interessant proporcionar-li noves experiències i contacte amb entorns diferents, participant en colònies d'estiu, ajudant a les tasques de casa, distraient els germans més menuts, tenint cura dels animals domèstics.

Podeu donar-li oportunitats, apropar-lo a la realitat, a la pràctica, suscitar en ell experiències vàlides que el portaran a descobrir i desenvolupar les seves aptituds i els seus interessos. Per exemple, pot implicar-se en entitats culturals, esportives i socials o col·laborar en organitzacions humanitàries. A l'hora de triar aquestes experiències plantegeu junts les opcions i deixeu que sigui ell qui triï. Després, doneu-li confiança per dur-les a terme.

Fomenteu-li la pràctica de l'esport i l'activitat física i la importància de la higiene.

Heu d'afavorir un descans regular. Els joves han de dormir al voltant de vuit hores diàries.

Des de la perspectiva acadèmica, és bo que els alumnes i les alumnes disposen d'un lloc adequat per a l'estudi, aïllat de sorolls (sense televisió, ràdio i telèfon...). Comproveu que disposen d'un horari d'estudi. Això implica fixar entre dues i tres hores diàries, intentant que sigui sempre a les mateixes hores.

Cal motivar la seva curiositat, generar interrogants i provocar la recerca de solucions. No deixeu que s’estanqui en la conformitat, en la comoditat i la rutina de les seves activitats i relacions.

En el terreny de la sexualitat, s'ha de parlar i respondre de forma natural i clara, sempre que es pugui, a les seves preguntes, evitant les recriminacions. Informeu-lo adequadament sobre els canvis que es donen en aquesta etapa, les diferents formes de viure la sexualitat,... per evitar pors, preocupacions o confusions.

Les sortides i les trucades telefòniques són habitualment font de discussió. Tracti d’evitar-les fixant, de comú acord, els límits d’ambdues. És aconsellable que altres membres de la família també participin en la decisió.

Si vostè vol que el truqui des d’on es trobi durant les sortides, cal que li digui la veritat; no és per controlar-lo, sinó perquè vostè l’estima i no vol que res dolent li succeeixi.

Si està de mal geni, és important deixar-li espai i temps per a que es relaxi i es calmi. Aprofiti cada oportunitat que li doni per a que li expliqui els seus problemes. Prengui els seus problemes com si fossin propis. Reconegui els seus encerts i èxits i no critiqui petites faltes o defectes i si són evidents ajudi’l a corregir-los o superar-los. Si vostè el critica amb freqüència, el seu fill cercarà d’altres persones, que siguin més tolerants, per poder parlar.

A casa, cal estar atents a la feina feta des de l’escola. És important anar tots a una en l'educació de l'alumnat.

Participeu activament en activitats diverses com xerrades informatives, reunions amb el tutor o la tutora per contrastar opinions sobre la situació del fill o la filla.

Reforceu l'estudi diari. No us han d'importar exclusivament les notes, són més importants els comentaris i les apreciacions del tutor o la tutora.

En finalitzar l'ESO, el jove o la jove ha de triar si continua estudiant o es posa a treballar. Cal que participeu i us impliqueu en el seu procés de presa de decisions, però sabent ésser pacients i respectuosos amb la seva tria i estimulant la pròpia iniciativa.

És important que fomenteu la recerca d'informació professional i acadèmica i insistiu en la necessitat d'analitzar-la per si mateix; Cal que l'alumnat no es deixi portar per les modes, les opinions dels amics o la influència de la televisió.

Les famílies teniu un bon coneixement del vostre fill o filla i, per aquesta raó, heu d'estar atents a l'adequació entre el seu nivell d'aspiració, allò que volen aconseguir i les seves capacitats. Així, podeu explicar-los com és el món del treball i compartir les vostres experiències pròpies.

http://www.csfamilia.com/Novetats/Guia%20Familiar/educacio_secundaria.htm